El Tint. Taradell

Vila de firaires

Itinerari per Taradell (Osona).

Les poblacions petites tenen l’avantatge que es poden recórrer en poca estona i gairebé sempre trobes coses interessants. Aquesta vegada m’he deixat caure a Taradell (Osona). Per què? Per què no?

Alguna cosa deu tenir aquest lloc, ja que trobem vestigis del neolític (que avui no visitarem) i també s’hi van passar ausetans i romans. Entre temps de bonança i temps de crisi la vila ha arribat als nostres dies amb algunes coses interessants per visitar.

Escala interior d'El Tint.
La indústria va conèixer temps millors.

A l’entrada del poble deixem el vehicle en un ampli aparcament i pel bonic passeig de Sant Genís arribem a l’església, tancada, com toca. Això de què l’església és la casa del Senyor em fa pensar que, com que té tantes cases, no saps mai en quina deu estar.

Finestra de l'Església de Sant Genís. Itinerari per Taradell
Els interessants esgrafiats de la façana.

Un sant funcionari

Sant Genís era un notari de l’imperi romà que vivia a Arles (França) al segle III. Una vegada es va negar a consignar una sentència contra els cristians, va fugir i li van tallar el cap. Així, tal qual.

L’església és un edifici bàsicament d’estil barroc (segle XVIII). Tant pagesos com industrials van contribuir amb diners o temps. Com sol passar, molt patrimoni va ser destruït el 1936.

Portalada de Sant Genís. Itinerari per Taradell
El sant amb els estris del seu ofici.

Un estret passadís a l’esquerra ens porta a una placeta on podem observar l’edifici de la Rectoria, unit a l’església per un pas cobert.

Finestra de La Rectoria
Velles pedres, nous usos.

La fàbrica fantasma

Seguim avall, passem pel costat d’una moderna escola i continuem per un passeig de plataners entre horts i camps fins que apareix la descomunal fàbrica tèxtil Comercial Sert S.A, també coneguda com el Tint.

Fàbrica abandonada d'El Tint. Taradell
L’edifici ara resta abandonat.

Un dels germans Sert va pintar la catedral de Vic.

Un corriol a la dreta voreja la riera de Mansa. Al costat d’un pont trobem l’abandonada font de Sant Jaume, amb un deteriorat mosaic de l’apòstol matant moriscs.

Font de Sant Jaume. Itinerari per Taradell
Els infidels van tenir mala sort topant amb el sant.

Seguint el caminet arribarem al parc de la Font Gran. Aquest bucòlic indret està presidit per la font del segle XVIII que li dóna nom. Té set brocs amb caps d’animals (que no ragen gaire) i al mig un cap de lleó de pedra. Es pensa que aquest va ser el lloc que donà origen a la població, ja que abastia d’aigua els veïns i feia funcionar els molins.

La Font Gran.
Abans rebia el nom de Font de Sant Genís.

D’una plaça a l’altra

Seguim el nostre itinerari per Taradell i pugem fins a la carretera (carrer de la Font) i anem a La Plaça (així, tal qual), un espai irregular amb cert encant. Destaca la casa noucentista de Can Pallàs (1914) amb interessants decoracions. Fixeu-vos amb la revolucionària frase al dentell del balcó: “L’home resolt fa’l que vol”. Apa.

Finestra modernista de Can Pallàs.
Deu ser difícil mirar per la finestra.

A l’altre costat comença el carrer d’en Quintana on veureu una casa que sobresurt amb un sant Antoni fet de rajoles i una petita fornícula amb una imatge que podria ser el mateix sant.

Segons la tradició, quan Antoni encara era un jove frare, es va allotjar en una pensió. Es trobava resant dins la seva cambra, quan l’hostaler el va espiar pel forat del pany i el va veure amb un nen als braços, que era Jesús parlant-li a cau d’orella.

Plafó ceràmic de Sant Cristòfor. Taradell
Cristòfor vol dir “portador de Crist”.

Al davant, un passatge ens porta a l’amagada Torre de Don Carles del segle XVI. Havia de formar part d’una fortificació que no s’acabà mai ja que Carles de Cruïlles, senyor de Taradell, va morir només començar les obres.

Torre de Don Carles. Itinerari per Taradell
La torre va acabar fent de presó.

Sortim al carrer de Guillem de Mont-Rodon, que va ser mestre de l’Ordre del Temple i tutor del rei Jaume I d’Aragó. Tombem pel carrer de Vic i trobarem la capella de Santa Llúcia. Al seu voltant tenien lloc les fires de bestiar.

Capella de Santa Llúcia. Itinerari per Taradell
Tot i que és del segle XVI, el portal és renaixentista.

Seguidament, baixem fins a la plaça d’en Gill (tot i que a la placa ho escriu diferent).

Placa de la Plaça del Gill.
Cadascú l’interpreti com vulgui.

Observeu les cases, perquè n’hi ha d’interessants.

Balcó a la Plaça del Gill. Itinerari per Taradell
Un balcó amb solera.

La zona més sagrada

I així arribem altra vegada a la Plaça. Travessem la carretera i passem sota un arc per arribar al campanar. De què em sona? Segurament l’heu vist reproduït al Poble Espanyol de Barcelona. Però, aquest és més alt!

Efectivament. Quan al segle XVIII es bastí la nova església, es va conservar el campanar romànic, però el rector, trobant que quedava baix, el va fer apujar un pis, que no apareix a la reproducció de Barcelona. El rellotge tampoc és romànic.

Campanar de Sant Genís. Itinerari per Taradell
La base sí és romànica. La resta … imaginació.

A continuació, aneu vorejant l’església fins a la façana per veure la sagrera. A partir del segle XI, aquest espai protegit de 30 passes al voltant de l’església era una mena de garantia contra l’extorsió feudal. Per això acostumen a ser carrerons estrets amb cases apinyades per aprofitar el poc espai.

Pedra gravada a l'Església de Sant Genís. Itinerari per Taradell
Obriu els ulls, per no perdre cap detall.

Abans de marxar

Per a la darrera visita d’aquest itinerari per Taradell, preneu el vehicle i aneu als afores, a la cruïlla del carrer Santa Julita amb Tagamanent. Aquí es troba la petita capella romànica de Sant Quirze de Subiradells.

Sant Quirze de Subiradells. Itinerari per Taradell
Dedicada a Santa Julita i al seu fill Quirze.

Com sempre dic, hi ha molt més per veure, però això és només, per obrir la gana.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerariveure el mapa

Saber més

Què veure a prop