La ciutat de vidre
Segon itinerari per A Coruña: A Peixería.
Quan el barri vell es va quedar petit, la ciutat va sortir fora de les muralles i s’apropià de l’estret istme que la unia a terra ferma. Aquest barri es coneix com A Peixería perquè era el lloc on es comerciava amb el peix.
Gràcies al comerç exclusiu que la ciutat va tenir amb les illes Moluques, va experimentar una important època comercial.
En primer lloc, encetem la visita per l’avinguda de l’oblidat Lorenzo Montoto. Aquest capità, juntament amb altres militars i gent del poble, va defensar la ciutat dels atacs de l’armada anglesa el 1589.
Finestres al mar
Probablement és aquest el carrer més fotografiat, per la singularitat de les galeries de vidre del segle XIX, que va donar peu a què s’anomenés ‘Ciudad de Cristal’. Anomenades ‘As Galerías da Mariña’, aquesta mena d’hivernacles són una bona solució per a tenir llum i evitar el mal temps.
Amb 25 metres de finestretes blanques la Casa Batanero, és la que ostenta la façana més ample. En un principi, eren els habitatges dels pescadors. Les arcades feien l’ample d’un rem, per poder desar les barques en cas de mal temps.
D’altres evidencien la influència d’ultramar, amb vidres de colors.
A l’extrem dret destaca la Casa Rey, un habitatge modernista de 1911, projectat per Julio Galán Carvajal, arquitecte d’Oviedo. Observeu la decoració de ferro, realitzada per la prestigiosa foneria Wonenburger.
Si les cervicals us ho permeten, mireu amb deteniment els plafons vitrificats (per cert, heu vist que un l’han posat capgirat?) i el ràfec del sostre.
L’heroïna
Entrem a l’espaiosa Praza María Pita. Al mig tenim l’estàtua d’aquesta heroïna que al segle XVI es va enfrontar a l’armada anglesa del pirata Drake. Durant el dia, una flama crema en el seu honor.
Domina la plaça el Palacio Municipal, edifici modernista, seu de l’ajuntament. Les quatre senyores de la façana representen les províncies gallegues.
La Rúa Riego de Agua és potser de les més típiques de la ciutat i amb més ambient i botigues. Aquest nom el trobem també en altres poblacions i es donà als carrers on discorria l’aigua de les fonts, de les clavegueres o dels abeuradors del bestiar. Aquí va néixer l’escriptora Emilia Pardo Bazán.
El mateix carrer pren més endavant, el nom de Rúa Real, una de les més antigues entrades a la ciutat. Passejant podreu veure interessants habitatges, la majoria amb les imprescindibles galeries de vidre.
Però nosaltres tombarem Rúa Bailén i seguirem per San Nicolás fins a la plaça del mateix nom, amb l’església barroca del mateix nom. Els comerços aquí ja tenen un altre aire.
El primer modernisme
A la plaça destaca una casa profusament decorada (potser massa i tot). L’arquitecte cubà Ricardo Boán va ser un dels que van introduir el modernisme a la ciutat. Moriria dos anys després de projectar aquest habitatge, que un no sap si dir si li agrada o el troba massa estrany.
Per altra banda no estic molt segur que la restauració hagi estat gaire rigorosa.
La planta baixa i el primer pis van ser pensats per a un comerç, per això veiem una distribució diferent. L’ús de maó vist era una novetat en aquell temps.
Homenatge a l’humor
Tot seguit, continuem aquest segon itinerari per A Coruña i tombem per la Rúa San Agustín i arribem a la curiosa Praza do Humor. Aquest espai projectat el 1990 per l’artista Siro vol ser un homenatge als grans humoristes, especialment als que han tingut alguna cosa a veure amb Galícia.
Assegut en un banc de pedra trobem Castelao. Aquest fill d’emigrants que volien que fos metge, va descobrir la seva afició per la caricatura a Argentina i en tornar, va tenir una prolífica vida com a dibuixant i molt activa políticament.
Al seu davant, també assegut, tenim Álvaro Cunqueiro, escriptor gallec, que no veig molt clara la seva relació amb l’humor.
Repartits per tota la plaça, tenim els busts d’altres escriptors, com Vicente Risco, molt compromès políticament i gran defensor del gallec.
I dibuixats a terra, com si fos un paper, veiem personatges reals i de ficció: Mafalta, Cervantes, Laurel i Hardy, Carpanta, Chejov, Poncela i molts més.
Una curiosa font representa el Gatipedro, un gat inventat per Cunqueiro, que entra de nit a les habitacions dels nens i fa que es pixin al llit.
Pareguts raonables
A continuació, aixequeu la vista al costat obert de la plaça per veure el sorprenent mercat de San Agustín, construït el 1932. Cap dels dos arquitectes responsables (Tenreiro i Rey) havien fet mai res semblant. En aquesta obra funcional i innovadora van utilitzar el formigó, material que tot just començaven a fer servir els enginyers.
Aquesta construcció té una més que sospitosa semblança amb Les Halles de Reims, construït pocs anys abans.
Per acabar, doneu una ullada a la Rúa Pío XII. Sé que no us agrada aquesta mena d’edificis, però tot i això us demano que observeu especialment el del número 1. No trobeu que sembla una reinterpretació de les típiques galeries que hem vist al principi del recorregut?
I ara mireu els altres que hi ha al mateix carrer. Tots amb porxades i amb un mateix estil, imagino que de la mateixa època de quan es va fer el mercat (també contemporani del Papa que dóna nom al carrer).
Fins aquí aquest segon itinerari per A Coruña. No us perdeu la propera ruta per l’eixample corunyès!
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Arquitectura modernista: turismocoruna.com
- Els atacs de 1589: antigua.ordendecaballerosdemariapita.com
- As Galerías da Mariña: condecorate.com
- Ciudad de Cristal: turismocoruna.com
- Julio Galán Carvajal: ilustresasturianos.blogspot.com
- Fundició Wonenburguer: laopinioncoruna.es
- María Pita: turismoenxebre.com
- Edifici carrer San Nicolás: artenoafonsox.blogspot.com
- Praza do Humor: siroartista.es
- Castelao: wikiwand.com
- Álvaro Cunqueiro: cvc.cervantes.es
- Vicente Risco: wikiwand.com
- Mercado de San Agustín: urbipedia.org