La mar de mariners
Tercer itinerari per Vilassar de Mar.
El nucli més antic de la vila.
Avui passarem per la part més antiga, la que va ser l’origen de la vila de pescadors.
Algunes notes abans de començar
- Mentre camineu fixeu-vos en uns estrets passatges que sovint estan tancats amb una porta o reixa. Són les anomenades andrones, espais que es deixaven entre els horts o les construccions.
- Admireu la varietat i qualitat de reixes de balcons i finestres, tant de forja com de ferro colat, algunes d’un alt valor artístic.
En marxa!
Per començar, iniciem el tercer itinerari per Vilassar de Mar situant-nos al Camí Ral, via que al segle XVIII unia les poblacions de la costa i ara reconvertida en N-II.
En primer lloc, al número 5 i ocupant mitja vorera, veiem l’antiquíssima botiga La Confianza on tant podeu trobar un record, com un penjoll o una disfressa.
A continuació, al número 16 trobem Ca la Maria Espartera (o Can Rufau), tot el que queda de la primitiva masia del segle XVI, una de les més antigues de la població i que en reformar-la es capgirà l’arc de la finestra gòtica.
Al costat veiem Can Pou Godori de principis del segle XX, una casa de cós molt diferent de les que podem veure al carrer Sant Ignasi.
L’hostal i la torre
A continuació, unes passes més enllà trobem l’antic hostal, que després va ser seu de l’ajuntament i ara el Museu Monjo. Us recomano visitar-lo per descobrir l’obra d’aquest escultor noucentista fill de la vila i que potser coneixereu per les escultures que hi ha a la plaça de Catalunya de Barcelona o per la creu de Pedralbes.
En funcionament des del segle XVII, era freqüentat pels viatgers que feien la ruta de Barcelona a Mataró. Observeu a la façana lateral els esgrafiats del 1902 d’Eduard Ferrés.
Aquí mateix veureu la Torre d’en Nadal del segle XV, l’única que resta dempeus de les tres que hi havia a prop i que apareixen a l’escut municipal. Eren torres de guaita més que de defensa i es van aixecar en aquells temps en què els corsaris feien de les seves allà on anaven.
Aprofiteu per observar a la dreta la part del darrere de Cal Negre, un xalet modernista que després veurem pel davant.
Seguim pel camí Ral i de seguida veurem Can Timbales, una curiosa casa més avançada que les altres, amb quatre façanes, on va viure el doctor Cusí.
L’art i la pesca
Des d’aquí ja es pot veure la casa de l’artista naïf Carme Rovira, que va començar a pintar arran d’un accident i va aconseguir un cert renom. Per anar-hi hem de tombar pel carreró de Mont i allà trobarem l’entrada a la seva casa museu.
A continuació entrem uns metres al carrer Sant Francesc per veure dues casetes utilitzades en un inici per pescadors. La barca es guardava a la planta baixa i a dalt era habitatge.
Dues passes més enllà, al número 15, podeu admirar una casa que conserva una magnífica reixa de finals del segle XIX.
Barri fabril
Seguidament, tornem al carrer del Mont i anem pujant fins a trobar la plaça de Can Nyol Gran. Aquest espai era ocupat per una fàbrica tèxtil construïda el 1886 i de la que s’ha conservat una de les façanes.
Deixem enrere la plaça i seguim pel carrer Sant Ramon, obert el 1852 amb les seves ben alineades cases de cós. En arribar a la plaça Vicenç Casanovas veurem Can Gabernet, actualment seu dels escoltes.
Travessem la plaça, entrem al carreró de l’Aduana fins al carrer del Rosari (abans, del Roser). A la cantonada podrem admirar Cal Tit que encara conserva elements modernistes. Observeu les rajoles on s’esmenta a la marededéu com alcadesa honorària.
A la cantonada del davant, amb carrer Sant Sebastià, veurem Can Franciscó, una mansió d’estil més clàssic on dos dels seus descendents van desaparèixer al naufragi del Titànic. A l’altre costat del carrer podem veure l’exuberant pati que encara conserva.
Seguim baixant per veure la part del davant de la magnífica construcció de Cal Negre (Doctor Masriera, 30), residència d’un mercader d’ultramar que ja us podeu imaginar amb què traficava per rebre aquest nom. El ben conservat pati és un típic espai de moltes cases de la vila.
Comunicacions perdudes
Seguim per aquest carrer fins a trobar una estranya construcció de finals del segle XIX, sense finestres i amb una font. És el que queda de l’antic telègraf òptic d’ús militar.
La xarxa de telegrafia només va funcionar uns deu anys. A dalt hi havia el desaparegut dispositiu que es canviava manualment per anar formant els missatges, de manera que els veiés la següent torre. Tanmateix, la font s’hi va afegir més tard, en posar un dipòsit per abastir d’aigua aquesta zona.
Més endavant, entreu pel passadís del costat per veure el que va ser l’embrió de la vila. Arribareu a una placeta i finalment al carrer del Peix.
Pugeu les escaletes fins a la plaça d’Àngel Guimerà, més coneguda com a plaça de l’Era on es feia mercat abans de traslladar-lo a la plaça de l’Ajuntament. Aprofiteu per descansar i prendre un refresc. Al mig veiem una font amb una nena (o nen) que agafa un peix.
A la cantonada veiem la interessant façana de Can Vivó, amb esgrafiats imitant carreus.
Per acabar, pugem per Miquel Borotau i girem a l’esquerra pel carrer Sant Josep on també veurem interessants façanes.
Finalitzem aquí el tercer itinerari per Vilassar de Mar. Però podeu continuar amb la darrera part que us portarà a conèixer la barriada del Veral de l’Ocata.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el plànol
Saber més
- Hostal de Vilassar de Mar: hostals.blogspot.com
- Enric Monjo i Garriga: wikiwand.com
- Telègraf òptic: cevilassarencs.org
- Funcionament del telègraf òptic: Sercam
- Les torres de defensa de Vilassar, per J. Samon
- Carme Rovira: vilassardemar.cat
- Can Nyol Gran: vilaweb.cat
- Carrer Sant Francesc: viquipedia.org
Bibliografia
- El Maresme – Vilassar de Mar. Recull gràfic 1852-1965. Col·lecció L’Abans. Alexis Serrano Méndez
- Sant Joan de Vilassar. L. Guardiola i Prim. Indústries Gràfiques Garcia. 1955