El son etern

El significat de la rosella al cementiri del Poblenou.

A la primavera és d’allò més romàntic veure els camps entapissats de badabadocs, altrament coneguts segons la comarca, com a babols, roelles, gallgallarets, quecquerequecs, paparotes i altres mil noms. Però, oi que no t’esperes trobar aquestes flors als cementiris? Obre bé els ulls, perquè en són plens.

Mur exterior del cementiri, amb un ram de tres cascalls.
Tanca exterior del cementiri.

Acosta’t al cementiri del Poblenou. És com un museu a l’aire lliure amb un regust misteriós i atemporal. Si segueixes l’itinerari proposat al fullet que hi ha a l’entrada, descobriràs un munt de roselles, unes vegades esculpides als marbres dels sepulcres i unes altres forjades formant part de reixes i altres elements decoratius.

Reixa exterior del recinte adornada amb cascalls.
Porta d’entrada al recinte.

L’origen de tot plegat

Allà pels temps dels grecs, la deessa Demèter era la responsable de l’agricultura i dels cereals. Va fer que la terra deixés de donar fruits fins que Hades, el déu de l’inframon, li retornés la filla. Al final, arribaren a un acord: sis mesos estaria amb el raptor (la tardor i l’hivern, la mort) i sis més amb la mare, que és quan la terra torna a fructificar (la primavera i l’estiu).

Rosella i llibre de pedra al panteó Casabó.
Els Casabó llegeixen i dormen.

Com que va ser collint flors que van raptar la filla, les ofrenes no podien ser florals, a excepció de la rosella, que Júpiter li va donar a menjar a Demèter perquè s’adormís i deixés de patir.

Tres cascalls esculpits al mausoleu Escubos.
Mausoleu A. Escubos.

Els romans, espabilats com eren, van fer seva aquesta deessa i la batejaren com a Ceres. D’aquí ve el mot cereal. A més, l’associaren amb la mort, ja que els difunts tornen a la terra d’on neixen les collites.

Ram de cascalls esculpit a la tombla de Pablo Amell.
El ram de cascalls de Pablo Amell.

Parlem de botànica

La rosella pertany a la família de les papaveràcies, que contenen alcaloides en més o menys quantitat. Per això es conreen com a drogues o plantes medicinals, especialment per les seves propietats sedants. S’aprofiten tant les càpsules, com les llavors, les fulles o les tiges.

Cascall de ferro a la reixa del sepulcre Masferrer.
Sepulcre Masferrer.

La rosella que creix als nostres camps de blat només és un incordi pels pagesos. La que té més propietats somníferes -la que es fuma, vaja-, és el cascall i fa les flors blanques, rosades o violades. Per tant, la que veuràs als cementiris seria aquesta.

Cascalls en una reixa de ferro.
Reixes del panteó construit per P. Bassegoda.

El son etern

Sembla que hi ha evidències que al neolític es preparaven menjars amb les llavors d’aquesta planta. I els egipcis l’utilitzaven per a fer remeis. De fet, el comerç de l’opi era ben estès en època dels grans faraons, que es feien enterrar amb pots plens d’aquestes llavors. A l’Odissea, Homer també relata l’ús d’aquest potent fàrmac per dormir i tranquil·litzar. Tingues en compte que d’aquí s’extreu la morfina.

Nínxol amb un relleu de cascalls.
El nínxol 456.

Com que es tracta de flor d’un dia, també es relaciona amb la brevetat de la vida. I amb la resurrecció, ja que cada primavera torna a florir. Clar que això també podríem dir-ho de totes les flors, excepte les del meu balcó. A més, el cristianisme associa el color vermell dels pètals amb la sang de Crist.

relleu d'una planta de roselles al panteó Formiguera. La rosella al cementiri del Poblenou
Panteó dels Formiguera.

Un lloc per dormir

La paraula cementiri prové del grec ‘koimeterion‘, que vol dir dormitori. Aquesta paraula la van introduir els primers cristians, evitant dir necropolis o ciutat dels morts, ja que per a ells, els difunts dormien esperant la resurrecció.

Relleu amb cascalls a la tomba de Mas i Esteve. La rosella al cementiri del Poblenou
Els Mas y Esteve també dormen.

Hi ha vermell de roselles

Coneguda també com a badabadoc, creix en terres remogudes, com els camps llaurats, però també en altres llocs menys romàntics.

Cascalls esculpits a la sepultura dels Blanch. La rosella al cementiri del Poblenou
Sepultura dels Blanch.

Durant la Primera Guerra Mundial, mentre era al front belga, el lloctinent (i poeta) canadenc John McCrae observà com les roselles aviat creixien vora les tombes dels morts en combat. Llavors va escriure un senzill poema que esdevindria un himne, convertint aquesta flor en un símbol, especialment per a britànics i canadencs:

“In Flanders fields the poppies blow
Between the crosses, row to row.”

Tanca de ferro amb cascalls del mausoleu Gibert de Batlle. La rosella al cementiri del Poblenou
La tanca dels Gibert de Batlle.

Uns quants anys més tard, el 1965, Salvador Espriu va escriure “Inici de càntic en el temple”, un poema d’esperança que Raimon va immortalitzar en una cançó:

Ara digueu: “La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.”

Decoració metàl·lica de roselles a la tomba de la família Riera. La rosella al cementiri del Poblenou
Les roselles dels Riera.

Ara ja coneixes el significat de la rosella al cementiri del Poblenou. Quan visitis un cementiri, para atenció a aquesta planta amagada entre les tombes, perquè ens diu moltes coses.

capitell amb cascalls al mausoleu de la família Gispert. La rosella al cementiri del Poblenou
Els cascalls de la família Gispert.

La mitologia grega sempre és un bon recurs per entendre millor aquesta dèria que tenim amb les roselles. Hipnos i Tànatos eren bessons i fills de Nix, la deessa de la nit. Segons ho explica el poeta Ovidi a la seva obra Metamorfosis, els germans vivien en una cova molt fosca a l’entrada de la qual creixien roselles. Tànatos personifica la mort. Hipnos, en canvi, a més del somni, està relacional amb l’estadi intermedi entre estar adormit i despert. El seu equivalent romà seria, lògicament, Somnus. A la Ilíada fins i tot el gran Zeus acaba adormit per Hipnos.

Aquarel·la amb una panoràmica de l'entrada del cementiri de Poblenou.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: avinguda d’Icària s/n. Barcelona

Saber més

Què veure a prop

Altres cementiris interessants

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).