La història de Viveiro, a Galícia, es remunta al segle IX. Tot i el seu interès patrimonial, no sol entrar en les rutes turístiques habituals. Et proposo, doncs, un breu itinerari per Viveiro per conèixer el centre històric. L’origen del topònim és incert, segons es consideri que ve del llatí o de les llengües cèltiques, així que ho deixarem estar.
En part per la seva estratègica situació a la ria del mateix nom i en part pels antics jaciments d’or, aquest nucli experimentà un desenvolupament econòmic a partir del segle XII que encara conserva.
El pont i el castell
Només arribar i veure el pont del segle XVI amb més d’un quilòmetre de llarg, ja penses que aquí hi ha molt per veure. La construcció original dels romans, present a l’escut, va donà pas a aquest altre, una mica canviat per les remodelacions.
És obligatori entrar per la porta de Carlos V o Castelo da Ponte. Aquest accés, de caràcter més commemoratiu que no pas defensiu, recorda quan l’emperador eximí Viveiro de pagar tributs, mentre duressin les obres de reconstrucció, a causa d’un incendi que va devastar la ciutat.
A continuació, accedeix al carrer María Sarmiento, que no és la del conte escatològic, sinó l’esposa d’un capità, qui al segle XVI cedí els seus béns per la creació d’una de les primeres escoles seglars de gramàtica.
El rovell de l’ou
A la Praza Maior, amb el desafortunat edifici de l’Ajuntament que trenca l’harmonia, es poden veure les típiques tribunes tancades amb vidre per protegir-se del mal temps i tenir llum natural. Les teulades de pissarra i els acabats fets amb granit, són alguns dels trets que caracteritzen l’arquitectura del nord. Aquest espai no sempre ha estat així, ja que al segle XIX augmentà el perímetre en derruir-se diverses edificacions.
El deixeble de Francesc
Seguidament, a la rúa Cervantes podràs veure el traçat de la desapareguda muralla. Visita l’església del convent de San Francisco, que al segle XIII quedava fóra de la ciutat. Es pensa que fou fundada per un frare, deixeble directe de Sant Francesc d’Assís.
Fixa’t amb les dues arcades a cada banda de la porta principal. Eren les entrades a dues capelles. Així mateix, observa el delicat treball de les voltes i les pintures murals de l’interior d’una d’elles, datades del segle XV. Una porteta a l’esquerra et durà al claustre del segle XVIII. Aixo no obstant, de l’antic edifici romànic només es conserven tres arcs i una porta delicadament treballada.
per continuar l’itinerari per Viveiro, torna a la rúa Margarita Pardo de Cela, filla de Pero Pardo de Cela, un mariscal gallec del segle XV decapitat per anar en contra d’Isabel de Castella —més tard seria la Catòlica—. A cinc metres de la cantonada entra al Calexón do Muro. Aquest estretíssim passadís, d’entre un i dos metres d’amplada, resseguia l’interior de la muralla i permetia fer la ronda als sentinel·les.
Romànic pur
Tot seguit, trencant per diferents carrerons et plantaràs davant l’església de Santa María do Campo, del segle XII. És considerada la mostra d’estil romànic més pur de Galícia (excepte els campanars, que són molt posteriors). Sota el ràfec de l’absis hi ha permòdols —elements de pedra que sostenen les bigues— amb escenes simbòliques relatives a la luxúria i als pecats capitals. En aquest mateix punt pots veure un treballat escut i una inscripció del segle XVI damunt de la porta de la sagristia.
Devoció secular
Només per curiositat, acosta’t al lloc on es troba la propera Gruta de Lourdes, feta el 1925 recreant la cova original que hi ha a França. Tanmateix, com veuràs pels nombrosos exvots, encara gaudeix de gran devoció. Un exvot és un objecte ofert a una divinitat per agrair un favor rebut i el seu origen es perd en la prehistòria.
Fets i gent
Finalment, pren la rúa Irmáns Vilar Ponte. En gallec, la paraula irmáns vol dir germà i en aquest cas es refereix a l’assagista Ramón Villar Ponte qui, nascut a Viveiro el 1890 va pertànyer a una organització nacionalista gallega.
Baixa per Constanza de Castro, una altra filla de Pero Pardo de Cela. Tot i això, pren el cognom de la mare, Isabel de Castro. Des d’un castell proper, Constanza continuà uns mesos la lluita iniciada pel seu pare contra Isabel la Catòlica, fins que morí —no em preguntis com va ser— i fou enterrada a l’església de San Francisco de Viveiro.
Per acabar, en aquest carrer veuràs el teatre, dedicat a Nicomedes Pastor Díaz, poeta i polític de cert renom al segle XIX, a qui es deu la iniciativa de la construcció d’aquest discret edifici. Fou projectat el 1918 per Mario Páez Suárez, qui en aquell temps era arquitecte de la Diputació de Lugo. A la façana, unes carotes recorden l’ús del local.
Finalitza aquí aquest itinerari per Viveiro. Com sempre dic, hi ha més per veure, però et deixo el mèrit de descobrir-ho.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Història i arquitectura: viveiroturismo.com
- María Sarmiento: abc.es
- Església de San Francisco: Viveiro BIC
- Església de Santa Maria do Campo: wiki2.org
- Exvots: artehistoria.com – sapiens.cat
- Nicomedes Pastor Díaz: wikiwand.com
- Teatro Nicomedes Pastor Díaz, per Julia Ma Carballo
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: