De sant a profà
Ves a saber com algú s’adonà que aquell tros de fusta que tancava un cort de porcs era en realitat el frontal d’altar pintat el segle XIII. Algú l’havia tallat pel mig i va pensar ‘això em servirà de porta’. Santa Maria de Lluçà (Lluçanès) les va passar de tots colors, entre males gestions, terratrèmols, afegits i reconstruccions (dels anys seixanta) poc professionals.
Tot i això, i malgrat la pèssima informació del guia que ens ha tocat, paga la pena acostar-s’hi per veure aquesta joia romànica.
La magnífica porta reforçada amb ferro forjat és una de les poques coses que es va aprofitar quan es va refer la façana al segle XVII.
D’altra banda, a l’interior les pintures de l’altar són reproduccions. Les originals es troben a Vic. Hi ha qui afirma que Picasso s’hi va inspirar per crear el seu estil cubista. Això diuen.
Una de les capelles actualment guarda una col·lecció d’art sacre d’altres esglésies. M’atreu especialment una bonica talla que no he pogut esbrinar a qui representa.
La interessant pica baptismal del segle XII, que ara fan servir de taula, prové de la malmesa església de Salselles.
El claustre
El petit claustre és una de les parts més destacables. La seva construcció es va encomanar a àrabs conversos (mossàrabs), que dominaven la tècnica millor que ningú, com ho demostra que aquesta part va resistir un parell de bons terratrèmols com si res.
Els capitells s’han de veure detingudament perquè són excepcionals. Una curiosa teoria relaciona el personatge d’un d’ells amb la llegenda sumèria de Gilgamesh.
Altres dependències
També veiem els fogons de pedra de la desapareguda cuina.
Tot seguit, en una dependència hi ha unes pintures que es van conservar de miracle, mai més ben dit. A continuació passem al celler, on els monjos premsaven oli per vendre.
Per acabar, en sortir donem una ullada al cementiri, on res no sembla destorbar el son dels difunts.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- Santa Maria de Lluçà: Art Medieval – cataloniasacra.cat
- Frontal de l’altar: pintarfamilanys.wordpress.com – monografies-psicoanalisi.cat
- Les tombes antropomorfes, per A. Caballé i I. Ollich