Anem a fer un itinerari pel Lluçanès, una zona (que reivindica el dret de ser comarca) amb entitat pròpia i que pocs saben assenyalar-la en un mapa.
Pots anar per la C-17 cap a Vic o bé per la C-16 direcció Berga. Sigui per l’una o per l’altra, et recomano desviar-te per l’Eix Transversal i a la sortida 151 pujar cap a Sant Feliu Sasserra. Són carreteres estretes amb poca circulació i magnífics paisatges.
Cau de bruixes
Per començar, una aturada a Sant Feliu Sasserra et permetrà fer un primer tast. Les poblacions d’aquí van ser molt malmeses per les diferentes guerres, així que de patrimoni, poc. De l’església, molt modificada, destaca la portada romànica en un lateral.
A continuació, fes una passejada pel carrer Sant Pere Almató. Aquest missioner del segle XIX, fill de la població, anà al Vietnam on fou perseguit i decapitat.
La població ha promogut molt el seu passat de bruixes, obrint un centre d’interpretació i proposant diversos itineraris.
Continua fins a Prats de Lluçanès on pots passar la nit. Des d’aquí et serà fàcil visitar la zona.
La nadala més famosa
Malgrat que aquest població tampoc destaca per la riquesa patrimonial, cal donar una volta per conèixer la capital del Lluçanès. Aquí va néixer a finals del segle XIX Joaquim Pecanins, el músic que recopilà conegudes cançons catalanes, com el Fum fum fum. Per cert, tot apunta que originalment era una cançó de taverna, llegeix sinó la lletra amb deteniment. El “fum” pertany al verb fúmer, una variant educada del fotre. Sembla que en un inici nasqué com una cançó de mentides i la lletra es cantava dient “fot”.
Arriba’t fins a les Tres Fonts: una és el cel, l’altra el purgatori i la darrera l’infern. Diuen que encara que hi hagués cua, tothom s’esperava per beure només de la del cel.
Apropa’t a capella de la de la Bona Sort, del segle XVI tot i que documentada al segle I. Malgrat que et pot semblar poca cosa, sembla que és precisament al voltant de la seva sagrera que nasqué la població.
Una passejada fins a Sant Sebastià et descobrirà l’àmbit rural dels voltants. Aquesta capella, documentada al segle XIII i reconstruïda al segle XIX, a més de ser un bon mirador damunt de la població, és un popular lloc de trobada durant la festa dels Elois. Antigament, en aquesta festivitat es feien curses d’animals i els cavallers demostraven les seves habilitats.
Coques per assaborir el cel
Continuant aquest itinerari pel Lluçanès arribaràs a Perafita, una petita vila coneguda per les seves coques. Oblida’t del règim i deixa’t emportar pel bon gust. L’església de Sant Pere és majoritàriament del segle XVIII, tot i que conserva alguna resta del segle XII.
Acosta’t al carreró davant l’església per veure el curiós pou de Ca les Monges que arriba fins al primer pis. En realitat, és un gran dipòsit del segle XVIII adossat a l’habitatge per emmagatzemar aigua i treure-la còmodament des de la finestra.
El carrer Major, el més antic i més llarg -si ignorem la carretera- conserva interessants edificis bastits entre el segle XVII i el XIX. Nombroses llindes encara mostren els noms dels propietaris, així com símbols i expressions religioses. Això no obstant, el pas dels anys i l’acció de la climatologia han anat erosionant la pedra, de manera que moltes ja no es poden llegir.
Si vols passar un matí, o un dia, distret et recomano llogar una Burricleta als afores de Perafita. És una bicicleta assistida que et permet gaudir dels camins sense massa esforç. Descobriràs bonics paisatges i alguna masia abandonada.
Salvada pels pèls
Seguint la carretera arribaràs a Sant Boi de Lluçanès. L’església és de les poques que va salvar una bona part del seu patrimoni durant la Guerra Civil gràcies a una ordre del Conseller de la Generalitat. El nucli urbà conserva destacables façanes del segle XVII, època en què arribaren a la població molts immigrants de França.
Sortint de la població veuràs el Roure de la Senyora, arbre centenari d’impressionants dimensions. No sabem qui era aquesta senyora, però et recomano comprar uns sobrenaturals croissants al forn de la plaça del poble i venir aquí a menjar-los. Tocaràs el cel.
L’origen de tot plegat
El municipi de Lluçà dona nom a la comarca. El significat del topònim l’hem de buscar al segle X quan es deia Lucano, derivació llatina de Lucius (és a dir, Lluc).
Aquí, a part del paisatge, és imprescindible visitar el monestir de Santa Maria, documentada al segle X. Tot i que va quedar molt malmesa pels terratrèmols del XV, conserva un petit claustre amb destacables capitells. Als anys 60 s’hi feren dubtoses restauracions que van permetre descobrir tombes antropomorfes i pintures que havien estat tapades amb calç.
El guia que ens fa la visita no sabria com classificar-lo: una peculiar persona amb una evident manca de professionalitat, pocs coneixements històrics i un marcat accent estranger que ha fet encara més difícil la comprensió de les explicacions.
Un campanar per a cada fill
A Olost s’explica la llegenda d’una important família que va prometre a la Mare de Déu construir un campanar si tenien un fill. Una verge generosa devia ser, ja que els hi va concedir bessonada. El resultat és una espectacular construcció neoclàssica (segle XVIII) amb dos campanars, coneguda com la Catedral del Lluçanès.
Per acabar aquest itinerari pel Lluçanès amb bon gust, pots dinar a la fonda de la mateixa plaça. Però ves amb compte perquè hi ha dos menjadors dins el mateix local: un és on hi va la gent del poble. L’altre és el que va guanyar una estrella Michelin i té preus sensiblement diferents.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Església de Sant Feliu Sasserra: catalunyamedieval.es
- Sant Pere Almató: joanarimanyjuventeny.cat
- Prats de Lluçanès: pratsdellucanes.cat
- Capella de la Bona Sort: Art Medieval
- Joaquim Pecanins: wikiwand.com
- Fum, fum, fum: sapiens.cat – elpuntavui.cat
- Què amaga el “Fum, fum, fum”, la nadala que…?, per Ferran Vila Cabanas
- Perafita: perafita.cat
- Església de Sant Boi de Lluçanès: patrimonicultural.diba.cat
- Roure de la Senyora: blogs.descobrir.cat
Un article molt complet del Lluçanès! Hi ha molta riquesa per veure, i tal i com heu mencionat la Burricleta és el mitjà perfecte per contemplar-ho tot sense esforç. 🙂 Fins aviat!