El nadó que parlà només néixer
Sant Pere de Casserres (Osona).
Diu la llegenda que, només néixer, el fill d’uns vescomtes va parlar, anunciant que viuria pocs dies, i que, un cop mort, posessin el seu taüt damunt una mula i la deixessin anar. On l’animal s’aturés s’hauria de construir un monestir.
I així es va originar el conjunt monàstic de Sant Pere de Casserres (Osona), a l’extrem d’una impressionant península damunt el Ter.
El que diu la història
La realitat és que una vescomtessa vídua fundà al segle XI el monestir al costat de la ja existent capella del castell de Casserres. Amb aportacions de terres i diners, el lloc obtingué una gran notorietat durant mes de tres segles d’activitat religiosa.
Entre la pesta negra, la situació política i els terratrèmols, al segle XIV començà una decadència de la qual no es va recuperar. A continuació, els jesuïtes convertirien el recinte en una granja.
Fins que al segle XVIII va passar a mans particulars que no van tenir cura dels edificis.
L’edifici en si no és espectacular, però la seva senzillesa i l’encertada museïtzació ajuden molt a entendre com era la vida en aquest recinte: on i com menjaven, cuinaven, dormien, resaven o escrivien.
A més, comptava amb un hospici on s’acollien els pelegrins i malalts que venien.
Així mateix, hi ha testimonis de què el lloc va ser anteriorment habitat, com ho demostren les tombes antropomorfes que s’hi han trobat.
Finalment, aprofiteu per gaudir la natura que envolta aquest espai i de les magnífiques vistes sobre el pantà de Sau.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa