La capella de Santa Àgata de Barcelona.
Quan arriba el cinc de febrer se celebra una curiosa festa de la qual no en tenia notícia. Amb l’excusa de ser la festivitat de Santa Àgata —o Àgueda— a moltes poblacions s’elegeix una alcaldessa i els homes prenen el lloc de les dones, fent cadascú les tasques de l’altre.
A més de l’acte religiós, també té lloc un sopar que recorda les celebracions romanes en honor a Juno, deessa de la maternitat, ja que se serveixen pans amb forma de penis o pit.
La siciliana fidel
Explica el llegendari relat que allà pels temps dels romans —segle III—, la jove Àgata, nascuda a la ciutat siciliana de Catània, decidí que volia ser verge i consagrar-se al déu cristià. També hi vivia Quincià, un prefecte romà, és a dir, una autoritat, qui se la volia cruspir. Enfurismat davant les negatives de la noia, la feu tancar en un bordell. Tanmateix, ella va sortir d’allà tan verge com el primer dia. Llavors li va fer tallar els pits, però la mossa estava tan ben relacionada amb les esferes celestials, que sant Pere en persona baixà a guarir-li les ferides. Diversos turments més tard, fou posada nua damunt d’un llit de carbó ardent. En aquell moment, un terratrèmol feu caure un mur damunt de Quincià i dels qui volien cremar la noia. Finalment, l’Àgata morí a la presó.
La devoció a la màrtir siciliana s’estengué primer a Roma i, seguidament, a Constantinoble —actual Istanbul. Des de llavors és invocada com a protectora de les dones més recentment, de les malalties de pit.
La capella de Santa Àgata
L’edifici gòtic —segle XIV— es bastí adossat a la muralla i fou manat fer per Jaume II d’Aragó i la seva esposa Blanca de Nàpols per tal de substituir l’antic oratori del palau, ja que estaven efectuant altres reformes a la residència reial. Si observes la part alta del campanar veuràs que recorda una corona, deixant clar que aquesta capella pertanyia al Palau Reial.
Originalment, el temple estava consagrat a Santa Maria, però tres segles més tard era tan gran la devoció a Àgata de Catània que decidiren canviar-ne l’advocació. Com va arribar el seu culte des de Sicília fins a Barcelona? Doncs resulta que en aquells temps, el rei Martí l’Humà feu portar unes relíquies seves per tenir-les a la capella del Palau Reial.
Actualment, tot i estar dessacralitzada, un cop l’any es commemora la festivitat de Santa Àgata amb un acte religiós.
Les obres
El projecte inicial de la capella es deu a Bertran Riquer, un mestre d’obra qui també executà el sepulcre dels reis Jaume II i Blanca d’Anjou al monestir de Santes Creus. Pel que sembla, també va fer alguna cosa al monestir de Pedralbes.
Les obres duraren nou anys i, a causa de la mort de Riquer, foren continuades per altres arquitectes. Durant el segle XIX l’edifici patí la desamortització dels béns eclesiàstics i fou restaurada per Elies Rogent i destinada com a seu del Museu Provincial d’Antiguitats.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- La capella: enigmesbarcelonaieducacio.blogspot.com.es
- La festivitat: festes.org
- Àgata de Catània: ca.wikipedia.org
- Si vols conèixer altres indrets del Barri Gòtic: rondaller.cat
