Quan escrius al cercador “Parc de Can Solei i ca l’Arnús, Badalona” i llegeixes qualsevol entrada, a part que totes sembles copiades, et fan venir ganes boges de conèixer aquesta meravella. La realitat, però és una altra.
En primer lloc, quan hi accedeixes des de la Riera de Canyadó, tens la sensació d’entrar a un solar deixat. I aquesta impressió ja no t’abandona en tot el recorregut. Una llàstima, ja que l’històric recinte conté tots els elements necessaris per ser un indret d’allò més bucòlic i agradable.
Temps era temps…
A mitjan segle XIX, el financer Evarist Arnús adquirí la finca agrícola de Can Solei del segle XVI. Allí feu edificar la seva casa d’estiueig envoltada del que segurament va ser un romàntic jardí amb jocs d’aigua, un estany i vegetació frondosa. Com que el terreny era prou extens, una zona es destinà a hort pel consum de les persones que residien i treballaven a la finca.
Tant la casa pairal, convertida en palauet, com el jardí immediat que l’envolta, es bstiren en estil neoclàssic, que era un dels molts moviments “neos” que, idealitzant el passat, triomfaven a l’època, com el neobarroc, neoromànic, neogòtic, neoàrab,…
El grandiós edifici, actualment en estat d’abandonament, és dalt d’un turó dominant els voltants. Imagina com seria el lloc perquè, amb motiu de l’Exposició Universal, el 1888 s’hi allotgés Alfons XIII i la seva mare!
El banquer
Nascut a Barcelona el 1820, Evarist Arnús i de Ferrer fou un important home de negocis, ocupació que li venia per part dels dos avis, ja que un era notari i l’altre advocat. Sembla que la mort el seguia de prop, perquè la seva primera dona morí a causa d’un part. En quedar-se vidu, es tornà a casar i va tenir dos fills, un dels quals també va morir de ben petit.
S’inicià en el món borsari col·laborant amb diversos corredors de canvis i més tard muntà una corredoria. De mica en mica va anar guanyant prestigi, fins a arribar a obrir la seva pròpia banca —abans això es podia fer—: la Banca Arnús. I com que bufaven bons vents, s’ho feu venir bé per fer negocis en altres àmbits.
Al costat de l’abandonada Torre Arnús pots veure un bust de marbre que, malgrat que ha estat vandalitzat, encara conserva la figura d’aquest barceloní. Malgrat que ningú ho esmenta, penso que es tracta del bust que hi havia a l’Asil de Sant Andreu al carrer d’Arnús de Badalona —actualment és un col·legi. Si és així, fou esculpit a final segle XIX pel tarragoní Andreu Aleu Teixidor, qui probablement no et sonarà de res, a menys que et digui que també esculpí el Sant Jordi que llueix a la façana del Palau de la Generalitat.
Polític i benefactor
A més, defensor de la restauració monàrquica, l’Evarist va prendre part en diversos partits polítics. Així mateix, fou diputat per Badalona, senador per Barcelona, tot i que les seves intervencions eren poques i només quan li interessava per algun dels seus negocis.
D’altra banda, era un filàntrop qui fundà o prengué part en diverses entitats i fou un dels promotors de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, moment que també aprofità per redecorar la seva mansió a Can Solei, per tal de rebre com cal la família reial. No obstant això, contràriament al que tothom afirma, pel que sembla, ni la reina regent ni el rei mai s’hi van allotjar.
Mesurant el temps
També allà mateix pots veure un dels poquíssims elements ben conservats: la magnífica estació meteorològica a la qual no li manca detall. Per entendre què fa aquí aquest peculiar element, una mica fora de context, cal retrocedir en el temps.
El 1852, abans que el pla Cerdà quadriculés Barcelona, hi havia un gran parc conegut com els Camps Elisis, que incloïen un teatre, un restaurant i un cafè. Amb el nou Eixample, tot això es va perdre, excepte el Teatre Líric i una petita part del parc. L’Evarist Arnús ho adquirí, transformant-ho en un luxós i elegant recinte on gaudir de la música d’Enric Granados, Albéniz, Strauss o Pau Casals.
