Turó de la Rovira

Pujant i baixant turons

Itinerari pels Tres Turons de Barcelona.

Vius a Barcelona? Aquest itinerari et descobrirà una àrea desconeguda i torturada per l’especulació però que té indrets molt interessants.

Panoràmica del barri del Carmel. Itinerari pels Tres Turons
Vist així, el barri del Carmel no pinta bé.

Vora el Parc de la Creueta del Coll

En primer lloc, ens situem a la parada del metro ‘El Coll/La Teixonera’ (L-5 blava). Anem a buscar el passeig de la Mare de Déu del Coll i ens aturem al número 81 per observar la tanca modernista de la Villa Conchita, feta per Marcel·lià Coquillat, un arquitecte vingut d’Elx.

Barana de la Villa Conchita. Itinerari pels Tres Turons
Villa Conchita.

Al costat no ens passa desapercebuda la Casa Sansalvador, antiga residència d’un metge. El projecte, de Josep Maria Jujol, es va veure truncat en descobrir-se una mina d’aigua amb propietats radioactives que es van comercialitzar com a saludables!

Esgrafiat a la Casa Sansalvador
La grandesa dels petits detalls.

A continuació, pujant pel carrer del darrere podem veure les magnífiques reixes del jardí.

Reixa de la Casa Sansalvador. Itinerari pels Tres Turons
Art a les reixes.

Al número 118 una tanca d’aire modernista dóna al passatge Ministral. Aquests habitatges tenen una part subterrània on es van refugiar molts anarquistes durant la Guerra Civil.

Passatge de Ministral. Itinerari pels Tres Turons
Passatge de Ministral.

Ens acostem al parc de la Creueta del Coll que ocupa una antiga pedrera. De pedreres en veurem alguna més, tot i que aquesta és la més ben utilitzada. Cal destacar la impressionant escultura penjant de Chillida.

Escultura Elogi de l'aigua. Parc de la Creueta del Coll
Elogi de l’aigua.

Reculem un tros i girem pel carrer del Santuari, nom que li ve donat pel santuari de la Mare de Déu del Coll. De la part romànica només queda el campanar i poc més, després de les destrosses del passat. La resta és imitació.

Mare de Déu del Coll. Itinerari pels Tres Turons
Mare de Déu del Coll.

Continuem pel carrer del Portell i després de Can Móra. Aneu fent fotografies de les vistes del Tibidabo i d’aquesta part de la ciutat.

Panoràmica del Tibidabo.

El Carmel

Arribem a Can Móra, una masia del segle XVIII, de quan encara hi havia conreus per aquí (costa d’imaginar).

Can Móra. Itinerari pels Tres Turons
Can Móra.

Arribem a una cruïlla. Un camí porta al Park Güell, que no és l’objectiu d’avui. I l’altra travessa el turó del Carmel (‘vinya de Déu’ en hebreu). El nom li ve del santuari on es venera a la Mare de Déu del Carme. Ens aturem un moment al mirador sobre Barcelona, amb vistes espectaculars. Tanmateix, ja heu vist que la ruta d’avui es caracteritza especialment per les panoràmiques.

Panoràmica de Barcelona. Itinerari pels Tres Turons

Seguidament, a mà esquerra comencen dos camins amples. Pel de l’esquerra arribem a un altre mirador amb una peculiar escultura d’Ian Hamilton. Reprodueix una frase de Louis Antoine Saint-Just, col·laborador de Robespierre durant la Revolució Francesa.

Escultura al Turó del Carmel
L’ordre d’avui és el desordre de demà.

Seguim camí amunt i quan s’acaba, pugem uns metres per un corriol pedregós a l’esquerra, per veure (des de la tanca) l’ermita de Fàtima, obra dels anys 40.

Ermita de Fàtima. El Carmel
Ermita de Fàtima.

