Ves a saber com algú s’adonà que aquell tros de fusta que tancava un cort de porcs era en realitat el frontal d’altar pintat el segle XIII. Qui l’havia tallat pel mig va pensar ‘això em servirà de porta’. Documentada al segle X Santa Maria de Lluçà (Lluçanès) les va passar de tots colors, entre males gestions, terratrèmols, afegits i reconstruccions (dels anys seixanta) poc professionals. Pensa que estava situada al peu del desaparegut castell.
Tot i això, i malgrat la pèssima informació del guia que ens ha tocat, paga la pena acostar-s’hi per veure aquesta joia romànica. La magnífica porta reforçada amb ferro forjat és una de les poques coses que es va aprofitar en refer la façana al segle XVII. Aquesta església gaudí al segle XIII d’un gran esplendor que és quan es va pintar fusta de l’altar que he comentat abans. Tanmateix, a l’interior les pintures de l’altar són reproduccions. Les originals es troben a Vic. Hi ha qui afirma que Picasso s’hi va inspirar per crear el seu estil cubista. Això diuen.
Els terratrèmols del segle XV esfondraren el campanar i la nau de l’església que, exceptuant unes breus reparacions, no es referen fins a dos-cents anys més tard, quan l’indret es convertí en un santuari marià. A continuació, noves transformacions afegiren decoracions barroques, el portal i un pis al claustre. Per tant, d’aquella primitiva església només queda el record.
Una de les capelles actualment guarda una col·lecció d’art sacre d’aquesta i d’altres esglésies, com algunes pintures descobertes el 1954. M’atreu especialment una bonica talla que no he pogut esbrinar a qui representa, amb una profunda mirada de tristesa, molt aconseguida.
La interessant pica baptismal del segle XII, que ara fan servir de taula, prové de la malmesa església de Santa Maria de Salselles. Situada a vuit quilòmetres de distància i tristament abandonada després de mil guerres, actualment està essent consolidada gràcies a la voluntat popular.
El claustre
El petit claustre és una de les parts més destacables. La seva construcció s’encomanà a àrabs conversos (altrament dits mossàrabs), que dominaven la tècnica millor que ningú, com ho demostra que aquesta part va resistir un parell de bons terratrèmols com si res. El segons pis, afegit al segle XVIII és eliminat durant les reformes dutes a terme el 1967 per tal de retornar al conjunt la fesomia que tenia quan es va construir.
Els capitells els has de veure detingudament perquè són excepcionals, amb motius vegetals i de bestiari. Hi ha qui els assimila amb els que formen el primitiu claustre de Ripoll. A més de dos sarcòfags dels segles XIII i XIV penjants a la paret, al subsol es descobriren tot un seguit de tombes antropomorfes molt més antigues. Una curiosa teoria relaciona el personatge d’un dels capitells amb la llegenda sumèria de Guilgameix. Aquest poema èpic escrit fa uns quaranta segles de res, parla d’un despòtic rei qui, després de la mort d’un amic, recorre el món cercant la immortalitat.
Altres dependències
Així mateix, a la cuina pots veure els espais dels fogons totalment tallats a la pedra. Para atenció als trespeus, igualment tallats al mateix bloc, que servien per sostenir la cassola damunt del foc.
Tot seguit, en una dependència hi ha unes pintures que es van conservar de miracle, mai més ben dit. A continuació passaràs al celler, on els monjos premsaven oli per vendre. D’aquest recinte només es conserva una arcada gòtica, així com les basses excavades a la roca per tal de proveir-se d’aigua.
Per acabar, en sortir dona una ullada al cementiri, on res no sembla destorbar el son dels difunts. Adossat a l’església, encara manté el mur i la porta de ferro. Els nínxols són de doble alçada i estan situats resseguint el perímetre del recinte.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- Santa Maria de Lluçà: Art Medieval – cataloniasacra.cat – lluca.cat
- Frontal de l’altar: pintarfamilanys.wordpress.com – monografies-psicoanalisi.cat
- Les tombes antropomorfes, per A. Caballé i I. Ollich
- El cementiri: patrimonifunerari.cat
- El claustre: monestirlluca.cat
- Santa Maria de Salselles: salvemsalselles.org
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: