Un regal per sempre
Les antigues escoles Caterina Figueras de Tona (Osona).
Heu pensat mai quin podria ser el millor regal per fer i que sempre serveixi? Difícil eh?
Quan l’Antoni Figueras tenia 18 anys va haver d’emigrar a Puerto Rico per guanyar-se les garrofes. Però es posà a estudiar i va acabar sent un puntal de l’empresa on estava empleat.
A continuació es va casar i tingué dos fills, el Jaume i la Caterina. Llavors va decidir tornar (aquest cop ric: era un ‘indiano’) i s’establí a Barcelona. Poc després la Caterina va morir a causa del tifus. L’Antoni va destinar l’herència que havia de ser per a ella, per obrir hospitals i escoles, posant-lis sempre el nom de la seva filla.
Per tant, el 1928 va comprar un terreny a Tona, on la família havia passat temporades, per edificar les escoles Caterina Figueras (actualment biblioteca).
Tanmateix, l’edifici va ser encarregat a Manuel Gausa que tot just havia acabat d’obtenir el títol d’arquitecte, i li va donar l’aire noucentista propi de l’època. Gausa, qui és autor de diversos habitatges a Tona, també exercí d’arquitecte municipal de Vic, on realitzà un projecte de reconstrucció de la catedral.
Per altra banda, Manuel Puig Genís, un destacat il·lustrador de Vic, va decorar les façanes amb esgrafiats representant nenes i nens jugant i estudiant. Puig era un talentós dibuixant que, gràcies a l’arxipreste de la catedral de Barcelona, va poguer dedicar-se plenament a la seva carrera artística, sense preocupar-se per treballar.
Va ser especialment conegut com a retratista de les famílies burgeses de Vic i rodalia. Durant els anys vint del segle passat va assol·lir el seu màxim grau de maduresa
Així doncs, l’Antoni va perdre la filla, però li va fer el millor regal: que tothom la recordi i la relacioni amb la cultura.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer d’Antoni Figueras, 62. Tona
Saber més
- Antoni Figueras i Cerdà: wikiwand.com
- Manuel Gausa i Raspall: Torre Simón, per M.Costa (pàg. 21)
- Manuel Puig i Genís: wikiwand.com
- Noucentisme: enciclopedia.cat
- Antoni Figueras al Carib: caribe.blogia.com
Quina pena d’historia… no en tenia ni idea del seu origen
Sí, aquesta és trista, però em va semblar que tenia molt de sentiment.