A Coruña. Galícia

Burgesia d’avantguarda

Tercer itinerari per A Coruña: O Ensanche.

En aquesta zona creada a principis del XX, s’establí la burgesia. És aquí on podreu veure edificis que seguien les avantguardes arquitectòniques del moment, especialment del modernisme.

Al voltant de la Praza de Lugo en trobareu alguns com el del número 11, de l’arquitecte Manuel Reboredo, del qual no he trobat informació. Veient la façana podeu entendre perquè es diu Casa de los cisnes. La decoració de les rajoles s’inspira en la fascinació pels motius orientals de finals del XIX.

Tribuna de la Casa de los Cisnes. Tercer itinerari per A Coruña
Records d’Orient.

A banda i banda hi ha uns habitatges del mateix arquitecte que, tot i seguir el mateix esquema, presenten una decoració de rajoles amb certa influència àrab.

Detall de la tribuna de la Casa de los Cisnes.
Un punt d’humor.

El rostre de l’amant

Al número 13 tenim la Casa Arambillet, on va viure l’actor Fernando Rey (en realitat, Fernando Casado d’Arambillet). Va ser projectada pel corunyès Antonio López Hernández, que també va ser arquitecte funcionari a Sevilla. A la façana d’estil anglès, va fer la seva particular reinterpretació de les tradicionals galeries, però amb el llavors innovador ciment.

La cara que apareix repetida diverses vegades, s’inspira en la intrigant bellesa d’Elizabeth Seadel, amant del pintor Dante Gabriel Rossetti, que es va fer famosa en morir intoxicada per l’alcohol.

Mènsula amb rostre femení a la Casa Arambillet. Tercer itinerari per A Coruña
La musa modernista.

Aneu a l’altra banda del mercat, i entreu al número 25. Potser, el més espectacular d’aquest habitatge de 1910 sigui el vestíbul, que recorda un hivernacle amb plantes aquàtiques: lliris, lotus i nenúfars. L’arquitecte asturià Julio Galán Carvajal, va deixar aquí una bona mostra del seu estil eclèctic i art-decó.

Sostre del vestíbul d'una habitatge de 1910.
La natura dins els vestíbul.

Els jardins del mariner

D’aquí ens acostem als Xardíns de Méndez Núñez on podeu passejar lliurement. Construïts al segle XIX en uns terrenys guanyats al mar, es van dedicar al mariner gallec que lluità a Filipines contra els pirates. Tot i que va tenir altres gestes més discutibles, se’l va considerar un heroi per les moltes victòries aconseguides a Ultramar.

D’entre els molts monuments que trobareu disseminats pel parc, destaca el dedicat a Concepción Arenal, l’escriptora que lluità per reivindicar el dret de la dona a rebre la mateixa educació que l’home. Només cal recordar que, malgrat la prohibició, es vestí d’home per accedir a la universitat.

Relleu amb el rostre de Concepción Arenal. Tercer itinerari per A Coruña
Vista així, fa una mitja por.

L’arquitecte modernista Rafael González Villar el va emplenar d’elements simbòlics, com l’àliga (la virtut) atacant una serp (el mal i el patiment) ja que, a més d’escriptora, també va ser defensora dels pobres i presoners, a qui visitava sovint.

Placa commemorativa al monument a Concepción Arenal. Tercer itinerari per A Coruña
En representació dels més humils.

Un monument estrany és el commemoratiu a l’Any Internacional del Nen (que va ser el 1979). Es tracta d’una forma abstracta amb un nounat al mig i les figures de nens de diferentes altures. Aquesta poc infantil obra de l’avantguardista Mon Vasco (Ramón Ezequiel Vasco), escultor que, tot i morir prematurament, ha deixat un bon llegat a Galícia.

Escultura commemorativa de l'Any Internacional del Nen. Tercer itinerari per A Coruña
L’evolució infantil.

L’Any Internacional del Nen, va ser un recordatori de la UNESCO per a denunciar que vint anys després de la Declaració dels Drets del Nen, hi havia molts països que aquests drets encara se’ls passaven per l’entrecuix.

Escultura commemorativa de l'Any Internacional del Nen.
Protegint els infants.

Hi ha alguns edificis notoris al voltant del jardí, però només esmentaré l’edifici Atalaya, una construcció de 1933, pensada per a ser biblioteca i que beu de les fonts del cubisme.

Edfici Atalaya amb trets cubistes. Tercer itinerari per A Coruña
Cubisme arquitectònic.

Idea copiada

Travessem l’avinguda i anem a veure l’anomenat Obelisco, de finals del XX. En realitat és una descomunal torre amb un rellotge semiesfèric al capdamunt, que sempre ha donat que parlar degut a les nombroses avaries. L’origen d’aquesta obra es remunta a 1893 quan el vaixell que duia l’obelisc que hi ha a París, va recalar al port d’A Corunya.

Van pensar que la ciutat no podia ser menys i van encarregar-ho a diferents autors, segons fos la base, la columna o el rellotge. Com veureu, no té similitud amb un obelisc, però segons he llegit, aquesta idea la van copiar ciutats com Londres, Roma i Tòquio. Potser sí.

Rellotge a la torre de l'Obelisco. Tercer itinerari per A Coruña
Vinga, que encara que hi cap alguna cosa més.

Acabem aquí aquest tercer itinerari per A Coruña. No us perdeu la darrera ruta per la Península de la Torre.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerariveure el mapa

Saber més

Altres indrets de Galícia