Fa anys, un quasi-secret passatge al passeig de Gràcia va ser un espai amb molt de moviment. S’hi entra pel costat del número 24, la Casa Pere Llibre, un edifici ple d’arabescos que tenia al costat el seu germà bassó, ja desaparegut.
Per començar, la façana principal fou projectada per Domènec Balet el 1871. Això no obstant, la façana que dona al passatge, encara que sembli igual, va ser feta 25 anys més tard per Pere Bassegoda.
Tanmateix, els baixos patiren una transformació als anys 50 on pots veure un parell de relleus art-déco que semblen simbolitzar el món clàssic —amb un temple— i el modern —amb vehicles. Aquesta remodelació va anar a càrrec de Pere Benavent i de Barberà, qui també projectà l’edifici de Passeig de Gràcia 104.
L’entrada —desapareguda— al passatge era espectacular, amb una arcada també d’estil àrab on es llegia ‘Teatro Español’. L’espai al final del passatge va tenir un munt d’usos. Primer va ser un jardí, després teatre, fàbrica, aparcament i actualment és un restaurant. Déu n’hi dó!
Seguidament, a mà dreta, hi ha una joieria. L’original pertanyia als Valentí, una nissaga d’orfebres de Mallorca. L’establiment té una façana d’inspiració clàssica decorada el 1916 per Marià Andreu i Jaume Martrús, dos artistes polifacètics.
A continuació, surt del passatge i mira amunt. La parella de l’edifici d’aires orientals fou enderrocada a principis del XX i els germans Bassegoda projectaren la Casa Antoni i Marc Rocamora, família que es dedicava a la fabricació de sabons. Finalment, a dalt veuràs un pinacle amb un drac enfilat, obra d’Eusebi Arnau, autor també de les escultures de l’Hospital de Sant Pau i del Palau de la Música.
Què et sembla? Tot un món en un carreró!
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Passeig de Gràcia, 24. Barcelona
Saber més
- Casa Pere Llibre: orientabarcelona.blogspot.com.es
- Teatre Español: barcelofilia.blogspot.com
- Pere Benavent i de Barberà, arquitecte, per M. Tarrago
- Els Valentí: enciclopedia.cat
- Casa Antoni i Marc Rocamora: poblesdecatalunya.cat
- Eusebi Arnau: wikiwand.com
No sabia ni que hi havia un carrero aqui
És un interessant amagatall per visitar i que va arribar a tenir una vida molt intensa a finals del segle XIX, quan hi havia un teatre.