Escultures de l’Ajuntament de Mataró.
Des dels temps de la sopa de galets, el mirall ha estat utilitzat com a estri de tocador i considerat un element de distinció. Egipcis, grecs i romans els fabricaven primer amb metalls brunyits, fins que al segle XIII s’inventà la versió de vidre.
El mot mirall prové del llatí i vindria a significar prodigi o fet admirable. En canvi, espill vol dir mirar. La imatge duplicada resulta enigmàtica i fascinant, ja que la realitat i la il·lusió es confonen.
A diverses cultures ha donat lloc a supersticions, ja que la imatge que s’hi reflecteix s’identifica amb l’ànima o l’esperit de la persona. D’aquí que quan el mirall es trenca, porta malastruga.
Així mateix s’interpreta com una finestra al món dels esperits i es considera que pot mostrar esdeveniments que encara no han passat.
Amb totes aquestes explicacions, no ens ha d’estranyar que una persona amb un mirall a la mà, representa que posseeix la veritat. Aquest símil s’ha utilitzat reiteradament com a atribut de la prudència, ja que l’autocontemplació porta al coneixement propi.
Reformes a la Casa Gran
El 1867 s’encarregà a Miquel Garriga la remodelació de l’edifici de l’Ajuntament de Mataró. L’arquitecte va prendre com a model el que Josep Mas i Vila havia fet feia poc a la plaça Sant Jaume de Barcelona, incloent-hi dues fornícules per a contenir unes estàtues.
En aquest cas, en comptes de personatges relacionats amb la història, les escultures representen -segons diuen- la Prudència i la Justícia. Van ser realitzades per Josep Anicet Santigosa, escultor nascut a Tortosa el 1823 i que a Barcelona va treballar en el monument a Galceran Marquet i també en la Font del Geni Català, entre altres.
L’home, que també era metge, es va dedicar especialment a la producció industrial de figures i relleus de terra cuita per decorar parcs i edificis.
Introspecció
El terme prudència prové, naturalment, del llatí ‘pro videntia‘, és a dir, qui veu per endavant i designa la qualitat d’actuar o parlar amb compte i precaució per tal d’evitar danys. El sentit comú, vaja. Els antics egipcis la representaven com una serp (astúcia) amb un cap de lleó (força), un altre de llop (rapidesa) i un tercer cap de gos (paciència).
Al cristianisme li anava bé el símil i el convertí en una de les quatre virtuts cardinals, juntament amb la justícia, la temperança i la fortalesa. Consistia a distingir el que estava bé del que estava malament, actuant en conseqüència.
Aquest model de conducta era considerat el principal i venia representat per una dona que es mira al mirall, simbolitzant que abans d’actuar cal que ens mirem a nosaltres mateixos i veure els nostres defectes i virtuts.
Al voltant del mirall veiem una serp. En aquest cas no és un símbol negatiu, ja que al·ludeix a les paraules amb què Jesús aconsella els seus deixebles: “sigueu prudents (astuts, segons la traducció) com les serps” (Mt 10,16). Aquest element va ser incorporat a la representació de la Prudència a partir del segle XIII.
Antigament, en comptes d’una serp hi havia un ciri, símbol de la llum o bé una calavera que recordava la fugacitat de la vida i la necessitat de ser prudent.
Amb l’altra mà, la senyora sosté un llibre -les Escriptures?-, del qual no he sabut el seu significat.
Imparcialitat
La justícia és igualment un concepte moral que fa que una persona sigui imparcial amb els altres. El mot prové també del llatí i significa dret. El que millor simbolitza això és la balança que representa la igualtat amb què s’ha d’impartir la justícia.
Per tal de plasmar la imparcialitat, es representava una figura femenina amb els ulls embenats, de manera que res pogués coartar la seva decisió.
Tanmateix no n’hi ha prou amb dictaminar justament. Cal també fer aplicar la justícia o cas contrari, no serviria per a res. És així com, a més, la senyora empunya una espasa.
Però, si t’hi fixes, de les escultures de l’Ajuntament de Mataró, la corresponent a la Justícia porta els ulls descoberts, la balança plegada i un feix romà recolzat a terra. Aquest peculiar estri estava format per trenta vares lligades que representaven cada una de les cúries romanes -una mena de províncies-.
El feix també incorporava una destral com a símbol de la justícia, el mànec del qual sobresortia del conjunt de vares. Aquest emblema el duien els lictors, responsables d’executar les ordres del magistrat, arrestant a qui havia comès un delicte.
Així doncs, quina mena de Justícia és aquesta que mira obertament, que no mostra una balança equilibrada i ha deixat de banda l’instrument per fer obeir les seves decisions? Anava amb segones cap al govern d’Isabel II, que d’altra banda estava punt de ser rellevada pel general Prim? Algú que m’ho expliqui, si us plau.
Apunts finals
Per acabar, observa que les escultures de l’Ajuntament de Mataró duen una corona. La Prudència porta una garlanda que sembla de llorer, símbol de la victòria. En canvi, la Justícia llueix una tiara amb tres estrelles, potser representant la imparcialitat, l’equitat i la força que caracteritzen aquest personatge.
Com a curiositat, a la porta del jutjat de Valparaíso, a Xile, hi ha una representació de la Justícia molt similar a la de Mataró a la qual li han donat curioses interpretacions.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer de La Riera, 48. Mataró
Saber més
- Mirall: wikiwand.com
- El espejo: un misterio desde cuatro contigüidades, per K. Eugenia
- El mirall a diverses cultures: abajocomoarriba.blogspot.com
- El símbolo del espejo en Borges, per C. N. Perilli
- Simbolisme de la Justícia: culturagenial.com – confilegal.com
- Josep Anicet Santigosa: ilercavonia.fandom.com
- Les escultures: tdrescultures.blogspot.com
- Un exemple de la influència barcelonina sobre Mataró: l’edifici de l’Ajuntament, per G. Camarero
- Ajuntament: culturamataro.cat
- Significat de prudència: significados.com
- Las virtudes y la prudencia, per A. F. Espíndola
- Las virtudes cardinales: arteiconografia.com
- Iconografía de la Prudencia en España durante los siglos XV y XVI, per M. A. León
- Feix romà: romainfinita.com – wikiwand.com
- Estàtua de la Justícia a Valparaiso: tierrasaltas.wordpress.com
Et dono la meva opinió gens justificada.
La Prudència: el mirall de l’autoconeixement com bé expliques i el llibre del coneixement del món. Una figura femenina amb un llibre a la mà és potent per sí mateixa.
La Justícia: cal que tingui els ulls ben oberts i potser no cal ser tan equilibrada e imparcial per a que acabi deixant tot tal com està, potser no cal mesurar tant i atendre el que el cor (amb els sentits oberts -ulls) i la raò (amb l’equilibri d’escoltar a tothom -feix) ens diuen.
Projecció lliure a partir dels teus coneixements. Gràcies.
Moltes gràcies per la teva observació i estic d’acord amb el que comentes. Tot i això, em pregunto per què en un temps on crec que se seguia la tradició clàssica dels símbols d’una manera bastant fidel, es va optar per una versió de la Justícia tan apartada dels cànons. Hi hauria una raó més ‘revolucionària’ al darrere, un missatge polític que desconeixem?