Passejada per Bèrgam.
Per començar, aquesta ciutat de la Llombardia, se la coneix per la ‘Città dei Mille’ per un fet ocorregut el 1860, en què amb poc més de 1.000 soldats Garibaldi se les va empescar per aconseguir la unitat d’Itàlia. En realitat només 156 eren de la ciutat, però la història sembla haver estat una mica fabulada amb finalitats patriòtiques.
Sigui com sigui, la ‘Città Alta’, que és el nucli antic enfilat dalt d’un turó, mereix una detinguda visita. En primer lloc, puja amb el funicular a la part alta i comença a passejar. Les vitrines de les pastisseries són tota una temptació. Nosaltres hem comprat un pastisset de polenta que ens ha semblat massa dolç i mantegós.
Piazza Vecchia
Serà inevitable que, quan arribis a la Piazza Vecchia, pensis ‘què bufona!’ Naturalment no hi ha un sol arbre: penso que a l’edat mitjana no eren gaire amants de la jardineria.
Planta’t al mig i observa els edificis. D’una banda, tens el Palazzo Nuovo, un elegant edifici neoclàssic del segle XVIII, que actualment és la seu de la biblioteca. De l’altra banda, tens el Palazzo della Ragione del segle XII, aixecat damunt un espai porxat. Una bonica escala coberta mena als salons superiors.
Al mig de la plaça hi ha la Fontana Contarini, amb lleons, esfinx i serps que protegeixen la bassa central. Rep el nom de l’alcalde de Venècia que la va regalar el 1780.
Tresors amagats
Des d’aquí ja pots entreveure que al darrere hi ha alguna cosa, però de veritat que cauràs d’esquena: en un petit espai s’aixequen dues esglésies, un panteó i un baptisteri, a quin més espectacular. Tanmateix, potser el baptisteri sigui el menys atractiu comparat amb la resta.
El més rellevant és la façana renaixentista de la Cappella Colleoni, que de fet, és el mausoleu d’aquest militar que al segle XV va defensar la ciutat.
No obstant això, l’exuberant decoració de la façana amb marbres de colors, agradi o no, fa obrir la boca d’admiració. A l’interior, encara més atapeït, hi ha frescos, relleus i escultures en un perfecte horror vacui (por al buit, és a dir, tot ple).
A continuació, la basílica de Santa Maria Maggiore del segle XII, romànica per fora (variada per dins), tampoc deixa un sol espai sense decoració. Notables (i curiosos) els panells esotèrics que tanquen el cor, executats amb una delicada tècnica de marqueteria.
Encara hi ha més
Seguidament, cal donar un tomb pels carrerons del darrere per captar millor l’arquitectura exterior.
Per exemple, la Cattedrale di Sant’Alessandro, amb una poc interessant façana clàssica, va trigar prop de quatre segles en ser acabada.
Continua passejant per la Via Bartolomeo Colleoni on et toparàs amb una inesperada entrada que mena al senzill Chiostro di Sant’Agata del segle XV, un agradable espai d’aire decadent.
Finalment arriba’t fins a la Torre dell’Orologio i passa per sota per entrar a la porxada Piazza della Cittadella. L’edifici principal es remunta al segle XIV quan un Visconti el va fer construir per a la seva defensa personal.
Per acabar aquesta passejada per Bèrgam, desfés el camí i torna al funicular. Et desitjo no tenir la desagradable sorpresa de trobar com ens ha passat que t’han robat part de l’equipatge.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Pàgina oficial de Bergamo: visitbergamo.net
- Cattedrale di Sant’Alessandro: cattedraledibergamo.it
- Basílica Santa Maria Maggiore: visitbergamo.net
- Cappella Colleoni: wikiwand.com
- Bartolomeo Colleoni: wikiwand.com
- Fontana Contarini: it.wikipedia.org
- L’expedició dels mil: wikiwand.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: