Cabrils

La marquesa, el músic i les monges (Cabrils part II)

Segona passejada per Cabrils per descobrir el barri vell d’aquesta vila.

Balustrada amb test.
Un romàntic jardí des d’on contemplar la vila.

La marquesa

El carrer Emília Carles està dedicat a aquesta filla de Cabrils nascuda a mitjans del segle XIX. En morir la seva tia i els seus cosins de Castellar del Vallès, ella va anar allà per fer ‘companyia’ al seu oncle Josep Tolrà, … Amb qui acabà casant-s’hi. Aviat es quedà vídua i va fer-se càrrec de l’imperi tèxtil familiar.

Molt estimada pels projectes socials que va promoure allà, la població de Castellar sol·licità al govern de Maria Cristina la concessió del títol de marquesa que li va ser concedit.

Balcó blanc al carrer Emília Carles.
Un carrer amb sabor d’abans.

De fet, tota la vila és plena de testimonis de la presència d’aquesta família burgesa.

Al número 11 tenim les Escoles Bressol. Es tracta d’un edifici d’estil neoclàssic construit al segle XIX. Fins al 1978 va ser un convent de religioses Dominiques amb una escola de nenes.

En un moment en què els excessos del barroc ja han passat a la història, els artistes i arquitectes han tornat a una moderació. Els clàssics grecs i romans estan de moda i s’imposa la simetria, l’ordre i la moderació. És el neoclassicisme.

Coronament neoclàssic de l'escola de nenes.
Coronament de l’escola de nenes.

Més amunt i fent cantonada amb el carrer Santa Creu, tenim l’Ajuntament que havia estat la seu d’una entitat anomenada La Constància. No és que tingui més interès, però ja que passem pel davant …

Placa del camí Antic d'Argentona.
El camí a Argentona travessa dues muntanyes.

El músic

Seguim la passejada per Cabrils i girem a la dreta pel carrer Horts de les Monges. Al número 12 destaca un rellotge de sol realitzat el 1952.

S’atribueix a Ferran Serra, un dibuixant i escultor barceloní qui, després de passar una temporada a Itàlia estudiant els artistes del Renaixement, va llatinitzar el seu nom com a Ferdinandus Serra. A més de crear motius propis, dins el corrent noucentista, va restaurar nombrosos esgrafiats arreu de Catalunya, especialment rellotges de sol.

Aquí visqué durant la Guerra Civil el compositor valencià Rafael Martínez Valls, autor de la sarsuela ‘Cançó d’amor i de guerra’. Va abandonar els estudis de medicina per dedicar-se a la música. Va ser pianista i també organista en una església de Barcelona. A més de sarsueles va composar música religiosa.

Rellotge de sol de la casa de Rafael Martínez Valls.
Per què deu repetir les 6?

Reculem i ohhhh, què és aquest gran edifici enlairat? Són les Escoles Tolrà, però us ho explico a la tercera part.

Frontó de les Escoles Tolrà.
Les grans obres del marquès.

A la Baixada de la Ferreria trobem Can Casanovas, potser una mica massa reformada i que poc té a veure amb l’original de Can Xarric del segle XVIII. Recentment li han afegit un bonic rellotge de sol amb el nom de la finca.

Detall del nou ràfec de Can Can Casanovas.Passejada per Cabrils
Encara que no sigui l’original, aquest fris té feina.

Noucentisme

Des d’aquí veiem la torre cilíndrica de Can Llorenç, però l’observarem millor de més avall. A la cantonada amb el passeig Martínez Valls tenim una curiosa casa de 1930 amb jardineres de rajoles a les finestres.

Va ser construida el 1930 projectada pels constructors Villà i Ferrer. Imagino que un d’ells, Joan Villà, va ser el paleta que va prendre part en la reconstrucció del castell de Jaumar.

L’estil sembla respondre al noucentisme, corrent que va néixer com a resposta als excessos del modernisme, fugint de la decoració supérflua.

Finestra de la torre noucentista al passeig Martínez Valls. Passejada per Cabrils
Una finestra ben curiosa. Pràctica potser no massa.

Les monges

Arribem fins a la carretera i girem a la dreta per veure Can Llorenç i Can Veribol, dues masies del segle XVI actualment unides i convertides en restaurant (que us recomano).

Can Llorenç havia estat propietat del marquès Josep Tolrà, nascut a Cabrils el 1817. Va començar fent estudis sacerdotals, però les revoltes anticlericals el van fer canviar d’idea i va decidir estudiar medicina. S’establí a Castellar del Vallès on exercí com a metge i acabà com a empresari tèxtil.

En aquest lloc es creu que hi va haver un convent.

Torre de Can Llorenç. Passejada per Cabrils
A més de les hores, pots saber el signe zodiacal.

Fem mitja volta i baixem per la carretera perquè no vull que us perdeu l’entrada de la mansió de Can Tolrà. Va ser la residència dels descendents de Josep Tolrà i Emília Tolrà -la seva neboda-. Fixeu-vos amb l’aire exòtic, entre egipci i ‘art déco’. És una llàstima que van morir recentment les palmeres que li donaven monumentalitat.

Les primeres casetes a banda i banda del camí probablement pertanyien als masovers i xofers de la residència.

Entrada orientalista de Can Tolrà. Passejada per Cabrils
Potser Cleopatra va estiuejar aquí.

El carrer Sant Jordi

Continuem aquesta passejada per Cabrils i pugem per Maria Teresa i ens aturem al carrer Sant Jordi. Aquest curt passatge conserva un encant especial amb les cases de cós que al davant havien tingut els horts.

Aquest tipus d’habitatge es desenvolupà durant el periode industrial de mitjans i finals del segle XIX. El mot ‘cós’ designa el recinte entre dues parets paral·les que suporten el sostre.

Ombres al carrer Sant Jordi. Passejada per Cabrils
Ombres d’un altre temps.

La casa del número 6 té el curiós nom de Can Passalaigua, un habitatge del segle XIX amb malastruga. Hi vivia una família que comerciava amb Itàlia. Uns lladres els hi van robar tot i es van arruïnar. Més tard, el fill va reprendre el negoci, però també el van robar. Finalment es dedicaren al conreu de patates i van muntar una vaqueria.

Inscripció amb la data a Can Passalaigua. Passejada per Cabrils
Ves a saber si van robar fins i tot la pedra amb la data.

Seguim per Maria Teresa. Al número 15 tenim el Mas del Baix, un edifici del segle XVII. L’anterior propietari era Llorenç Amat, previsiblement descendent de l’important mas de Ca n’Amat. Però va morir sense testament i van aparèixer 240 hereus. Us imagineu? Actualment és un hotel.

Paret vermella de Mas del Baix. Passejada per Cabrils
Tinc la sensació de ser a la Toscana.

Al costat veiem el carreró de Cal Sastret, amb una forta baixada. Rep aquest nom per l’habitatge del segle XVIII que hi fa cantonada, Cal Sastre.

Carreró de Cal Sastret. Passejada per Cabrils
Fins i tot un puntal fa maco.

I així arribem a la plaça de l’Església, on finalitzem aquesta segona passejada per Cabrils. Us ho segueixo explicant a la tercera i darrera part.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop