Viveiro. Galicia

La Maria que s’endugué el vent

La història de Viveiro, a Galícia, es remunta al segle IX dC. Tot i el seu interès patrimonial, no sol entrar en les rutes turístiques habituals. Us proposo un breu itinerari per Viveiro per conèixer el centre.

L’origen del topònim és incert, segons es consideri que ve del llatí o de les llengües cèltiques, així que ho deixarem estar.

Pica al claustre de l'església de San Francisco.
Racó del claustre.

En part per la seva estratègica situació a la ria del mateix nom i en part pels antics jaciments d’or, aquest nucli va experimentar un desenvolupament econòmic a partir del segle XII que encara conserva.

Escuts religiosos gravats en un mur.
El pas del temps.

El pont i el castell

Només arribar i veure el pont del segle XVI amb més d’un quilòmetre de llarg, ja penses que aquí hi ha molt per veure. La construcció original dels romans, present a l’escut, va donar pas a aquest, una mica canviat per les remodelacions.

Pont del segle XVI sobre la ria.
Aquest pont les ha vist de tots colors.

És obligatori entrar per la porta de Carlos VCastelo da Ponte. Aquest accés, de caràcter més commemoratiu que no pas defensiu, recorda quan l’emperador va eximir Viveiro de pagar tributs, mentre duressin les obres de reconstrucció, a causa d’un incendi que va devastar la ciutat.

Porta de Carles V.
Si ens treus els impostos et farem una porta.

Entrem pel carrer María Sarmiento, que no és la del conte escatològic, sinó l’esposa d’un capità, que al segle XVI va cedir els seus béns per a la creació d’una de les primeres escoles seglars de gramàtica.

Placa commemorativa dedicada a Maria Sarmiento.
Un record que no s’emporta el vent.

A la Praza Maior, amb el desafortunat edifici de l’ajuntament que trenca l’harmonia, es poden veure les típiques tribunes tancades amb vidre per protegir-se del mal temps i tenir llum natural.

Relleu de Sant Jaume en una cantonada de la Praza Maior.
Sant Jaume a cavall.

El deixeble de Francesc

Arribem a la rúa Cervantes on podem veure el traçat de la desapareguda muralla. Visitem l’església de San Francisco, que al segle XIII quedava fóra de la ciutat. Es creu que va ser fundada per un frare deixeble directe de Sant Francesc d’Assís.

Sanefes a l'exterior de l'església de San Francisco.
Filigrana ornamental.

Fixeu-vos amb les dues arcades a cada banda de la porta principal. Eren les entrades a dues capelles. Observeu el delicat treball de les voltes i les pintures murals de l’interior d’una d’elles.

Pintura mural d'una capella a l'església de San Francisco.
Escena medieval.

Una porteta a l’esquerra ens porta al claustre del segle XVIII.

Itinerari per Viveiro
Pau monacal.

De l’antic edifici romànic només es conserven tres arcs i una porta delicadament treballada.

Itinerari per Viveiro. Portalada romànica de l'església de San Francisco.
Tancat i barrat.

Tornem a la rúa Margarita Pardo i a cinc metres de la cantonada entrem al Calexón do Muro. Aquest estretíssim passadís resseguia l’interior de la muralla.

L'estret passatge cobert Calexón do Muro Itinerari per Viveiro
L’espai més ben aprofitat.

Romànic pur

Trencant per diferents carrerons ens plantarem davant l’església de Santa María do Campo. És considerada la mostra d’estil romànic més pur de Galícia (excepte els campanars, que són molt posteriors).

Capitells romànics a la portalada de Santa Maria do Campo. Itinerari per Viveiro
Pura pedra romànica.

Doneu la volta per veure l’absis i la inscripció a la porta de la sagristia.

Inscripcions a la paret de Santa Maria do Campo. Itinerari per Viveiro
Una paret molt noble.

Només per curiositat, acosteu-vos al lloc on es troba la propera Gruta de Lourdes, realitzada el 1925 a imitació de l’original a França. Com veureu pels nombrosos exvots, encara gaudeix de gran devoció. Un exvot és un objecte ofert a una divinitat per agrair un favor rebut i el seu origen es perd en la prehistòria.

Exvots a la part de la Gruta de Lourdes. Itinerari per Viveiro
Sembla que molts han vist complert el seu desig.

Prenem la rúa Irmáns Vilar Ponte i baixem per Constanza de Castro per veure el teatre, dedicat a Pastor Díaz, poeta i polític de cert renom al segle XIX. A la façana, unes carotes ens recorden l’ús del local.

Carota a la façana del teatre Pastor Díaz. Itinerari per Viveiro
Carota teatral.

Acabem aquí aquest itinerari per Viveiro. Com sempre dic, hi ha més per veure, però us deixo a vosaltres el mèrit de descobrir-ho.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerariveure el mapa

Saber més

Altres articles sobre Galícia