Pinacles al Duomo de Milà.

És de Milà l’escalopa milanesa?

Avui farem un itinerari per Milà, la segona ciutat més poblada d’Itàlia. I si vols, pots dinar la cotoletta alla milanese, que aquí la fan de mort. De totes maneres sembla que la recepta original podria ser austríaca. Pel que he llegit, al segle XVIII, durant l’ocupació austríaca del territori de la Llombardia, s’introduí una variant del bistec vienès, però substituint la farina de la recepta original per pà ratllat.

A finals del segle XIX, la gran immigració italiana a Argentina i Uruguai, països amb un gran consum de carn, va escampar aquesta recepta, que des de llavors, va ser mundialment coneguda com a ‘milanesa‘, donant lloc a diverses preparacions.

I ara anem pel tall. Per començar et recomano deixar el vehicle en un aparcament apartat del centre ja que és molt més econòmic i moure’t amb metro per la ciutat.

La catedral de mai acabar

Hem d’iniciar l’itinerari com cal, pel Duomo, la impressionant catedral que va estar (i encara està) d’obres prop de cinc segles. Sortosament els diferents arquitectes van respectar l’aire gòtic inicial.

Façana del Duomo. Itinerari per Milà
Detall de la façana del Duomo.

Si hi ha cua a les taquilles de l’entrada principal, pregunta on més pots comprar les entrades (hi ha més llocs al voltant). Tanmateix, et recomano una combinada de l’interior i el terrat a peu.

Terra de marbre al Duomo. Itinerari per Milà

De l’interior només destacaré els terres i els impressionants vitralls amb escenes bíbliques. Hi ha qui diu que els de la capçalera són els més grans que s’han fet per a una edificació cristiana. Fixa’t com els murs s’han reduit a la mínima expressió per tal de deixar passar l’acolorida llum.

Vitralls al Duomo.

Esgarrifosa és l’escultura de Sant Bartomeu, que va ser desollat viu i obligat a dur la seva pell com si fos un mantell. L’obra va ser feta el 1562 per Marco d’Agrate, un escultor llombard que només és recordat per aquesta escultura. Para atenció a l’extraordinària precisió de l’anatomia de la figura i pensa que ha estat esculpida amb marbre, un material que es presta poc a fer filigranes.

Escultura de Sant Bartomeu. Itinerari per Milà

El terrat

En aquest itinerari per Milà, és imprescindible la visita a la part superior de la catedral. Em pregunto el per què de tanta decoració en un lloc que ningú podia veure. Els pinacles, els arcbotants, relleus i escultures ho converteixen en un bosc màgic.

Pinacles al Duomo. Itinerari per Milà
Pinacles del terrat del Duomo.

Potser et sorprendrà la manca d’un campanar. Però hi ha campanes, només que estàn ocultes dins les dues cúpules. No obstant això, pesen tant que les toquen només en ocasions especials, per evitar que el sostre s’esfondri.

Pinacles al Duomo.

Algunes obres van ser fetes durant les restauracions dels anys trenta del segle XX i semblen una mica fora de lloc, com les de parelles boxejant. He llegit que es tracta d’un homenatge a Primo Carnera, primer boxejador italià que va guanyar el títol mundial de pesos pesats. De fet, si mires amb atenció altres escultures, veuràs un parell que són un retrat de Mussolini. Ja veus que la política i la religió sempre van agafades de la mà.

Escultures al terrat del Duomo. Itinerari per Milà

Des d’aquí, les vistes de la ciutat són de vertigen. La plaça, de disset-mil metres quadrats, marca el centre històric i geogràfic de la ciutat. Tot i que data del segle XIV, el seu aspecte actual es deu a Giuseppe Mengoni. Aquest arquitecte i enginyer també va projectar les Galeries Emmanuelle que veurem tot seguit.

Itinerari per Milà

Alta societat

Baixa a la plaça i entra a les espatarrants galeries Vittorio Emanuele II (en honor al primer rei de la unificació del país), obertes a mitjans del segle XIX. Aquest singular espai està cobert per un altíssim sostre de vidre sostingut per bigues de ferro. Aquesta espectacular obra va marcar un abans i un després en el concepte de les galeries comercials a tot el món. Turistes fent fotografies i esnobs prenent-se un capuccino es barregen en aquest espai on cal un bon bitlleter per entrar a les botigues.

galeries Vittorio Emanuele II.

Seguidament surt a la Piazza della Scala, famosa pel teatre i ves a la bonica  Piazza dei Mercanti rodejada de palaus.

La següent visita és al Castello Sforzesco. Pots anar a peu per la Via Dante o bé pujar al metro o tramvia. Entra a aquesta impressionant construcció començada al segle XIV, a través d’una escenogràfica portalada.

Castello Sforzesco. Itinerari per Milà
Castello Sforzesco.

A l’interior hi ha alguns museus, que si només vas per un dia, no dóna temps de veure’ls. Però pots aprofitar per passejar i descobrir interessants detalls.

La sortida posterior dona al Parco Sempione. Si fa bo, et recomano fer una parada, comprar una focaccia i dinar tranquil·lament sota un arbre.

Fresc al Castello Sforzesco.
Detall del sostre d’un dels claustres del castell.

La ciutat dels morts

Després dirigeix-te a la propera parada de metro ‘Lanza’ de la línia M2 i baixa a ‘Garibaldi’ per visitar el Cimitero Monumentale. Tot i que va ser projectat a principis del segle XIX, la realització no es va dur a terme fins al 1866. El projecte es deu a Carlo Maciacchini, arquitecte llombard especialment conegut per aquesta obra. Després d’això l’home se la va passar reconstruint façanes d’esglésies.

Il Famedio. Itinerari per Milà
Il Famedio, és a dir, els panteons dels personatges importants.

Un cementiri? Sí, fes-me cas, és com un museu d’escultures a l’aire lliure. Algunes fins i tot una mica massa descocades pel lloc on es troben. Per exemple, el mausoleu d’Antonio Bernocchi, un important empresari tèxtil i polític molt implicat amb la seva ciutat, qui va fer donacions filantròpiques per escoles i hospitals.

Els trenta panels amb escultures d’aquest monument funerari relaten la passió de Crist. El conjunt escultòric es deu a Giannino Castiglioni qui, a més d’altres obres en aquest mateix cementiri, va fer les escultures del Palau Legislatiu de Montevideo.

Mausoleu d'Antonio Bernocchi.
Mausoleu d’Antonio Bernocchi, empresari tèxtil (1936).

Aquí hi ha diverses classes de morts: els top ten, els importants i la resta. Fins i tot hi ha un espai per a agnòstics! El Famedio o temple de la fama és l’estructura de marbre i maó que trobes just a l’entrada.

Escultura al cementiri. Itinerari per Milà
Enamorats a la zona ‘vip’.

No obstant això, reconec que hi ha alguns racons que semblen de pel·lícula de por, però igualment paga la pena. De fet, si encara tens forces, pots caminar uns sis-cents metres fins arribar a l’antic crematori, tota una novetat que desafiava les creences religioses del moment

Cementiri. Itinerari per Milà
Cúpula del pavelló central.

Altres barris

Torna a la mateixa parada de metro i abans d’entrar observa els edificis de la ciutat moderna.

Gratacels. Itinerari per Milà

A continuació, baixa a l’estació ‘Pta. Genova’ i passejaràs per una zona insòlita de Milà: els antics canals construits al segle XII per transportar materials. Algunes preses varen ser ideades pel mateix Leonardo Da Vinci.

Navigli Grande. Itinerari per Milà
Safareigs al Navigli Grande.

De dia la zona no té massa interès, però, pel que ens han explicat, a la nit és una altra cosa, plena d’animació.

Escultures a la vora del Navigli Grande. Itinerari per Milà

Per acabar aquest itinerari per Milà, et proposo tornar a la plaça de la catedral i acostar-te a la propera Torre Velasca. Aquest monumental gratacel construït el 1956 s’aixeca al solar que va quedar buit després dels bombardejos del 1943.

Torre Velasca. Itinerari per Milà

Fins aquí, aquest ràpid itinerari per Milà. I tant que hi ha més per veure, però caldrà dedicar-li més d’un dia.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop