Estanys de la Jonquera i els monuments megalítics de la zona.

Itinerari pels estanys de la Jonquera, descobrint una bona mostra de monuments megalítics.

Potser encara no ho saps, però a mi, tot el que siguin pedres em fa perdre el cap. I aquesta ruta va d’això, de pedres. Bé millor dit, de grans rocs amb història. La Serra de l’Albera (Alt Empordà) és plena de testimonis de la prehistòria, però aquest és un tastet agradable, curt, fàcil de fer i a més, que està molt ben indicat.

Tot s’ha de dir que aquest itinerari el vaig fer el 2014. Per tant, és possible que alguna indicació hagi canviat. Si és així, t’agrairé que m’ho facis saber per rectificar-ho.

Indicacions

Si mires els plànols de la ruta que hi ha més avall, veuràs un punt on hi ha un espai per aparcar. És a la cruïlla de la GI-601, al mig del no-res. Allà hi ha un plafó informatiu de la ruta. Pot ser que en algun lloc vegis que els indicadors sembla que s’hagin tornat bojos i assenyalen cap a una direcció equivocada. Això no obstant, el camí és fàcil de seguir. Per cert, és poc recomanable anar-hi en ple estiu, ja que hi ha poca ombra.

Vegetació de joncs als estanys de La Jonquera

Zona humida

Aquest itinerari es coneix com la ruta dels estanys de la Jonquera, però el dia que vam anar eren secs. El que veus a la fotografia no és un estany, sinó un gran bassal format per la recent pluja. Es tracta d’una zona humida que normalment a l’estiu s’asseca. L’interès d’aquesta zona rau en el fet que és un dels pocs afloraments d’aigües freàtiques que hi ha a la vora. L’aigua freàtica és aquella que prové de la pluja i es troba per sota de la superfície del terreny. A causa de la humitat, en aquests terrenys hi creixen els joncs. Precisament, el nom del municipi de la Jonquera significa un indret ple de joncs. A més, és una zona on s’aturen a descansar les aus que migren cap al nord o cap al sud.

Alzines reflectides en un gran bassal d'aigua.

La prehistòria al descobert

Pel camí aniràs veient un bosc d’alzines que intenta recuperar-se del formidable incendi del 1986. Així mateix, trobaràs tot un seguit de dòlmens i menhirs que, tot i que no són per quedar-se de pedra, val la pena veure.

El mot megàlit prové del grec i significa gran pedra. Els tipus més importants són el menhir, que és un monòlit col·locat verticalment, el cromlec, un conjunt de menhirs que formen un cercle i el dolmen, que vol dir taula de pedra.

Aquest tipus de construccions es van començar a donar a casa nostra uns quatre mil anys abans de la nostra era. Pel tipus de restes trobades, es considera que aquestes estructures tenien una funció funerària, tot i que també s’ha descobert que s’usaven com a marcadors de territori. També hi ha un munt de rocs de grans dimensions, que en principi no són res, però què als nanos els encantarà per jugar a fet i amagar.

Aquarel·la amb una vista del recinte megalític del Mas Baleta a la Jonquera. — Recinte megalític del Mas Baleta.

Finalment, si l’itinerari se t’ha fet curt, el pots allargar i arribar caminant un parell de quilòmetres més fins al recinte megalític del Mas Baleta. Es tracta d’un interessant conjunt format per menhirs i tombes circulars de l’edat del bronze final, és a dir, de fa uns tres mil anys de res.