El treball com a ideal
Els relleus de Frederic Marès al passeig de Gràcia.
Diuen que Frederic Marès és l’escultor amb més obra pública a Barcelona. És possible, tot i que no tinc intenció de comptar la seva producció.
Tot i això, penso que Marès és més recordat per la seva faceta de col·leccionista que no pas per la seva prolífica carrera com a escultor.
Per exemple, al passeig de Gràcia hi ha dos edificis molt propers amb relleus de Marès de temàtica similar. Tots dos van ser la seu d’entitats bancàries. Als baixos del 51 hi havia unes oficines bancàries en un edifici del qual les xarxes semblen evitar parlar-ne.
En aquest edifici construït a principis del segle XX, el Banco de Vizcaya va obrir unes noves oficines. Decorant una entrada, trobem uns baixos relleus que, segons em comenta un lector, daten dels anys cinquanta.
Si he entès bé, a l’interior hi havia uns murals realitzats per Joan Casadevall que, dono per fet que han passat a millor vida.
Suant la samarreta
Protagonitzats únicament per homes, els relleus de Frederic Marès representen diverses activitats i al·legories relacionades amb la siderúrgia, el transport, la construcció i l’electricitat, indústries en les quals aquest banc operava principalment.
Tot plegat presenta aquell estil tan grandiloqüent d’aquells temps que, curiosament, recorda molt al realisme socialista dels anys trenta i cinquanta. Era un estil que es caracteritzava per glorificar el progrés, elevant el treballador comú com un personatge admirable.
Para atenció als tres avions que, més que transport civil, recorden molt als cartells propagandístics de l’aviació militar, especialment durant la Segona Guerra Mundial.
Fixa’t que tots els personatges, a més d’estar la mar de frescos i somrients, presenten uns musculats cossos que, fins i tot ara serien objecte de desig de més d’un -i d’una-.
Imagino que Marès es va rendir a un art més comercial per tal de recaptar diners per a la tasca que realment li interessava, que era la salvaguarda del patrimoni. Necessito creure això.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: passeig de Gràcia, 51. Barcelona
Saber més
- Frederic Marès: wikiwand.com – revistadegirona.cat
- Història del Banc de Vizcaya: bilbaopedia.info
- Realisme socialista: wikiwand.com
- Ferdinandus Serra y Joan Casadevall Romeu, per J. Casadevall
El Banc de Vizcaya només ocupava la part esquerra de l’edifci (mirant la façana). Tenia una sola entrada, on hi ha els relleus. Crec que hi havia una porta petita per l’escala de l’edifici que no es feia servir. Tothom entrava i sortia per la porta principal, la dels relleus.
Buscant a https://catalegarxiumunicipal.bcn.cat
per passeig de Gràcia 55, hi ha una foto antiga en B/N de
Rosa Feliu Atienza, on es veu el cartell antic del Banco de Vizcaya (es veu poc)
https://catalegarxiumunicipal.bcn.cat/ms-opac/doc?q=passeig+gracia+55&start=26&rows=1&sort=msstored_typology%20asc&fq=norm&fv=*&fo=and&fq=media&fv=true&fo=and
Moltíssimes gràcies per l’aclariment i la informació facilitada.
Bon dia,
Les obres de Frederic Marès són anteriors als anys 70. Es va fer una remodelació de la sucursal i apareix a una revista del Col·legi d’arquitectes de 1956. Número 24 de Cuadernos de Arquitectura. Jo vaig treballar al banc entre 1971 i 1974.
Quan parles de l’altra entitat potser et refereixes al Banco Hispano Americano del Passeig de Gràcia numero 38-40, on ara hi ha l’Hotel Mandarin Oriental i encara hi ha els relleus. EL meu pare, en aquella època, treballava a la cantonada.
Joan,
En primer lloc, moltes gràcies per l’aportació. He modificat l’article en base al que em comentes. Efectivament, l’altra entitat que esmento es l’actual Hotel Mandarin, però a l’article vaig preferir no mencionar-ho.
No obstant això, el meu dubte és si Marés va realitzar un relleu per a cada una de les dues entrades del banc de Vizcaya o només va fer el que actualment hi ha. Ho recordes de quan treballaves en aquesta entitat?