Tota la història en dos carrers
Itinerari per Anglès (La Selva).
Hi ha poblacions que tenen la mala sort de ser al mig de tot arreu, però mai les prenem com un destí. Aquest cop m’he aturat a Anglès i en només un quilòmetre he descobert la història dels darrers vuit segles.
Al llarg d’aquesta ruta veuràs plafons informatius de cada edifici. Aquí només en destacaré uns quants.
Itinerari sense ordre cronològic
En primer lloc, aparca a la plaça Pau Casals i ves fins a la plaça Catalunya on descobriràs Can Gubau, un edifici de principis del segle XX que va ser el Centre Republicà de la població.
A continuació, puja pel carrer Comerç per veure Cal Farmacèutic, obra modernista de la qual ens fixarem amb les boniques lletres fetes d’argila cuita.
Segueix amunt i a la cruïlla amb Santa Magdalena para atenció a una interessant finestra medieval. En veurem més, però aquesta és especialment interessant. Al mig, hi ha una creu i el monograma IHS de Crist. Sembla mentida que hagi sobreviscut a la dèria anticlerical de la Guerra Civil.
A l’altra cantonada s’aixeca l’edifici modernista de l’Aliança, que a principis de segle era el lloc de reunió dels ramaders de la vila, així com d’altres poblacions veïnes. Més tard, englobaria també la pagesia. Inaugurat el 1919, actualment ha estat reconvertit en un restaurant.
El carrer d’Avall
A continuació enfila pel carrer d’Avall, un dels més emblemàtics i ben conservats. Ves a poc a poc, perquè cada casa és una meravella. Artesans i comerciants s’establiren aquí aprofitant la protecció de trobar-se dins un recinte fortificat.
Al número 44 hi ha Can Déu Nostre Senyor (i jo sense saber que vivia aquí!), del segle XVII que encara llueix una àliga a la porta.
Així mateix, davant nostre s’aixeca l’arcada de Can Verdaguer, amb unes boniques finestres romàniques del segle XIII.
Seguidament passa sota l’arcada i a la dreta veuràs Can Cendra, seu de l’Ajuntament. L’arquitecte Rafael Masó el va reformar cap al 1913 amb l’estil noucentista, tot un contrast amb l’aire medieval del carrer. A la façana destaquen uns esgrafiats que s’enfilen fins a la teulada.
Més endavant, a mà esquerra, unes escales sota una arcada condueixen a un carreró amagat.
L’artista
Fixa’t amb un petit relleu de bronze a la paret. És un homenatge a la pintora surrealista Remedios Varo, nascuda aquí el 1908, però molt més valorada a Mèxic on va morir. Va ser una de les primeres dones a estudiar a l’Acadèmia de “Bellas Artes de San Fernando” de Madrid.
Després s’establí a Barcelona i posteriorment va anar a París. Però amb l’arribada de les tropes nazis va fugir a Mèxic i mai més va tornar, tot i que sempre va conservar la nacionalitat espanyola. La seva obra és fruit de la seva fructífera imaginació, barrejant ciència, misticisme, esoterisme i màgia.
Tot seguit, passem per sota de l’arcada de Can Mans, del segle XV amb l’embigat de fusta.
Al número 7 ens atura’t davant de Can Barnades, una magnífica construcció del segle XV amb una finestra gòtica i l’escut i una inscripció a la porta que diu que la va fer un tal Petrus.
Segueix pel carrer Castell per veure Can Peix, una atípica casa pairal noucentista, també de Rafael Masó.
T’hauràs preguntat perquè es diu carrer Castell si no n’hi ha cap. Acosta’t a la plaça de la Vila i dona un cop d’ull. Et trobes al bell mig del què havia estat el pati d’armes de la desapareguda fortalesa del segle XIII. Molt malmesa per guerres i terratrèmols, finalment va ser engolida pels habitatges.
El carrer Major
Continuem el nostre itinerari per Anglès i baixem pel carrer Major, l’altra via que conserva interessants construccions. Per exemple, tenim Cal Noi, al número 1, del segle XVII, amb finestres gòtiques i renaixentistes, per a tots els gustos.
Ves mirant tots els detalls de les portes, finestres i reixes, ja que et donaran pistes de les diverses èpoques.
Ca l’Esparter és una altra interessant mostra de casa medieval. Des del segle XVI havia estat la residència d’una important família noble. En aquest punt es trobava el portal de Sant Miquel, un dels tres que menaven a l’interior del castell.
El poder eclesial
I així arribem a la Doma o rectoria, del segle XVII. Potser durant el trajecte t’hauràs fixat amb unes creus de ferro que hi ha clavades a les parets. Es tracta d’un viacrucis.
Cap al segle IV els fidels realitzaven a Jerusalem un recorregut des del pretori del governador, fins al mont Calvari. Era el camí que, segons la tradició, Jesús va fer des que va ser jutjat fins a la crucifixió.
És el que actualment es coneix com a calvari o viacrucis. Després de diversos canvis al llarg dels segles, s’ha quedat amb catorze estacions, cada una de les quals relata un moment de la Passió de Crist.
Acabem el recorregut a l’església renaixentista de Sant Miquel, construïda al segle XVI on hi havia l’antiga capella del castell. De fet la capella romànica va restar al seu lloc fins al segle XVII, quan s’amplià l’església.
En realitat, aquesta parròquia depenia de la Cellera de Ter i va haver no poques discussions. Fins que el 1788 els intents de segregació van arribar a bon terme. El campanar es va fer de nou després de la Guerra Civil.
Com veus, en aquest itinerari per Anglès, hem passat del segle XII al XX en un pim pam.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa amb les indicacions
Saber més
- Patrimoni d’Anglès: som.angles.cat
- Anglès: elracodelpare.blogspot.com
- Can Gubau: invarquit.cultura.gencat.cat
- L’Aliança: totsonpuntsdevista.blogspot.com
- Carrer d’Avall: wikiwand.com
- Cal Sabater: invarquit.cultura.gencat.cat
- Can Cendra: wikiwand.com
- Rafael Masó: rafaelmaso.org
- Remedios Varo: remedios-varo.com – historia-arte.com
- Can Barnades: wikiwand.com
- Can Peix: vinyes-miralpeix.cat
- El castell: catalunyamedieval.es – wikiwand.com
- Cal Noi: wikiwand.com
- Què és el viacrucis: webcatolicodejavier.org
- Església de Sant Miquel: poblesdecatalunya.cat