Aquarel·la de l'exterior del cementiri de pescadors de l'Escala.

El cementiri de pescadors de L’Escala

Potser els cementiris et donen mal rotllo i prefereixes evitar-los. Però hi ha molts que bé es mereixen una visita, ja que són museus a l’aire lliure. De totes maneres, si t’haig de recomanar un de diferent, és el cementiri mariner de L’Escala.

No t’esperis escultures fúnebres i tristes, calaveres de marbre, xiprers o flors de plàstic. És un espai ample, blanc i lluminós.

Aquarel·la de l'exterior del cementiri de pescadors de l'Escala.

Més un segle en actiu

El 1837 es va haver de construir a correcuita aquest recinte per donar cabuda a la quantitat de defuncions per la passa de malària. Cal que t’imaginis que quan es va fer, es trobava als afores de la població. Actualment, mig engolit pels edificis del voltant, costa d’imaginar que aquest era un indret molt tranquil i solitari. Va estar en funcionament fins al 1970, ja que es va prohibir fer enterraments dins el nucli urbà.

Nínxols al Cementiri mariner de L'Escala
Blanca solitud.

Uniformitat

La seva gràcia és que està tot ell construït amb un mateix estil neoclàssic, amb nínxols emblanquinats i coronats per timpans triangulars. Allà hi va ser enterrada Caterina Albert, més coneguda pel pseudònim de Víctor Català, qui escriví ‘Solitud’ el 1905.

La força del veïnat va impedir que l’especulació immobiliària esborrés el cementiri mariner de L’Escala, i finalment va ser declarat monument historicoartístic el 1974.

Detall d'un ganxo per penjar flors.
Cementiri mariner. L’Escala.

Dues calamitats seguides

En realitat, la població va patir el 1835 una epidèmia de còlera i, un any més tard, una altra de malària. La primera es dóna en consumir aliments o aigua en mal estat. La segona es transmet per la picada del mosquit infectat.

Tanmateix, en poc temps es van acumular més de quatre-cents cossos que el cementiri parroquial no podia donar cabuda.

Per altra banda, principalment per raons higienistes -tot i què hi havia d’altres-, les noves disposicions reials promulgades cinquanta anys abans, obligaven a construir els cementiris als afores de les poblacions.

Anomentat també Cementiri Vell o Cementiri Blanc, pel color predominant, està organitzat en dues agrupacions de nínxols distribuïts en carrers.

Coronament dels nínxols. Cementiri mariner de L'Escala
Llum i ombres.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situaciócarrer del Garbí, 15. L’Escala

Saber més

Què veure a prop