El barri del Josep
Passejada pel barri jueu de Praga.
Els jueus són a Praga des de que Déu va acabar el món. És broma, però és perquè t’adonis que fa més de deu segles que va arribar el primer jueu a aquesta ciutat. T’estalvio que, com sempre passa, han tingut moments més bons i moments per oblidar. El cas és que al segle XVIII el rei Josep II va tenir cura de millorar la situació d’aquesta comunitat i per això aquest barri es coneix amb el nom de Josefov.
Muntanya de llibres
En primer lloc, encara que no pertanyi a aquest barri, comença l’itinerari a la plaça Mariánské, per tal de veure la biblioteca municipal (Městská knihovna). Edificada el 1928, la façana té estàtues representant la cultura amb les diverses arts.
Al vestíbul hi ha un curiós muntatge fet amb llibres. Sota el nom d’Idiom, aquesta torre està formada per més de vuit mil llibres. Fou creada el 1995 per l’artista eslovac Matej Krén i col·locada aquí tres anys després. Uns miralls a la base i a la part superior fan l’efecte que és infinit.
Malgrat que les guies no en parlen, et recomano entrar un moment i observar el curiós interior de l’edifici, les vidrieres, els sostres, tot en un estil molt particular dels anys 20.
Seguidament, puja pel carrer Žatecká i a la cantonada amb Kaprova para atenció en un interessant edifici art nouveau construit el 1906. A la façana hi ha dos relleus que representen el sol i la lluna envoltats de carpes (kaprov). No sé si les van posar pel nom del carrer o va ser a l’inrevés. En realitat, el carrer està dedicat a Pavel Kapr qui va ser alcalde al segle XVI. Aquestes obres foren executades per l’escultor Richard Luksch, qui va ser col·laborador de Gutav Klimt.
Així doncs, ara ja et trobes al barri jueu de Praga. No ho sembla, oi? El que passa és que a finals del XIX es va sanejar aquesta zona, enderrocant les cases i construint de noves. Només es conservaren les sinagogues i el cementiri.
El cementiri
Continua per Žatecká i arribaràs a l’entrada del recinte funerari que és absolutament imprescindible visitar. Només entrar tens la sinagoga Pinkas, un edifici del segle XVI que després de la Segona Guerra Mundial es convertí en un memorial a les víctimes de la persecució contra els jueus. Entre el 1992 i el 1996 es van escriure a mà els noms dels més de vuitanta mil jueus morts durant la contesa.
A causa de la manca d’espai al cementiri, els enterraments es feien uns damunt dels altres. És una imatge impactant. Segons la creença jueva, la terra d’un cementiri és considerada santa i, per tant, els sepulcres també ho són. D’acord amb aquesta tradició, les tombes no es poden destruir ni canviar de lloc. Per aquest motiu, quan l’espai resultà insuficient, es col·locaren noves capes de terra al damunt, de manera que els nous enterraments quedaven situats damunt dels antics. En aquest lloc, que hi ha qui el data del segle V, s’estima que hi ha unes dotze mil tombes, sota les quals reposen uns cent mil difunts.
Observa els símbols de les lloses: raïm (fertilitat), animals (segons el nom de la persona), tisores (sastre), etc. Sobre el significat de les imatges als enterraments jueus he parlat amb més detall en altres articles. La tomba més antiga data del 1439 i s’hi feren enterraments fins a final segle XVIII.
Quan surtis del cementiri enfila pel carrer Široká. Al número 9 hi ha dues senyores prenent la fresca que vigilen l’entrada d’un interessant edifici art nouveau construit el 1908. Les escultures de l’espectacular portal foren executades per l’artista Ladislav Křtín qui va fer i restaurar diverses obres a la ciutat.
La sinagoga espanyola
A continuació, arribaràs a una rotonda on cal visitar la Španělská Synagoga (sinagoga espanyola), la més nova del barri i que -diuen- va ser construida el 1868 al lloc on hi havia estat precisament la sinagoga més antiga de la ciutat. Sorprèn la recarregada decoració d’estil morisc que no deixa un sol espai a la imaginació.
