Per terres del fum fum fum

Anem a fer un itinerari pel Lluçanès, una zona (que reivindica el dret de ser comarca) amb entitat pròpia i que pocs saben assenyalar-la en un mapa.

Pots anar per la C-17 cap a Vic o bé per la C-16 direcció Berga. Sigui per l’una o per l’altra, et recomano desviar-te per l’Eix Transversal i a la sortida 151 pujar cap a Sant Feliu Sasserra. Són carreteres estretes amb poca circulació i magnífics paisatges.

Aquarel·la amb una panoràmica de Sant Boi de Lluçanès, comarca a cavall entre Osona i el Berguedà.
Sant Boi de Lluçanès.

Cau de bruixes

Per començar, una aturada a Sant Feliu Sasserra et permetrà fer un primer tast. Les poblacions d’aquí van ser molt malmeses per les diferentes guerres, així que de patrimoni, poc. De l’església, molt modificada, destaca la portada romànica en un lateral.

Capitells romànics de Sant Feliu Sasserra. Itinerari pel Lluçanès
Portada romànica.

A continuació, fes una passejada pel carrer Sant Pere Almató. Aquest missioner del segle XIX, fill de la població, anà al Vietnam on fou perseguit i decapitat.

Plafó ceràmic a Sant Pere Almató. Sant Feliu Sasserra. Itinerari pel Lluçanès
Record de Sant Pere Almató.

La població ha promogut molt el seu passat de bruixes, obrint un centre d’interpretació i proposant diversos itineraris.

Llinda amb inscripció a Sant Feliu Sasserra. Itinerari pel Lluçanès
Sant Feliu Sasserra.

Continua fins a Prats de Lluçanès on pots passar la nit. Des d’aquí et serà fàcil visitar la zona.

La nadala més famosa

Malgrat que aquest població tampoc destaca per la riquesa patrimonial, cal donar una volta per conèixer la capital del Lluçanès. Aquí va néixer a finals del segle XIX Joaquim Pecanins, el músic que recopilà conegudes cançons catalanes, com el Fum fum fum. Per cert, tot apunta que originalment era una cançó de taverna, llegeix sinó la lletra amb deteniment. El “fum” pertany al verb fúmer, una variant educada del fotre. Sembla que en un inici nasqué com una cançó de mentides i la lletra es cantava dient “fot”.

Arriba’t fins a les Tres Fonts: una és el cel, l’altra el purgatori i la darrera l’infern. Diuen que encara que hi hagués cua, tothom s’esperava per beure només de la del cel.

Les Tres Fonts de Prats de Lluçanès
Les Tres Fonts.

Apropa’t a capella de la de la Bona Sort, del segle XVI tot i que documentada al segle I. Malgrat que et pot semblar poca cosa, sembla que és precisament al voltant de la seva sagrera que nasqué la població.

Prats de Lluçanès. Capella de la Bona Sort
Capella de la Bona Sort.

Una passejada fins a Sant Sebastià et descobrirà l’àmbit rural dels voltants. Aquesta capella, documentada al segle XIII i reconstruïda al segle XIX, a més de ser un bon mirador damunt de la població, és un popular lloc de trobada durant la festa dels Elois. Antigament, en aquesta festivitat es feien curses d’animals i els cavallers demostraven les seves habilitats.

Església de Sant Sebastià aPrats de Lluçanès
Sant Sebastià. Prats de Lluçanès.

Coques per assaborir el cel

Continuant aquest itinerari pel Lluçanès arribaràs a Perafita, una petita vila coneguda per les seves coques. Oblida’t del règim i deixa’t emportar pel bon gust. L’església de Sant Pere és majoritàriament del segle XVIII, tot i que conserva alguna resta del segle XII.

Acosta’t al carreró davant l’església per veure el curiós pou de Ca les Monges que arriba fins al primer pis. En realitat, és un gran dipòsit del segle XVIII adossat a l’habitatge per emmagatzemar aigua i treure-la còmodament des de la finestra.

Pou de Ca les Monges a Perafita. Itinerari pel Lluçanès
Pou de Ca les Monges.

El carrer Major, el més antic i més llarg -si ignorem la carretera- conserva interessants edificis bastits entre el segle XVII i el XIX. Nombroses llindes encara mostren els noms dels propietaris, així com símbols i expressions religioses. Això no obstant, el pas dels anys i l’acció de la climatologia han anat erosionant la pedra, de manera que moltes ja no es poden llegir.

llinda al carrer Major de Perafita. Itinerari pel Lluçanès
Llinda al carrer Major de Perafita.

Si vols passar un matí, o un dia, distret et recomano llogar una Burricleta als afores de Perafita. És una bicicleta assistida que et permet gaudir dels camins sense massa esforç. Descobriràs bonics paisatges i alguna masia abandonada.

Antiga porta d'un mas. Itinerari pel Lluçanès
Una masia que va viure temps millors.

Salvada pels pèls

Seguint la carretera arribaràs a Sant Boi de Lluçanès. L’església és de les poques que va salvar una bona part del seu patrimoni durant la Guerra Civil gràcies a una ordre del Conseller de la Generalitat. El nucli urbà conserva destacables façanes del segle XVII, època en què arribaren a la població molts immigrants de França.

Sant Boi de Lluçanès
Sant Boi de Lluçanès.

Sortint de la població veuràs el Roure de la Senyora, arbre centenari d’impressionants dimensions. No sabem qui era aquesta senyora, però et recomano comprar uns sobrenaturals croissants al forn de la plaça del poble i venir aquí a menjar-los. Tocaràs el cel.

El roure de la Senyora. Sant Boi de Lluçanès
El Roure de la Senyora.

L’origen de tot plegat

El municipi de Lluçà dona nom a la comarca. El significat del topònim l’hem de buscar al segle X quan es deia Lucano, derivació llatina de Lucius (és a dir, Lluc).

Aquí, a part del paisatge, és imprescindible visitar el monestir de Santa Maria, documentada al segle X. Tot i que va quedar molt malmesa pels terratrèmols del XV, conserva un petit claustre amb destacables capitells. Als anys 60 s’hi feren dubtoses restauracions que van permetre descobrir tombes antropomorfes i pintures que havien estat tapades amb calç.

El guia que ens fa la visita no sabria com classificar-lo: una peculiar persona amb una evident manca de professionalitat, pocs coneixements històrics i un marcat accent estranger que ha fet encara més difícil la comprensió de les explicacions.

Santa Maria de Lluçà. Itinerari pel Lluçanès
Santa Maria de Lluçà.

Un campanar per a cada fill

A Olost s’explica la llegenda d’una important família que va prometre a la Mare de Déu construir un campanar si tenien un fill. Una verge generosa devia ser, ja que els hi va concedir bessonada. El resultat és una espectacular construcció neoclàssica (segle XVIII) amb dos campanars, coneguda com la Catedral del Lluçanès.

Per acabar aquest itinerari pel Lluçanès amb bon gust, pots dinar a la fonda de la mateixa plaça. Però ves amb compte perquè hi ha dos menjadors dins el mateix local: un és on hi va la gent del poble. L’altre és el que va guanyar una estrella Michelin i té preus sensiblement diferents.

Els campanars d'Olost. Itinerari pel Lluçanès
Els campanars dels bessons.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop

Encara no hi ha comentaris

  1. Un article molt complet del Lluçanès! Hi ha molta riquesa per veure, i tal i com heu mencionat la Burricleta és el mitjà perfecte per contemplar-ho tot sense esforç. 🙂 Fins aviat!

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).