Si aneu més amunt, arribareu al pelat cim del Carmel. També podeu baixar pel costat de la tanca. És un accidentat corriol que us durà ràpidament al peu de l’ermita de la Mare de Déu del Mont Carmel. Si voleu una baixada més tranquil·la, reculeu fins a trobar un camí ample a l’esquerra.

Es té notícia d’aquest lloc des del segle XI quan es trobà una imatge en un torrent. Es reformà als anys 40.

Ermita del Carmel. Itinerari pels Tres Turons
Ermita del Carmel.

Al costat veiem el santuari (amb el mateix nom que l’ermita) aixecat els anys 80 perquè l’ermita es quedà petita. Molt peculiar la façana de maó.

Santuari del Carmel. Itinerari pels Tres Turons
Santuari del Carmel.

Un passat molt present

Continem el nostre itinerari pels Tres Turons i enfilem pel carrer de Mühlberg, ciutat alemanya on Carles V va obtenir una sonada victòria al segle XVI. Quan s’acaben les cases, un panell ens indica un camí que puja a l’esquerra per veure els búnquers.

Abans seguiu uns pocs metres per observar la passarel·la que salva una caiguda d’infart damunt la pedrera.

passarel·la damunt la pedrera. Itinerari pels Tres Turons

Ara sí, pugeu pel caminet i arribareu al Turó de la Rovira. En aquest espai recuperat de la degradació, trobem les restes de la bateria antiaèria aixecada per defensar Barcelona durant la Guerra Civil.

Vistes de Barcelona des del Turó de la Rovira
Barcelona des dels búnquers.

Més tard en aquest mateix lloc es va donar el fenomen del barraquisme que va arribar a acollir el 7% de la població de la ciutat.

Restes de paviment al Turó de la Rovira.
Restes del barraquisme.

Passejant pel remodelat carrer de Marià Labèrnia  encara ens sembla estar en un altre món.

Passatge al carrer Marià Labèrnia. Itinerari pels Tres Turons
Passatge al carrer Marià Labèrnia.

A continuació, baixem al carrer Labèrnia (a seques) que és just a sota. De fet hauria de ser de Pere Labèrnia, pare de Marià i propietari d’aquests terrenys, que el seu fill urbanitzà.

Gàbies al carrer Marià Labèrnia. Itinerari pels Tres Turons
Aquest carrer sembla tret d’un altre lloc.

Tot seguit, ens aturem al número 9. Què és aquesta creu de trencadís? Serà de Gaudí? Ja us dic que no. És l’anomenada Casa del Fòrum aixecada per un veí per convertir-la en un (polèmic) espai cultural.

Creu de trencadís a la casa del Fòrum. Itinerari pels Tres Turons
Casa del Fòrum.

Al final del carrer unes escales ens portaran a tenir noves vistes del pont, de la pedrera i dels búnquers. Aquestes pedreres van començar a ser explotades al segle XVIII, primer per extreure jaspí i després per a l’obtenció de pedra per a la construcció.

Pont de Mühlberg. Itinerari pels Tres Turons
Pont de Mühlberg.

Can Baró

Un cop a baix, creuem el carrer de Tenerife, entrem al de la Torre Dulac i arribem a la plaça de Can Baró amb la masia reformada al segle XVII. Un dels seus propietaris va rebre el títol de baró gràcies a la intercessió de la seva esposa, mainadera de la reina Maria Lluïsa de Borbó.

Rellotge de sol de Can Baró. Itinerari pels Tres Turons
Can Baró.

Finalment, a l’altre costat de la plaça ens fixem en un interessant habitatge modernista.

Plaça de Can Baró. Itinerari pels Tres Turons
Plaça de Can Baró.

Acabem aquí l’itinerari pels Tres Turons, però si voleu podeu baixar pel carrer de França i enllaçar amb una ruta pel Baix Guinardó.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Distància: 4,3 km. Itinerari lineal

Desnivell: uns 230 m. Cal tenir en compte que pugem i baixem tres muntanyes

Saber més

Què veure a prop