Si les cames encara t’aguanten, pots arribar fins a l’església Svatý Haštal (Sant Càstul) del segle XIV i passejar pels estrets carrerons del darrere. Aprofita per dinar per aquí, ja que és prou allunyat dels circuits turístics i t’atendran millor.
Dirigeix-te a la plaça de la Ciutat Vella (Staroměstské náměstí). Aquest espai el pots veure amb més deteniment en aquesta altra ruta. Ara només cal que et fixis en l’espectacular façana art nouveau de la Companyia d’Assegurances de Praga. Edificat el 1898 per l’arquitecte Osvald Polivka, fou l’antiga seu dels bombers de la ciutat i també de la Companyia d’Assegurances de Praga. Des del 1996 allotja el Ministeri de Desenvolupament Regional.
La plaça petita
A continuació, dirigeix-te a Malé náměstí (Plaça Petita). Al centre d’aquest bonic espai triangular, una reixa de ferro forjat renaixentista del segle XVI tanca un pou. Tanmateix, el que ara veus és una reconstrucció duta a terme al segle XIX per un prestigiós serraller.
Aquesta plaça té el seu origen en època romànica quan s’establiren diversos comerciants francesos. Al segle XVIII adquirí la fesomia actual en refer-se tots els edificis. Les façanes que envolten la plaça són, per tant, barroques i algunes encara conserven el sistema de símbols utilitzats abans que s’instaurés la numeració de les cases: un sol, un cavall, un lliri…
La façana totalment pintada és la Casa Rott, que va ser una ferreteria fundada per Vincenc Josef Rott. Nascut el 1813 en una ciutat a uns trenta quilòmetres d’aquí, aviat prengué experiència com a viatjant de comerç. Juntament amb el seu germà, fundà a Praga una botiga i taller d’instruments musicals i el 1840, ja en solitari, obriria aquesta ferreteria especialitzada en rellotges i instruments musicals. Molt involucrat políticament, aquesta família donà suport a la cultura i art nacional txec. El seu fill Ladislav Rott fou un important home de negocis que, després d’adquirir diversos edificis en aquesta plaça els va fer restaurar.
Pren-te una estona per assaborir tranquil·lament aquest espai ple d’atractius.
Carrers amb encant
Continua pel pintoresc carrer Karlova (en homenatge a Carles IV). Malgrat que sigui tan turístic, aixeca els ulls i no perdis cap detall de les façanes. Per exemple, al balcó del número 22 hi ha la daurada princesa Libussa que, segons la llegenda va fundar Praga.
Libuše és el nom d’una noia nascuda a final segle VII a la regió de Bohèmia. La versió llegendària explica que era filla d’un rei, a la mort del qual la noia regentà el país amb molta prudència. Però la desagraïda i masclista població no volia ser governada per una dona i l’obligaren a contraure matrimoni. Dels seus descendents, diuen, sorgí el llinatge que, fins al segle XIV ocupà el tron de Bohèmia.
Si és hora de berenar, entra a qualsevol botiga o paradeta del barri jueu de Praga on venguin “trdelník”, unes curioses pastes enrotllades que poden anar farcides de xocolata, melmelada o sucre. La massa, feta de farina, es col·loca en unes punxes com les utilitzades per fer broquetes, que es van girant mentre es rosteixen al foc. Diuen que la recepta la va portar un cuiner de Transsilvània al segle XVIII, tot i que canviant algunes característiques.
L’heretge
Per acabar aquesta passejada pel barri jueu de Praga, en cas que les cames encara t’aguantin, pots fer una passejada pels tranquils carrerons fins a l’empedrada plaça de Betlem (Betlémské náměstí). En aquest indret hi havia una capella romànica posteriorment refet en estil gòtic i envoltada d’un cementiri. A la seva vora, s’edificà la capella de Betlem a final segle XIV, on predicà Jan Hus, un important sacerdot catòlic qui esdevindria un dels primers reformadors de l’Església, molt abans que Luter i Calví. Considerat heretge per criticar la decadència moral de l’església catòlica, fou condemnat a ser cremat a la foguera.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Barri jueu: km369.blogspot.com
- Maé Namesti: mundocity.com
- Biblioteca municipal: mlp.cz