Capella de Santa Àgata.

Entre la devoció i l’erotisme

La capella de Santa Àgata de Barcelona.

Quan arriba el cinc de febrer se celebra una curiosa festa de la qual no en tenia notícia. Amb l’excusa de ser la festivitat de santa Àgata (o Àgueda) a moltes poblacions s’escull una alcaldessa i els homes prenen el lloc de les dones, fent cadascú les tasques de l’altre.

A part de l’acte religiós, també té lloc un sopar que recorda les celebracions romanes en honor a Juno, deessa de la maternitat, ja que se serveixen pans amb forma de penis o pit. 

Porta de la capella de Santa Àgata
Porta exterior de la capella de santa Àgata.

Però, qui va ser aquesta noia?

Allà pels temps dels romans (segle III), una jove siciliana va decidir que volia ser verge i consagrar-se al déu cristià. Un prefecte romà que se la volia cruspir, davant les negatives de la noia, la va tancar en un bordell. Però ella va sortir tan verge com el primer dia. Enfadat, li va fer tallar els pits i cremar-la. 

Des de llavors se la invoca com a protectora de les dones i, més recentment, de les malalties de pit.

Vitrall de la capella de Santa Àgata
Finestral de la capella.

La capella de Santa Àgata

Tot i estar dessacralitzada, un cop l’any es commemora aquesta festivitat amb un acte religiós. Originalment l’edifici gòtic (segle XIV) estava consagrat a Santa Maria, però tres segles més tard van canviar l’advocació en portar-hi les relíquies de la santa.

La part alta del campanar recorda una corona, deixant clar que aquesta capella pertanyia al Palau Reial. Es va construir adossada a la muralla, per tal de substituïr l’antic oratori del palau.

El projecte es deu a Bertran Riquel, a qui també es deu el sepulcre dels reis Jaume II i Blanca d’Anjou al monestir de Santes Creus. Pel que sembla, també va fer alguna cosa al monestir de Pedralbes.

Capella de Santa Àgata
El campanar vist des d’el Saló del Tinell.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop