El cementiri de pescadors de L’Escala
Potser els cementiris us donen mal rotllo i preferiu evitar-los. Però hi ha molts que bé es mereixen una visita, ja que són museus a l’aire lliure. De totes maneres, si us haig de recomanar un de diferent, és el cementiri mariner de L’Escala.
No us espereu escultures fúnebres i tristes, calaveres de marbre, xiprers o flors de plàstic. És un espai ample, blanc i lluminós.
El 1837 es va haver de construir a corre-cuita aquest cementiri per donar cabuda a la quantitat de defuncions per la passa de malària. Va estar en funcionament fins al 1970, ja que es va prohibir fer enterraments dins el nucli urbà.
La seva “gràcia” és que està tot construït amb un mateix estil neoclàssic, amb nínxols emblanquinats i coronats per timpans triangulars. Allà hi va ser enterrada Caterina Albert, més coneguda per Víctor Català, qui escriví ‘Solitud’ el 1905.
La força del veïnat va impedir que l’especulació immobiliària esborrés el cementiri mariner de L’Escala, i finalment va ser declarat monument historicoartístic el 1974.
Dues calamitats seguides
En realitat, la població va patir el 1835 una epidèmia de còlera i, un any més tard, una altra de malària. La primera es dóna en consumir aliments o aigua en mal estat. La segona es transmet per la picada del mosquit infectat.
Tanmateix, en poc temps es van acumular més de quatre-cents cossos que el cementiri parroquial no podia donar cabuda.
Per altra banda, principalment per raons higienistes -tot i què hi havia d’altres-, les noves disposicions reials promulgades cinquanta anys abans, obligaven a construir els cementiris als afores de les poblacions.
Anomentat també Cementiri Vell o Cementiri Blanc, pel color dels nínxols, esta organitzat en dues agrupacions de nínxols distribuïts en carrers.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer del Garbí, 15. L’Escala
Saber més
- Cementiri: scalatunel.blogspot.com
- Còlera: canalsalut.gencat.cat
- Malària: canalsalut.gencat.cat
Em porta records d’infantessa. Estius a l’Escala on el cementiri suposava un lloc de misteri i aventura. A aquell temps (finals dels ’70) s’hi podia accedir sense problema.
Salut!
Jo el vaig conéixer molt més tard, però em va impactar per la seva senzillesa, lluminositat i absència de flors de plàstic, fotografies esmaltades i sants de botiga de 20 duros.