
El son etern
El significat de la rosella al cementiri del Poblenou.
A la primavera és d’allò més romàntic veure els camps vermells de roselles. Però, a què no us espereu trobar aquestes flors als cementiris? Obriu bé els ulls, perquè en són plens.

Aneu al cementiri del Poblenou. És com un museu a l’aire lliure amb un regust misteriós i atemporal. Si seguiu l’itinerari proposat al fullet que trobareu a l’entrada, descobrireu un munt de roselles.

L’origen de tot plegat
Allà pels temps dels grecs, la deessa Demèter era la responsable de l’agricultura i dels cereals. Va fer que la terra deixés de donar fruits fins que el déu dels morts li retornés la filla. Al final, van arribar a un acord: sis mesos estaria amb el raptor (l’hivern, la mort) i sis més amb la mare, que és quan la terra torna a fructificar.

Com que va ser collint flors que van raptar la filla, les ofrenes no podien ser florals, a excepció de la rosella, que Júpiter li va donar a menjar perquè s’adormís i deixés de patir.

Els espabilats romans van fer seva aquesta deessa i la van batejar com a Ceres. D’aquí ve cereal. A més, la van associar amb la mort, ja que els difunts tornen a la terra d’on neixen les collites.

Parlem de botànica
La rosella pertany a la família de les papaveràcies, que contenen alcaloides en més o menys quantitat. Per això es conreen com a drogues o plantes medicinals, especialment per les seves propietats sedants. S’aprofiten tant les càpsules, com les llavors, les fulles o les tiges.

La rosella que creix als nostres camps de blat només és un incordi pels pagesos. La que té més propietats somníferes, és el cascall i fa les flors blanques, rosades o violades. Per tant, la que trobem als cementiris seria aquesta.

El son etern
Sembla que hi ha evidències que al neolític es preparaven menjars amb les llavors d’aquesta planta. I els egipcis l’utilitzaven per a fer remeis. De fet, el comerç de l’opi era ben estès en època dels grans faraons, que es feien enterrar amb pots plens d’aquestes llavors. A l’Odissea, Homer també relata l’ús d’aquest potent fàrmac per dormir i tranquil·litzar. Penseu que d’aquí s’extreu la morfina.

Com que es tracta de flor d’un dia, també es relaciona amb la brevetat de la vida. I amb la resurrecció, ja que cada primavera torna a florir. Clar que això també podríem dir-ho de totes les flors, excepte les del meu balcó. A més, el cristianisme associa el color vermell dels pètals amb la sang de Crist.

Un lloc per dormir
La paraula cementiri prové del grec ‘koimeterion’, que vol dir dormitori. Aquesta paraula la van introduir els primers cristians, evitant dir ‘necropolis’ o ciutat dels morts, ja que per a ells, els difunts dormien esperant la resurrecció.
Hi ha vermell de roselles
Coneguda també com a badabadoc, creix en terres remogudes, com els camps llaurats, però també en altres llocs menys romàntics.

Durant la Primera Guerra Mundial, mentre era al front belga, el lloctinent (i poeta) canadenc John McCrae va observar com les roselles aviat creixien vora les tombes dels morts en combat. Llavors va escriure un senzill poema que esdevindria un himne, convertint aquesta flor en un símbol, especialment per a britànics i canadencs:
“In Flanders fields the poppies blow
Between the crosses, row to row.”

Uns quants anys més tard, el 1965, Salvador Espriu va escriure “Inici de càntic en el temple”, un poema d’esperança que Raimon va immortalitzar en una cançó:
Ara digueu: “La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.”

Ara ja coneixeu el significat de la rosella al cementiri del Poblenou. Quan visiteu un cementiri, pareu atenció a aquesta planta amagada entre les tombes, perquè ens diu moltes coses.

INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: avinguda d’Icària s/n. Barcelona
Saber més
- Demèter: mitosyleyendas.com
- Ceres: wikiwand.com
- La rosella a l’Antic Egipte: cinabrio.over-blog.es
- In Flanders fields: granguerrablog.wordpress.com
- Espriu i Raimon: arxius.cpnl.cat
- Etimologia de cementiri: etimologiasymitologia.blogspot.com
Què veure a prop
- Simbolisme de les decoracions funeràries vegetals
- Simbolisme d’altres decoracions funeràries
- Simbolisme de les roselles
- El Santet
- Espais atemporals del Poblenou
- Itinerari per la Barceloneta