Descans pels vius, repòs pels morts
Itinerari per Cotlliure (Rosselló).
Cotlliure (o Collioure i també Colliure, segons la llengua), les ha tingut de tots colors. Ibers, fenicis, romans, gots, visigots, francesos, aragonesos, catalans, espanyols, artistes, reis i poetes,… tothom ha passat per aquí i no sempre per estiuejar.
Anomenada pels romans com Caucoliberis, que significa port d’Illiberis (és a dir, Elne) va ser un important lloc de comerç, disputat per tothom.
Actualment és més coneguda com a vila d’estiueig. Els seus entranyables carrerons carregats d’història conviden a passejar amb un gelat a la mà mirant botiguetes de records i artesania. De tant en tant mireu amunt per observar detalls amb encant, com la capelleta amb balcó al carrer Sant Vicens.
En aquest itinerari per Cotlliure també descobriràs molts tallers d’artistes al carrer de les Estables (o de la Fraternité).
A més de l’imponent castell reial vora el mar, si aixeques la vista veuràs que a cada cim hi ha una fortalesa, com la de Sant Telm.
Per cert, pujant cap aquest castell veuràs el restaurat molí del segle XIV que va estar en servei prop de cinc segles.
Cotlliure la nuit
Si fa bo, és un gust passejar per la vila, amb tots els monuments il·luminats, com l’església de Nostra Senyora dels Àngels.
Personalment jo no els hi donaria una tonalitat tant groga, que fan una mitja por, però igual és pel tema de la contaminació lumínica.
La ciutat dels morts
Malgrat que enlloc he trobat la història del vell cementiri, et puc dir que, a més de veure la tomba de Machado, el recinte mereix una visita amb calma. Millor un dia assoleiat, ja que reconec que m’ha intimidat una mica.
És un laberint amb diferents recintes plens de regis panteons, tombes i creus. Clar, em diràs, això ho trobem a tots els cementiris. Sí, però aquest sembla ben bé tret d’una pel·lícula de vampirs.
A més, conserva una creu del segle XVI que està catalogada com a monument històric, amb un curiós personatge que aguanta a cada mà un sol i una lluna. En aquest cas pot tractar-se de la representació de Déu Creador, com a símbol de poder i majestat divina o bé de Crist com a principi i final.
Aquesta iconologia és una herència de cultes pagans ancestrals. Mitra i Júpiter són només un parell d’exemples de divinitats que es representaven amb el sol a un costat i la lluna a l’altre.
A partir de al segle VI ja veiem aquests astres a banda i banda de la creu.
Aquí tens una altra creu amb la verge a un costat i el crucifix a l’altre, disposició freqüentment utilitzada en les creus de terme.
Per cert, hem trobat la tomba del poeta tant deixada que, mentre jo anava fent fotos, els meus companys han decidit posar-hi ordre, regar les plantes i escombrar-la. Ell s’ho mereix!
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el plànol
Saber més
- Història: enciclopedia.cat
- Patrimoni: collioure.com
- Antonio Machado a Colliure. Part 1. Part 2. Del bloc Así me lo contaron
- Sobre els balcons de ferro
- Iconología del sol y la luna en las representaciones de Cristo en la cruz, per I. M. Labrador i J. M. Medianero