És complicat condensar en només quatre itineraris tota la riquesa de Praga, així que caldrà abreujar molt. Avui et proposo fer un tomb pel barri Nove Město de Praga, que vol dir Ciutat Nova. De fet data del segle XIV, però li van donar aquest nom per diferenciar-la de la part més antiga.
Aquest eixamplament promogut pel rei Carles va tenir ben aviat una gran activitat comercial, amb places per a mercats. Però a final segle XIX ja era un barri decadent i se sanejà enderrocant els vells edificis gòtics i construint-ne de nous amb els estils de l’època.
Vora el Moldava
Situa’t al mig del pont de les Legions (most Legií) dedicat als combatents, sense quedar-me clar si els de la primera o la Segona Guerra Mundial. El pont és un dels molts que travessen el riu Moldava –Vltava, en txec i Moldau en germànic-. Amb prop de quatre-cents trenta quilòmetres, és el més llarg de la República Txeca. Es creu que el nom d’aquest riu prové de l’alemany antic i vindria a significar ‘aigua salvatge’.
El gran rei
Des d’aquí tindràs unes espectaculars vistes del pont de Carles (Karlův most). Aquest Carles que dona nom a un munt d’indrets, és Carles IV de Germània i Luxemburg. Fou el primer rei de Bohèmia a convertir-se en emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. Nascut a Praga el 1316, en realitat es deia Venceslau, però ell mateix decidí canviar de nom, que quedava més bé en una cort tan extensa com internacional.
El gran edifici que s’aixeca a la cantonada és el Teatre Nacional (Národní divadlo), d’estil neorenaixentista. Creat per ser la seu de l’òpera nacional, es va cremar així que es va inaugurar el 1881. Es tracta d’una de les institucions més rellevants del país que ha ajudat a preservar la llengua txeca.
L’itinerari s’interna a la ciutat, però jo et recomano passejar per la vora del riu Moldava fins al següent pont (Jiráskúv most), edificat el 1930. Aquesta avinguda (Masarykovo nábřeží) destaca per les façanes art nouveau, algunes realment impressionants. El nom prové de Tomáš Masaryk, el primer president de la república des del 1918 fins a la seva dimissió el 1935.
Arquitectura atípica
En acabar aquest tram trobaràs el famós edifici de Frank Gehry, conegut com la ‘casa que balla’ (Tančici Dům). Aixecada el 1996 al solar d’un edifici bombardejat, s’ha convertit en una icona de la nova ciutat. Gehry és un arquitecte nascut a Toronto el 1929 i ha estat considerat com un dels més rellevants de l’actualitat. Sense poder encabir-lo dins de cap estil en concret, la seva obra, sovint de formes ondulades, de vegades sembla inacabada. Probablement hauràs vist el Peix davant del Port Olímpic de Barcelona o el museu Guggenheim de Bilbao.
Cultura a peu de carrer
Per seguir, torna a la cantonada del Teatre Nacional. Just al costat tens la Llanterna Màgica (Laterna magika), un avantguardista edifici de vidre, de 1983, on es fan innovadores representacions escèniques.
Som a carrer Národní. Mira el bonic edifici modernista del número 7. Conegut com a edifici Viola, fou la seu de la Companyia d’Assegurances Praga. Ho pots verificar perquè al voltant de les finestretes del darrer pis hi ha les lletres PRAHA. A més, tota la façana és plena de referències al món assegurador.
Al costat hi ha un altre edifici també destacable, però és que no acabaríem mai. Segueix amunt fins a la cantonada amb Jungmannova. Aquesta placeta de dimensions discretes esdevingué a mitjan segle XX un dels grans centres del Barri Nove Město de Praga. Al seu voltant, hi ha tot un mostrari d’edificis de tots els estils arquitectònics. Al centre hi ha l’escultura de Josef Jungmann, un poeta del segle XIX qui contribuí al renaixement de la llengua txeca.
Cubisme de ciutat
L’edifici de la cantonada que sembla un castell, és el palau Adria, una interessant mostra d’arquitectura cubista (1912), que en aquesta ciutat tingué una certa rellevància i es coneix també com a art-déco txec. En el seu moment va rebre moltes crítiques per considerar-la una obra de mal gust i amb decoració recarregada. En canvi, ara passa per ser una joia arqutectònica.
Entra a l’església de la Mare de Déu de les Neus (Kostel Panny Marie Sněžné) i deixa’t sorprendre per la lluminositat i l’alçada de la nau, una de les més altes de la ciutat. Fou fundada el 1347 amb motiu de la coronació de Carles IV. A la porta veuràs unes estàtues de sants amb la corona daurada que a mi em fa venir al cap uns coneguts dibuixos animats japonesos.
Al costat pots entrar als jardins Franciscans (Františkánská zahrada), un dels pocs espais que van sobreviure a la remodelació del XIX i que s’aixecaren damunt l’antic cementiri franciscà. Des d’aquí s’observa millor la nau de l’església.
Estil propi
Torna a la plaça Jungmannovo per veure una curiositat. Amagat en un racó gairebé darrere l’església, hi ha un estrany fanal d’estil cubista. Fou projectat el 1912 per l’arquitecte txec Emil Králíček, qui va començar fent obres clàssiques, passà pel modernisme, el cubisme i el rondo cubisme, un estrany nom donat a edificis i arts aplicades durant la Primera República Txecoslovaca -1918-1938-. Es caracteritza per la introducció de semicercles i ovals que, diuen, intenten evocar antigues tradicions. D’altra banda, els dissenys cubistes de Králíček s’inspiraven en les formes del cristall de Bohèmia.
Continua amunt fins a trobar el carrer října (octubre). Al número 28 hi ha l’hotel Prague Inn, però abans hi havia un banc. Si mires a dalt de tot, veuràs un relleu amb un rusc i unes abelles, símbol de riquesa en aquestes latituds. El mateix simbolisme el podràs veure en altres llocs; només cal que aguditzis la vista.
Protestes en el record
Aquí comença la plaça de Venceslau (Václavské náměstí) que més aviat sembla una gran avinguda. Fa sis-cents anys era un important mercat de cavalls i actualment és l’espai on té lloc qualsevol esdeveniment festiu, polític o reivindicatiu.
Per acabar, en aquest lloc es va calar foc Jan Palach el 1969, un jove estudiant que va així protestar per la invasió soviètica. Aquest fet mantingué viva la flama de la revolució i vint anys més tard una multitudinària manifestació popular provocà la dimissió en bloc del partit comunista. Es diu la ‘revolució de vellut’ perquè no hi va haver cap víctima.
Aquí acabem aquesta primera part pel barri Nove Město de Praga. No et perdis la segona part d’aquesta ruta per la Ciutat Nova de Praga.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Nove Město: km369.blogspot.com.es
- Pont de les Legions (most Legií): whiteumbrellatours.com
- Teatre Nacional: viajerosblog.com
- La Casa que balla (Tančici Dům): es-wikiarquitectura.com
- Laterna magika: noticias.lainformacion.com
- Arquitectura cubista: elarquitectoimpenitente.blogspot.com.es
- Josef Jungmann: wikiwand.com
- Església N.S. de les Neus: pms.ofm.cz
- Plaça de Venceslao: prague.fm
- La revolució de vellut: lacredencial.wordpress.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: