Nascuda de la llegenda
Primer itinerari per A Coruña: Ciutat Vella.
Una llegenda diu que la ciutat de Galícia la fundà el rei celta Breogan. Una altra, que va ser Hèrcules mentre perseguia Gerió. Hi ha qui afirma que van ser els romans qui la van fundar amb el nom de Brigantium, de la que no quedà ni rastre. I finalment Alfons IX ordena reconstruir i repoblar la vila, a la que ‘no s’admet ni militars ni monjos’.
Avui ens centrarem en aquella petita vila anomenada Crunia, on no sembla que fessin massa cas al rei, ja que és plena d’esglésies, convents i fortificacions.
Els origens
Per començar, ens plantem a l’església de Santiago, personatge omnipresent en aquestes terres. És del segle XII i passa per ser la més antiga de la ciutat. Havia tingut dues torres on es desaven estris i documentació important de la ciutat i també la pólvora. El consistori encara no disposava d’un edifici i per això, a l’atri amb les escales és on es feien les reunions fins al segle XV.
Observa de prop la portada principal, on es nota una semblança amb de la de Santiago de Compostel·la. Al timpà hi ha un Jaume cavalcant, molt posterior. Al brancal esquerre el tornes a veure amb un llibre al cap.
Seguidament, a la dreta sant Joan assenyalant un llibre -la Bíblia?-. Fixa’t que sembla desnucat, ja que en algun moment devia caure el cap i el van recol·locar sense massa traça.
Darrere, un capitell representa el sacrifici d’Isaac, amb l’àngel agafant l’espasa d’Abraham i donant-li un bé. Al costat esquerre hi ha un ferotge drac -el dimoni-, un àngel que sembla dir que per aquí no passes i l’escena de Daniel entre els lleons.
Repertori escultòric
A continuació, a la volta, vint àngels porten instruments de la passió i a dalt, Crist ensenyant les llagues. A la façana nord -a la teva esquerra)- pots veure la representació de Crist -l’Anyell de Déu- i un parell de bous sota el timpà. Tot plegat vindria a representar el triomf de bé damunt el mal.
Per acabar, dona la volta per veure l’absis. Para atenció a les petites mènsules que semblen suportar el pes del sostre. Algunes són caps humans i d’altres són animals. Un que prega, un que beu d’un petit recipient, un altre que fa ganyotes, …
La font del Desig
Molt a prop s’obre la bonica Praza do Xeneral Azcárraga, militar nascut a Manila i que al segle XIX va participar en el moviment que destronà Isabel II, afavorint la coronació d’Alfons XIII. Aquí tenia lloc la venda del gra i al seu voltant hi havia els principals edificis civils i militars de la ciutat vella.
Al mig hi ha la Fuente del Deseo. No he trobat la raó d’aquest nom -potser perquè ensenya un pit?-, ni l’autor però, opinió personal, jo diria que pot ser una representació de Demèter, una deessa que, amb un llum a la mà buscava la seva filla raptada per Hades. Aquesta imatge la trobaràs en molts altres llocs durant el segle XIX i principis del XX. De vegades vestida i d’altres, com aquí, amb el pit a la fresca. Els relleus amb peixos i animals marins podrien fer referència a Posidó, el déu marí amb qui va tenir relacions.
L’església del comerç
Pujant per la Rúa Damas veuràs la col·legiata de Santa Maria do Campo. El sobrenom ve donat perquè al segle XIII es trobava fora del recinte murallat. Era l’església dels gremis de la mar i del comerç. Una col·legiata és una església que, sense ser catedral, té un consell propi.
Als segles XIV i XIX es van fer ampliacions, així que no tot el que es veu és romànic autèntic. Al timpà de la porta principal hi ha l’adoració dels mags. A cada banda es representen uns edificis. Al de l’esquerra, els tres cavalls -que no camells- dels reis treuen el cap per la finestra.
Cal veure les portes laterals. La del nord -a la teva esquerra-, sembla que representa el martiri de santa Caterina, una noia culta d’Alexandria (segle III). Va gosar contradir al mateix emperador Maximí qui la va fer lligar a una roda de molí plena de claus, que es va trencar. Llavors li tallaren el cap.
Finalment, observa l’edifici barroc enfront de l’església. És el palau on vivia José Cornide, naturalista, polític i historiador del segle XVIII. L’escut correspon a la seva família. Més tard va ser la seu de l’ajuntament i finalment, venut en subhasta, a qui? A l’esposa del dictador que prou coneixes. Actualment encara pertany a la família. Sense comentaris.
De plaça a plaça
Continuem aquest primer itinerari per A Coruña i ara ves fins a la Praza Santa Bárbara, un oasi tranquil amb immensos arbres. Les monges s’establiren aquí al segle XV i més tard s’amplià gràcies a les donacions rebudes. Va passar a ser ocupat per l’exèrcit francès i finalment desamortitzat. Actualment torna a ser un convent. Damunt la porta hi ha un relleu que representa el judici final, probablement reaprofitat d’alguna llosa sepulcral. Observa com un àngel pesa les ànimes. No et recorda a Anubis, el déu egipci? Pensa que moltes tradicions cristianes són herència de religions molt més antigues.
A prop tens la Praza Santo Domingo. Mira les lloses del paviment. Cada una té un número romà. Fa uns anys es va remodelar la plaça i van numerar cada pedra per després col·locar-les al mateix lloc. Tanmateix, em pregunto si no hi havia una altra manera de fer-ho que no deixés rastre.
Ara aixeca els ulls i mira el campanar barroc. És el convent de Santo Domingo, de l’orde dels dominics, és clar. La façana està aliniada amb el carrer i el campanar amb la nau de l’església, cosa que fa que ens sembli capgirat.
L’heroi
Continua per la Rúa San Francisco i entra al Jardín de San Carlos. Se situa al lloc on hi havia una fortificació del segle XIV i més tard un polvorí que va esclatar. Al centre hi ha el mausoleu de Sir John Moore, el general que morí defensant la ciutat de les tropes franceses el 1809. Fixa’t que fins i tot els caminets estan delimitats per un seguit de llances.
Baixa pel Paseo Parrote per veure la porta de la capella de l’Hospital de San Andrés, que se situava en un altre indret. Un heroi pels anglesos i un pirata pels espanyols, Francis Drake va saquejar A Coruña el 1589 i aquesta porta romànica és l’única cosa que es va salvar de l’edifici. Als costats de Crist hi ha un seguit d’àngels pregant. La volta exterior és plena de peixos, probable al·lusió a la confraria dels navegants, titular de l’església.
Acabem aquí aquest primer itinerari per A Coruña, però pots continuar en un altre article pel barri de Peixeria.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Història: templars.wordpress.com
- A Coruña: turismocoruna.com
- Església de Santiago: galiciapuebloapueblo.blogspot.com
- Praza do Xeneral Azcárraga: coruna-virtual.com
- Marcelo Azcárraga: wikiwand.com
- Demèter: wikiwand.com
- Santa Maria do Campo: galiciapuebloapueblo.blogspot.com
- Caterina d’Alexandria: wikiwand.com
- Palau Cornide: elidealgallego.com
- Convent de Santa Bárbara: elidealgallego.com
- Convent Santo Domingo: martinsalgadoseijas14.wordpress.com
- Francis Drake: wikiwand.com
- Porta de l’església de San Andrés: amigosdelromanico.org