D’altra banda, el 1883 feu edificar una torre al costat del teatre, on col·locar uns prestigiosos aparells de mesura del temps i de meteorologia. A més de rellotge i termòmetre, inclou un baròmetre, un pluviòmetre i fins i tot un carilló que tocava la marxa reial. Tota una novetat en aquells temps. A la mort de l’Evarist, el teatre fou enderrocat i tots els elements dispersats i la torre del rellotge, que l’Ajuntament de Barcelona va refusar, es traslladà a aquest parc. El rellotge es troba aturat indefinidament a les deu i cinc del vint-i-set s’octubre de 1910, data que, malgrat indica que era un dissabte, en realitat fou un dijous. En canvi, sí que és cert que aquell dia hi havia lluna minvant, tal com indica el giny.
Una volta pel parc
Després de travessar diversos ponts, arribaràs a una illeta al mig del llac on s’aixeca un petit castell de fantasia. Aquest element va ser afegit per l’Emili Arnús, fill del propietari, on sembla que es retirava per tocar el piano. A més, el xicot aprofità el moment per fer diverses modificacions a la mansió.
Venus i Hèrcules encara es conserven prou bé envoltats d’herba. En realitat hauríem de parlar d’Afrodita o Venus púdica o Venus Capitolina, una representació d’aquesta deessa que intenta, sense massa èxit, tapar-se la nuesa. Aquest tema s’ha copiat i reinterpretat reiteradament en l’art, des que Praxíteles l’esculpí quatre segles abans de la nostra era.
En una altra part de la finca hi ha dos edificis bessons. Els va fer construir la família Coma i Cros al segle XIX, quan la finca esdevingué propietat seva. Una, un cop restaurada és un centre d’acolliment de nens. L’altra, a 30 metres, sembla a punt de caure. La nissaga gironina dels Coma i Cros disposava al segle XIX d’un important patrimoni gràcies a l’activitat tèxtil. La fàbrica que tenia a Salt va tancar el 1999.
Plantes, sí. Romàntic, no
L’anomenat jardí romàntic del parc de Can Solei, amb una cascada que no raja, necessita urgentment una injecció de diners. Caminar entre plantes salvatges escoltant els crits dels lloros que ja són una plaga, et fan sentir més aviat en una selva.
Per altra banda, l’animació la donen els grups que, apropiant-se de diferents espais per celebrar aniversaris infantils, li donen al parc aquell aire de barriada profunda.
No obstant això, el recinte encara conserva una notable presència d’arbustos i d’arbres singulars que el converteixen en un interessant jardí botànic. Tanmateix, si no fos per la deixadesa en què es troba, el Parc de Can Solei i Ca l’Arnús seria un espai verd i artístic sensacional.
Deu anys després
El 2025, passada una dècada d’ençà que vaig escriure aquest article, he tornat a visitar el parc de Can Solei i ca l’Arnús. Em sap molt de greu, però t’he de dir que l’espai continua igual —o més— deixat que en la visita que vaig fer deu anys enrere. No s’ha fet cap millora en tot el recinte ni tampoc en les construccions. D’aquesta deixadesa el 2022 ja se’n feia ressò a 3Cat.
L’aigua del voltant del petit castell sembla un pantà abandonat. Com atrotinada i vandalitzada es troba la Torre Arnús i una de les cases bessones Coma i Cros. Tristament, l’incivisme no enten de cultura, de manera que actualment, la Venus ha estat decapitada. Les fonts no ragen i la natura sobreviu com pot. En definitiva, una vergonya.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Riera de Canyadó, 53. Badalona
Saber més
- El parc: sortidesambgracia.com
- Un bloc força crític: badabit.org
- Evarist Arnús: wikiwand.com – dbe.rah.es
- La torre del rellotge de Ca l’Arnús: una estació meteorològica singular, per M. Guardiet i G. Muñoz-Ramos
- Evarist Arnús i Badalona: museudebadalona.cat
- Venus Capitolina: wikiwand.com
- L’escultor Andreu Aleu i Teixidó
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: