La invasió dels barbuts (Llombardia, part I)
Primer itinerari per la Llombardia.
Allà pels temps de les puces hi havia per les terres d’Escandinàvia un poble on els homes lluïen frondoses barbes i les dones llargs cabells. Van marxar a buscar nous territoris i pel camí els hi van plantar cara uns bàrbars que els superaven en nombre. Un matí les dones es van lligar els cabells sota el coll perquè de lluny semblessin barbes i fer creure els enemics que eren més colla. I van guanyar! A partir d’aquell moment s’els va conèixer com els de les llargues barbes, és a dir llombards (Langobardorum).
No cal que us digui que van arribar fins a Itàlia. Avui perdura el seu record a la regió de la Llombardia de la que us explicaré un parell de recorreguts.
Màntua
A la primera part vam fer el campament base a Màntua. Aquesta bonica ciutat renaixentista cal paladejar-la de dia i de nit. El castell, les esglésies, els palaus, els carrerons, … tot ens transporta a l’època dels Gonzaga.
Sabbioneta
Les guies ajunten Màntua amb Sabbioneta, ja que ambdues van ser declarades alhora patrimoni de la Unesco. Sabbioneta us la podeu estalviar, ja que el seu interès no radica tant els edificis, sinó la planificació com a ciutat renaixentista ideal.
En canvi Cremona sí que us la recomano, especialment pujar al seu altíssim campanar (el més alt d’Itàlia).
Brescia i Sirmione
Des d’aquí podeu anar ràpidament per l’autopista fins a Brescia, una bonica ciutat plena de coses per descobrir, des dels temps dels romans fins a la història més recent.
Un altre dia podeu fer una descoberta del llac Garda. Totes les guies parlen de Sirmione i sí, podria estar bé si no fos pels milers de turistes, botiguetes i cotxes cars obrint-se pas pels carrerons.
Després vam recórrer la vora dreta del llac buscant on poguer-nos banyar. Carreteres estretes, molts vehicles i res d’aparcament ens van fer arribar a Torri del Benaco, una tranquil·la població on, per fi, ens vam donar el gust de remullar-nos entre pedres i algues.
De tornada vam aturar-nos a Valeggio Sul Mincio perquè es veia un castell que pinta bé, però no va haver manera de visitar-lo. El que vam veure de la població no té res especial.
El tercer dia vam visitar Verona, una romàntica ciutat que, encara que no pertany a la Llombardia, és absolutament imprescindible dedicar-li tota la jornada.
I aquí acabem aquest primer itinerari per la Llombardia. No us perdeu la segona part, que és de pel·lícula!
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa