Visita a Cambados (Pontevedra).
Allà pel segle XIII hi havia tres petits nuclis que es van unir per formar Cambados, a la província de Pontevedra. Tanmateix, s’han trobat vestigis fins i tot del segle IV abans de la nostra era. El rei visigot Ègica —segle VI— concedí diversos privilegis a aquesta població. Més tard, el Reis Catòlics l’eximeixen d’uns quants tributs arran de la contribució de Cambados en la conquesta de Granada.
Per aquí van passar celtes, fenicis, romans, gots, àrabs, normands i pirates. Et pots imaginar quin mal viure entre invasions i canvis de govern. Fins que el 1820 es constitueix l’Ajuntament.
Orígens llegendaris
Un relat popular explica que quan els romans arribaren a Galícia, un dels vaixells es va perdre a la ria d’Arousa a causa de la boira i no trobaven la línia de la costa. No se’ls acudí altra cosa que llençar al mar un gos que duien a bord animant-lo a nedar tot cridant —en llatí, és clar—: can, vade! És a dir, ‘ves, gos!’. D’aquesta manera, continua la llegenda, arribaren a terra ferma i batejaren l’indret com a Can-vade que més tard esdevindria Cambados. Bé, la veritat és que a hores d’ara ningú sap encara amb certesa d’on ve el nom d’aquesta població.
La plaça del palau
Per començar, és imprescindible iniciar la visita a la Praza de Fefiñáns, de 2.500 metres quadrats, potser una de les més maques que veuràs per aquí. Antigament, era el pati del palau i s’hi feia mercat setmanal.
El Pazo de Fefiñáns és el gran edifici entre barroc i renaixentista, que ocupa dues parts de la plaça. Un pazo —nom derivat del llatí— és una casa pairal típica d’aquests verals, tot i que més aviat és un conjunt d’edificacions de caràcter senyorial. Va ser construït al segle XVI per Juan Sarmiento Valladares, conseller de Felip II. El seu nebot obtingué el títol de vescomte de Fefiñáns concedit per Felip IV.
Explica la llegenda —com veus, aquest és un territori llegendari— que un descendent del vescomte naufragà en una gran tempesta i una sirena el va salvar. Per això la pots veure en alguns escuts.
Residència nobiliària
A la façana del palau també veuràs els busts de destacats personatges pertanyents a la família que hi visqué. Observa a la part superior l’escut dels Valladares, amb unes gàrgoles que semblen canons i un personatge al capdamunt tocant la trompeta.
A les cantonades hi ha uns bonics balcons arrodonits. També es conserva un dels ponts que hi havia per connectar el palau amb els jardins, que es poden visitar pagant, i l’església.
A continuació, enfila pel carrer que passa sota el pont per anar a veure la mal anomenada torre de l’homenatge. En realitat, el palau mai va ser un castell militar sinó una residència, i la torre era només un mirador d’esbarjo, de demostració de poder o, fins i tot, per controlar les labors agràries. A l’exterior, una gran inscripció recull els valors —d’allò més moralitzants— dels senyors de Fefiñáns, com “coneix-te a tu mateix”, “fuig del vici”, “cerca la virtut”…
Mecenatge barroc
En un extrem de la plaça s’aixeca l’església de San Bieito. Molt venerat per aquestes terres, Benet de Núrsia —Itàlia— va viure al segle VI i va escriure la Regla que donà origen a l’orde benedictí.
Tot i que originalment era un temple romànic, l’edifici que pots veure actualment és el fruit d’una remodelació efectuada al segle XVII. Els campanars barrocs foren bastits un segle més tard. No és casual que se situï a la mateixa plaça on hi ha el palau. De fet, un Valladares fou qui ordenà refer l’església i posar-la sota el patrocini de sant Benet.
Els vigilants de la plaça
Les dues escultures que hi ha a banda i banda de la balconada les anomenen ‘Balboas’, en referència al cognom d’un senyor del palau. Tenen una certa similitud amb la figura d’Hèrcules i diuen que són allà per vigilar i protegir la plaça. Els escuts representen les famílies nobles més antigues, que descobriràs a molts llocs de la plaça. El tauler d’escacs correspon als Valladares, els cercles als Sarmiento, els lleons als Osorio i les franges als Soutomaior.
Segons la mitologia, el forçut Hèracles —Hèrcules pels romans—, va vèncer el gegant Gerió on ara es troba A Coruña. Aquest personatge té una certa presència a Galícia i de vegades es confon amb d’altres. Per exemple, mig amagat a la paret de l’església, veuràs un petit relleu que tant pot ser l’Hèracles com sant Benet. Fins i tot, hi ha qui assegura que és un Valladares!
