Era un plàcid diumenge de mitjan setembre de 1921. A la partida de Butsènit s’havia trobat una bona gentada provinent de les poblacions del voltant, com Sudanell, Montoliu i Albatàrrec. L’aplec de la Mare de Déu de Butsènit gaudia d’una llarga tradició. A la tarda, hi havia qui tornava a peu, en carro i també en barca. Cal pensar que la gent anava més alegre del que havien vingut. I la joventut volia continuar la gresca de camí cap a casa.
Eren quarts de vuit i les barques anaven plenes a vessar. L’animació a bord creixia i l’embarcació es balancejava perillosament. Fins que va passar el que t’estàs imaginant. La barca bolcà i moltes persones quedaren atrapades dessota, trenta-tres de les quals varen perdre la vida ofegades. Tenien entre quinze i vint-i-cinc anys. Des de llavors, a cada aplec es recorda les víctimes d’aquell fatídic dia dipositant una ofrena floral als peus d’un senzill monument.
Part de l’Horta
És probable que mai hagis sentit a parlar de la partida de Butsènit, un minúscul nucli de quatre cases a només sis quilòmetres de Lleida. Imagino que no entrarà dins dels teus plans visitar-ho. M’equivoco? Però, com acostumo a dir, sempre hi ha quelcom per descobrir.
Situat a només sis quilòmetres de Lleida, Butsènit és considerat com una partida d’aquest municipi situat a l’Horta. I això què significa? Una partida rural és una subdivisió administrativa que pertany a una població o ciutat més gran. Tot i que s’identifica amb un topònim —en aquest cas, Butsènit—, no forma una entitat de població. Sovint es tracta, com aquí, d’un seguit de cases a la vora d’una carretera. Però no vol dir que estigui mancada d’història!
Un nom estrany
Mira que n’és de curiós el nom de la partida de Butsènit, però encara és més sorprenent que un altre nucli, a només cinquanta quilòmetres, comparteixi tan peculiar topònim. Pel que fa al significat, hi ha diverses teories, així que pren la que més pes et faci. Hi ha qui diu que al segle XIV un valencià nomenat Butzènich feu edificar la primera capella a la marededeu trobada, concretant que l’home fundà un benefici per la conservació i culte de l’edifici.
I, què és això d’un benefici? A veure si ho sé explicar. A l’edat mitjana, un benefici eclesiàstic era un organisme jurídic pel qual una part —per exemple, un capellà— s’encarregava de la tasca espiritual a canvi de rebre alguna compensació més terrenal, com immobles, rendes o alguns drets. De fet, si no disposaves d’aquest capital, no podies ser rector de la més miserable de les capelles.
Dita renda era vitalícia i estava exempta de tribut. De vegades era el mateix capellà qui l’aportava. També podia ser llegada per la seva família. Una tercera opció —que és la de la partida de Butsènit—, era la que proporcionava una persona particular molt devota, com el senyor Butzènich. Amb els segles, aquesta pràctica va arribar a tals excessos que motivà la desamortització de béns eclesiàstics. Però aquest és un altre tema.
La primera torre
Si vols una altra opció sobre l’origen d’aquest topònim, he llegit que Butsènit deriva d’un nom de persona àrab, probablement de la tribu dels Zenata, al nord d’Àfrica. Es creu que Butsènit vindria a significar torre dels senets, potser en referència a una antiga torre que fou transformada en parròquia. Els zenates formen part dels amazics, un gran grup tribal que potser et sonarà més si et dic que pejorativament es coneixen com a berbers, mot que deriva de bàrbar.
Nascuda de la llegenda
Explica la llegenda que el 1149, poc abans de reconquerir Lleida de mans dels musulmans, un bou trobà la imatge de la Mare de Déu. Curiosament, la major part de les marededeus trobades tenen un relat idèntic. El veïnat l’amagà a l’indret on més tard s’aixecaria l’ermita. D’aquell primer edifici poca cosa se sap. No seria fins a final segle XV que es bastiria una nova construcció. Amb la guerra dels Segadors —segle XVII— tot quedà destruït i fou necessari reedificar novament l’ermita i el casal on es troba adossada. Durant el conflicte, la imatge original de la Mare de Déu es va perdre. Tres-cents anys després se n’esculpia una de nova, que no arriba als vint-i-cinc centímetres d’alçada, feta en alabastre policromat.
L’edifici on actualment hi ha la capella, ha tingut diversos usos, com torre de guaita, convent, hostal de pelegrins, casa rectoral i escola. Durant la Guerra Civil també serví com a dipòsit dels fons artístics expropiats pel bàndol republicà. Sota les voltes pots veure l’artístic paviment fet de còdols. Des del balcó d’aquest porxo es gaudeix d’una bonica vista de l’Horta de Lleida.
La capella es troba al peu del Camí de Sant Jaume que ve de Lleida i es dirigeix cap a Fraga. Al segle XIX el santuari de Santa Maria de Butsènit serví com a allotjament dels viatgers que, arran de l’episodi de pesta, havien de fer una quarantena abans d’entrar a Lleida. Adossades al mur encara pots veure les argolles on es lligaven els animals.
Art descriptiu
Les parets de l’interior de l’ermita foren pintades amb murals que, a més de temes bíblics, també relaten fets molt vinculats amb la partida de Butsènit. Per exemple, la crema de l’edifici durant la guerra dels Segadors, la font de propietats miraculoses que guaria les malalties dels ulls, la troballa de la Mare de Déu de Butsènit i, no cal dir-ho, el naufragi del 1921. Les obres foren executades per l’artista lleidatà Víctor Pérez Pallarés, des del 1963 i durant diversos períodes, durant prop de trenta anys. Per si no et sona, Pérez estudià a la Lleida, a Barcelona i a París. El seu estil és figuratiu, però té un punt entre expressionista i abstracte. A més, ha estat director del Museu Morera d’art contemporani de Lleida.
L’escola
Antigament, els habitants de Butsènit aprenien nocions bàsiques de llegir i escriure anant al mas d’algú que tingués algun coneixement. Al cap d’un temps, aconseguiren un mestre i un local al mateix edifici on hi ha l’ermita. La meitat del sou del mestre era pagat per les famílies i l’altra meitat l’aportava l’Ajuntament. Finalment, l’ensenyament esdevingué gratuït per a les famílies. Quan acabaven les classes pels alumnes, hi havia classe per la gent adulta. Nenes i nens assistien a classes separades i els estudis de les noies consistien principalment en aprenentatge de costura.
La font
Per acabar, i sense haver aconseguit esbrinar la data de construcció, només et puc dir que l’aigua de la font de la partida de Butsènit prové d’un nivell freàtic. És a dir, es tracta d’aigua subterrània que aflora perquè està a poca profunditat. Per aquest motiu, la font es troba enclotada i, quan s’embussa el desguàs, l’aigua forma una petita bassa que impossibilita arribar als dos brocs que queden a un nivell molt baix. El bucòlic conjunt inclou un mur on hi ha una fornícula amb una reproducció de la marededeu i gran medalló amb l’escut de Lleida fet amb mosaic.
Pel que diuen, l’aigua de la font tenia propietats miraculoses pels ulls. Segons la devoció popular, quan una persona tenia una malaltia de la vista, es col·locava a la parpella una petita petxina arrodonida, que tothom en diu pedreta— mullada amb aquesta aigua. Allà l’aguantava tot el temps que podia, fins que la pedreta queia i anava a parar a un davantal que tenia estès a la falda. Com més trigava a caure, més greu era la malaltia.
Fins no fa tant, a l’interior de la capella es conservava la petita pedra miraculosa dins d’una capsa ornamentada. Finalment, algú sense escrúpols, robà aquesta peça sentimental, probablement més pel valor de la capsa que no pas per l’objecte.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- L’ermita: lleida.com – elblogdelsenyori.blogspot.com
- L’escola: rosasensat.org
- El naufragi: excursionsdeljoanramon.blogspot.com
- Víctor Pérez: ca.wikipedia.org
- Els murals de l’ermita: elblogdelsenyori.blogspot.com
- Los beneficios eclesiásticos, per M. L. Candau
- La font: encos.cat
- La toponímia de les comarques de ponent, per Albert Turull. IEC. 2007. pàg. 664
Què veure a prop
Per què, si hi ha partit de futbol, no pots veure Rondaller.cat?
Fes clic aquí i sabràs per què LaLiga bloqueja milers de pàgines com aquesta.
