La ciutat dels mil
Passejada per Bèrgam.
Aquesta ciutat de la Llombardia, se la coneix per la ‘Città dei Mille’ per un fet ocorregut el 1860, en què amb poc més de 1.000 soldats Garibaldi se les va empescar per aconseguir la unitat d’Itàlia. En realitat només 156 eren de la ciutat, però la història sembla haver estat una mica fabulada amb finalitats patriòtiques.
Sigui com sigui, la ‘Città Alta’, que és el nucli antic enfilat dalt d’un turó, mereix una detinguda visita.
Pugem amb el funicular a la part alta i comencem a passejar. Les vitrines de les pastisseries són tota una temptació. Ens comprem un pastisset de polenta que trobem massa dolç i mantegós.
Piazza Vecchia
Arribem a la Piazza Vecchia i pensem ‘què mona!’ Naturalment no hi ha un sol arbre: penso que a l’edat mitjana no eren gaire amants de la jardineria.
Ens plantem al mig i mirem els edificis: el Palazzo Nuovo, un elegant edifici neoclàssic del segle XVIII, que actualment és la seu de la biblioteca.
Al mig de la plaça, la Fontana Contarini, amb lleons, esfinx i serps que protegeixen la bassa central. Rep el nom de l’alcalde de Venècia que la va regalar el 1780.
A l’altre costat trobem el Palazzo della Ragione del segle XII, aixecat damunt un espai porxat. Una bonica escala coberta mena als salons superiors.
Tresors amagats
Des d’aquí ja podem entreveure que al darrere hi ha alguna cosa, però de veritat que un mai està preparat per això: en un petit espai s’aixequen dues esglésies, un panteó i un baptisteri, a quin més espectacular.
Potser el baptisteri sigui el menys atractiu comparat amb la resta.
En primer lloc, el que tomba d’esquena és la façana renaixentista de la Cappella Colleoni, de fet és el mausoleu d’aquest militar que al segle XV va defensar la ciutat.
Tanmateix, l’exuberant decoració de la façana amb marbres de colors, agradi o no, ens fa obrir la boca d’admiració. A l’interior, encara més atapeït, veiem frescos, relleus i escultures en un perfecte ‘horror vacui’ (por al buit, és a dir, tot ple).
La basílica de Santa Maria Maggiore del segle XII, romànica per fora (variada per dins), tampoc deixa un sol espai sense decoració. Notables (i curiosos) els panells esotèrics que tanquen el cor, realitzats amb una delicada tècnica de marqueteria.
Seguim investigant
Cal donar un tomb pels carrerons del darrere per captar millor l’arquitectura exterior.
La Cattedrale di Sant’Alessandro, amb una poc interessant façana clàssica, va trigar prop de quatre segles en ser acabada.
Continuem passejant per la Via Bartolomeo Colleoni on trobem una inesperada entrada que mena al senzill Chiostro di Sant’Agata del segle XV, un agradable espai d’aire decadent.
Finalment arribem a la Torre dell’Orologio i passem per sota per entrar a la porxada Piazza della Cittadella. L’edifici principal es remunta al segle XIV quan un Visconti el va fer construir per a la seva defensa personal.
Per acabar aquesta passejada per Bèrgam, desfem el camí i tornem al funicular. Us desitjo no tenir la desagradable sorpresa de trobar que us han robat part de l’equipatge com a nosaltres.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Pàgina oficial de Bergamo: visitbergamo.net
- Cattedrale di Sant’Alessandro: cattedraledibergamo.it
- Basílica Santa Maria Maggiore: visitbergamo.net
- Cappella Colleoni: wikiwand.com
- Bartolomeo Colleoni: wikiwand.com
- Fontana Contarini: it.wikipedia.org
- L’expedició dels mil: wikiwand.com