De casa bona
Seguidament, per continuar aquesta visita a Cambados, passa per la Rúa Real, i ves a buscar la Rúa Sabugueiro on veuràs el Pazo Ulloa, un altre típic palau del segle XV. No té res a veure amb la novel·la “Los pazos de Ulloa” d’Emilia Pardo Bazán. Conegut també com a Casona Os Pazos, en aquest edifici han viscut personatges de rellevància en la història del municipi, com Lope Sánchez de Ulloa qui al segle XV aconseguí l’aprovació del papa per edificar el Colegio Fonseca que poc després esdevindria la seu de la Universitat de Santiago de Compostel·la.
Romanticisme gòtic
Per l’avinguda Pastora arribaràs a Santa Mariña Dozo amb les escenogràfiques ruïnes gòtiques del segle XV. Aprofitant una antiga església romànica, Lope Sánchez de Ulloa feu bastir aquest temple. Posteriorment, el restauraria la seva filla María de Ulloa, qui vivia al pazo que acabes de veure.
Arran d’un incendi, l’enrunat edifici fou abandonat al segle XIX i fou reubicat en un altre lloc. Al voltant hi ha el malenconiós cementiri descrit per l’escriptor gallec Álvaro Cunqueiro.
Santa o sant?
Per cert, santa Mariña —Marina— és la patrona de Cambados. Segons el santoral, aquesta senyora visqué fa molts segles a Galícia. La seva gens documentada vida sovint es confon amb la d’altres màrtirs. D’una banda, un relat explica que era una noia pietosa a qui primer cremaren en un forn i després decapitaren. Al lloc on va caure el cap brollaren tres deus i l’indret es coneix com a Aguas Santas, a uns cent trenta quilòmetres d’aquí.
Un altre escrit relata que era filla única. Quan el seu pare decidí ingressar en un monestir, per no deixar-la sola, la vestí d’home per ocultar que era una noia. Anys després, quan ja tothom creia que era un noi, l’acusaren d’haver violat una noia. En veure que ella no podia haver estat perquè era una dona, l’expulsaren del monestir i visqué d’almoines. Més tard, els monjos es penediren i l’acceptaren novament.
Un dels arcs de Santa Mariña Dozo presenta la curiosa escultura d’un personatge nu, amb el cap entre les cames i ensenyant el cul a qui entra. Sembla que es pot tractar de A Preguiza, la representació de la mandra. La mateixa figura i la decoració de les boles, les veuràs també a Rianxo.
En diversos llocs veuràs tot un seguit d’escultures que representen, el misteri de la reencarnació, els pecats capitals, una curiosa marededeu embarassada i Crist amb la creu. Desconec el perquè l’església rep el nom de Dozo —dotze, en gallec. Potser es refereix als apòstols que també hi són representats escultòricament.
Sants i santes
Seguidament, pren la Rúa Os Olmos i baixa per Narciso Pérez. Et trobes a la vila marinera de San Tomé que forma part de Cambados. Aquí s’alça el Pazo de Montesacro, del segle XVIII.
D’aquest palau barroc cal destacar l’escut del marquès Diego Zárate y Murga, amb un braç agafant una espasa. Aquest senyor va venir de La Rioja amb la imatge de Nuestra Señora de Valvanera sota el braç, a qui li edificà la capella del costat. Fou tanta la devoció popular, que moltes noies es van dir com la verge. Sembla que Valvanera és una paraula que prové de l’expressió llatina ‘Vallis Venaria’ que, literalment, vol dir ‘vall de les venes d’aigua’.
I per acabar aquesta visita a Cambados, ens acostarem a veure la Torre de San Sadurniño —o el que queda d’ella—, del segle XII. Formava part d’un sistema de torres de guaita fins a Santiago, on s’encenia un foc quan algú volia remuntar el riu per assaltar la ciutat. El nom li ve d’una ermita ja desapareguda que hi havia al costat.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Cambados: cambados.com
- Escuts: atimeucambados.blogspot.com
- Hèracles: wikiwand.com
- Santa Mariña Dozo: santamarinadozo.teatroengalicia.es
- Pazo de Montesacro: cambados.com
- Torre de San Sadurniño: galiciamaxica.eu
- Si vols veure altres articles sobre Galícia: rondaller.cat
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: