Aquarel·la de la font de Can Roldós a l'urbanització Montcabrer de Cabrils.

6 curiositats sobre el Carme

Quan comences a estirar del fil, corres el risc de no acabar mai o de quedar entortolligat com un escapulari. Això m’ha passat en voler saber més sobre la font de Montcabrer o de Can Roldós a Cabrils i he descobert 6 curiositats sobre el Carme.

La font es troba en una placeta davant de Can Roldós, un mas documentat al segle XIV i que ens ha arribat molt modificat. La bibliografia consultada s’encanta a descriure l’edifici, però poc de la seva història.

La masia és l’epicentre de la urbanització Montcabrer. He llegit que és la segona urbanització creada a l’estat espanyol. No sé d’on ha sortit una afirmació tan contundent, però aquí la deixo. L’indret és ben peculiar i conserva a la vora un antic garrofer de dimensions considerables, únic element del conjunt de qui tothom en parla.

Aquarel·la de la font de Can Roldós a l'urbanització Montcabrer de Cabrils.

Aclarint confusions

La font de Can Roldós forma una mena de capelleta i es troba adossada en un mur, davant del qual aparquen els vehicles, impedint una correcta visió del conjunt.

La capelleta està completament recoberta de rajoles decorades. La part central mostra la Mare de Déu del Carme -no la del Roser, com afirmen alguns textes consultats-. Als seus peus hi ha una noia oferint-li un ram de flors i un pescador. A banda i banda s’hi representen uns gerros amb flors.

Manquen les dues fileres inferiors de rajoles. En cas de ser-hi, segurament veuríem que l’obra no és del segle XVIII com també he llegit. És més que probable que estigués signada per Joan Baptista Guivernau, prestigiós ceramista de mitjans del segle XX de qui he parlat extensament en altres articles.

He arribat a aquesta conclusió comparant un munt de plafons ceràmics realitzats per ell, com el de la coneguda font de la Portaferrissa de Barcelona. Resulta inconfusible el seu estil personal en la manera de dibuixar les cares i els núvols. L’estil recorda el d’un oratori que hi ha als afores de Cadaqués, fet pel mateix artista. Però en el nostre cas, la mà dreta no duu l’escapulari, sinó que s’atansa a a la noia agenollada.

Com deia al principi, en estirar del fil per tal de saber com va arribar aquí el culte a la Mare de Déu del Carme, he esbrinat aquestes 6 curiositats sobre el Carme:

6 curiositats sobre el Carme. La font de Can Roldós a Cabrils.

1. El Carmel és una muntanya

A Israel hi ha el mont Carmel. En realitat no és una muntanya, sinó més aviat una serralada d’uns set quilòmetres. El nom prové de l’àrab i significa jardí o també ‘vinya del Senyor’.

Des dels temps dels carquinyolis, en aquell lloc hi havia un altar que va ser destruït. Segons s’explica a les Escriptures, Elies el va reconstruir en un espectacular episodi digne d’una pel·lícula de Cecil B. DeMille. Però l’home es va guanyar enemics i va haver de fugir al desert, on un àngel s’encarregava de la seva manutenció. La vida d’aquest profeta és farcida de fets i miracles, però ara no vénen al cas.

2. Els carmelites no tenen fundador

Al segle XII i inspirats per la vida contemplativa d’Elies, un grup d’eremites s’allotjaren a les nombroses cavitats del Carmel. Era també la seva manera de mostrar el desacord per la vida monàstica d’aquell moment.

Amb el temps, acabaren formant un grup cohesionat que donaria pas a l’orde dels carmelites amb el curt i senzillíssim nom de ‘Germans de la Benaurada Verge Maria del Mont Carmel‘. A diferència d’altres ordes, el dels carmelites no va ser fundat per ningú en concret, sinó per un grup.

Seguidament, a causa de la inseguretat que allà hi havia, els eremites van tocar el dos. Arrelaren a diverses ciutats d’Europa, creant un seguit de convents i esglésies on especialment practicaven la devoció a la Verge Maria.

La font de Can Roldós a Cabrils amb la representació de la Mare de Déu del Carme.
Devoció a la font.

3. Ordres directes

Com que abans no hi havia Zoom ni FaceTime, els éssers celestials es comunicaven poc, però de manera més directa. Vet aquí que, quan a mitjans del segle XIII l’orde arribà a terres angleses, s’incorporà un tal Simó Stock. En anglès, la paraula ‘stock‘ té mil significats. Un d’ells ve a ser tronc d’arbre, ja que diuen que Simó vivia dins una soca on feia vida contemplativa.

La llegendària vida d’aquest monjo no dóna peu a creure que realment va fer el que diuen. Segons la tradició la Verge en persona se li aparegué a Cambridge, li va donar un escapulari i li va dir que l’utilitzessin tots els membres de l’orde. A canvi, ella deslliuraria del foc etern tota persona que morís duent aquesta peça. Tal qual.

4. L’escapulari es porta a les espatlles

Aquí tenim una de les 6 curiositats sobre el Carme, potser la més important. En aquells temps tan llunyans, quan els monjos feien les seves labors, duien una mena de davantal damunt l’hàbit. El mot llatí ‘scapulae‘ designa precisament les espatlles, que més tècnicament es coneixen com a escàpules.

Després les persones van començar a utilitzar una versió en petit del davantal dels monjos, és a dir, dos trossos de tela de color marró lligats al coll amb un cordill. Més tard, per un costat s’hi col·locà la imatge de la Mare de Déu. A l’altre, segons qui l’utilitzi, pot haver-hi el sagrat cor o bé l’escut carmelità, blasó que cadascú interpreta amb la millor voluntat.

Com que dur un escapulari no sembla molt pràctic, es va permetre substituir-lo per una medalla que, naturalment, té els mateixos efectes salvadors

6 curiositats sobre el Carme. La font de Can Roldós a Cabrils.
Flors a Maria.

5. El dissabte vas al cel

Una altra tradició afirma que al segle XIV la Verge s’aparegué al papa Joan XXII i li va dir unes quantes coses. En primer lloc li va prometre ajuda contra els seus adversaris si -al tanto, que va de canto- aprovava l’orde dels carmelites. D’això avui diríem suborn.

A més de prometre la salvació dels monjos carmelites, també va incloure tota aquella persona que dugués l’escapulari, fes les oracions pertinents i no fes coses lletges si no tocava.

La Verge va deixar clar al sant pare que ella en persona baixaria al purgatori el dissabte per dur al cel les ànimes que hagin mort durant la setmana. No t’explico la polseguera que això va i ha aixecat, ja que posa en dubte un munt de preceptes cristians que ara no entrarem a discutir.

6. Patrona dels mariners

Doncs sí. La Mare de Déu del Carme és venerada d’una manera molt especial pels pescadors. Tot i que agafada amb pinces, la raó l’hem d’anar a buscar en un passatge bíblic on -segons diuen- es compara Maria amb un núvol damunt el mar que anuncia la fi de la sequera (1 Reis 18, 41-45).

D’aquí es va passar a posar-li el títol de Stella Maris, és a dir, estrella del mar. Ningú sap quan es va començar a nomenar-la així. Hi ha qui diu que el primer va ser en Simon Stock, que ja hem vist abans.

Al segle IX algú va escriure que ella era la guia per seguir el camí cap a Crist enmig de la tempesta i deixà per escrit el títol Stella Maris, que va fer fortuna. Ajudaren a escampar la devoció un munt de relats de -suposats- episodis en què la Verge salvava els pescadors o mariners.

El Carme va defenestrar el culte que la gent del mar tenia cap a Sant Pere i Sant Elm -o Sant Telm- i les noies passaren a ser batejades amb el nom de Carme i Carmela. Els nois es deien Carmel. I a Barcelona tenim el carrer del Carme i el barri del Carmel.

Així doncs, ara ja saps perquè al plafó ceràmic de la font de Can Roldós de Cabrils, apareix l’escapulari i és venerada per un pescador. Però, i la noia de les flors?

6 curiositats sobre el Carme. La font de Can Roldós a Cabrils.
Vaixell ben guiat.

Buscadora de parella

A més de les 6 curiositats sobre el Carme vull fer esment d’una tradició molt d’aquí. A Barcelona tenia lloc una fira al carrer del Carme. Entre les fadrines de Ciutat Vella hi havia el costum de resar a la Mare de Déu del Carme amb aquesta oració: “Mare de Déu del Carme, deu-me un bon marit, sia pobre, sia ric, mentre vingui de seguit”.

A continuació, sortien a passejar per la fira amb els vestits nous, a veure si trobaven parella, essent coneguda com la ‘fira dels marits‘. Potser això explica la presència de la noia oferint flors a la Verge.

6 curiositats sobre el Carme. La font de Can Roldós a Cabrils.
La noia i el pescador.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: carrer de Can Roldós. Cabrils

Saber més

Què veure a prop