Quart itinerari per A Coruña: Península de la Torre.
Qui visita aquesta ciutat, mai es perd la Torre d’Hèrcules, però jo t’animo a fer a més un passeig pel seu voltant. No només gaudiràs del paisatge sinó també de l’interessant parc d’escultures que l’envolta.
Per començar, si vas amb infants, et proposo una visita a l’aquàrium. Aquest recinte creat el 1999 té alguns plantejaments originals, com la recreació del Nautilus de Verne o les piscines exteriors on podreu veure com donen a menjar les foques. Tot i això, si has estat als de Barcelona o València, aquest et semblarà poca cosa.
Ciutat mítica
A continuació, deixa el vehicle a l’aparcament que hi ha a la part baixa del far i ens acosta’t a la gran escultura de Breogán, de l’escultor José Cid. Una llegenda irlandesa explica que aquest cabdill celta va arribar aquí, conquerí el territori i fundà Brigantia, és a dir, A Coruña. Aqui feu aixecar una torre ben alta per tal que els seus fills poguessin gaudir de la panoràmica. Explica la llegenda que, veient la costa irlandesa, cap allà que se n’anà, però un dels fills fou assassinat. Com a venjança, un dels descendents de Breogán, navegà fins a Irlanda per tal de conquerir-la.
La força d’una llegenda
Davant mateix, una rampa t’acostarà a la Torre d’Hèrcules, el far més antic que encara segueix en funcionament. Però no ens enganyem, la construcció romana no és la que veus.
Al segle XIII, Alfons X es va treure de la màniga la llegenda del gegant Gerió, que feia de les seves per la zona. Hèrcules lluità contra ell tres dies i el va vèncer. Enterrar el seu cap i al damunt construí la torre. A la vora fundà la ciutat de Crunia —A Coruña—, nom de la dona de qui s’enamorà. L’escut de la ciutat inclou una calavera als peus de la torre, en record de la llegenda.
La realitat és que al segle I els romans qui edificaren la torre per ajudar la navegació. Més tard es convertí en fortificació i al segle XVIII va tenir la remodelació que li donà l’aspecte actual, més alta i amb una façana de gust neoclàssic que recobreix l’original romana.
A la part superior hi havia una gran làmpada que funcionava amb oli. La flama es projectava en un mirall parabòlic que es pensa que era mòbil. Tanmateix, si et fa molta il·lusió, fes cua, paga l’entrada i puja, però t’aviso que les vistes no emocionen i l’interior tampoc guarda un gran interès. Millor passeja a la vora de l’infinit Atlàntic.
Tots els rumbs
Als peus de la torre, l’artista corunyès Xabier Correa, projectà una gran rosa dels vents de 25 metres de diàmetre. Aquest cercle és una eina que marca els diferents rumbs a les cartes de navegació. Es pensa que la va inventar el mallorquí Ramon Llull.
Així doncs, en aquesta que veus aquí es troben representats sis pobles celtes amb els seus símbols. El setè símbol —la calavera— correspon a Tarsis —Tartessos— que era a la zona sud de la península Ibèrica, on els fenicis fundarien Gadir —Càdis. D’aquí procediria el rei Gerió a qui Hèrcules va vèncer.
Pau
Per continuar aquest quart itinerari per A Coruña, pren qualsevol caminet que vagi resseguint la costa i veuràs altres monuments. Per no estendre’m massa només parlaré d’un parell més. Potser el més fotografiat tot i trobar-se allunyat de la torre, és una rotllana de pedres verticals de l’artista Manolo Paz.
Aquest conjunt ens transporta al megalitisme prehistòric i a primitives creences, que cadascú interpreta a la seva manera. El nom és Familia de menhires, però popularment es coneix com a Menhires por la Paz, ja que aquí van tenir lloc molts afusellaments de presoners republicans.
Poemes tristos
Seguint amb aquesta memòria històrica de la Guerra Civil i amb un títol més explícit, tens el Monumento a los fusilados. Curiosament, també té un aire megalític, amb la forma de dolmen. Algunes lloses presenten inscripcions amb poemes i alguns noms de persones afusellades.
L’autor, Isaac Díaz Pardo, era un artista polifacètic, molt compromès amb la política de la seva terra. El seu pare fou afusellat només començar la Guerra Civil.
La casa de les paraules
Pocs metres més avall, a prop de l’aigua hi ha un curiós recinte anomenat Cementerio Moro. Aquí foren enterrar els combatents d’origen marroquí reclutats per les tropes franquistes. Per cert, la paraula moro procedeix de l’època romana, amb què es designaven els procedents del nord d’Àfrica que llavors es deia Mauretania. Actualment té connotacions pejoratives i donada la delicada situació, seria millor dir àrab o musulmà.
Quan Marroc s’independitzà, traslladaren allà els cossos. Actualment porta el nom de Casa de las Palabras, amb les parets recobertes de textos sobre l’origen de la ciutat en diferents idiomes i també amb paraules castellanes d’origen àrab. Fa uns anys es va arreglar tot, però la proximitat del mar impedeix la bona conservació.
Per acabar aquest quart itinerari per A Coruña, pots desfer el camí xino-xano fins al cotxe. Hi ha més per veure? I tant que sí! Sempre dic que jo només faig una selecció molt personal. Però en aquesta ciutat hi ha molt per descobrir.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Aquàrium Finisterrae: coruna.gal
- Breogán: wikiwand.com
- Torre de Hércules: torredeherculesacoruna.com
- Parc d’escultures: torredeherculesacoruna.com
- Xabier Correa: wikiwand.com
- Tarsis: wol.jw.org
- Gerió: historia-y-leyenda.blogspot.com
- Menhires por la Paz: outono.net
- Manolo Paz: fundacionmanolopaz.gal
- Monumento a los fusilados: esculturaurbana.com
- Isaac Díaz Pardo: wikiwand.com
- Cementerio moro: orienteeterno.org
Passejar en un dia de vent pels voltants de la Torre d’Hércules és també tot un espectacle. El remor del mar i el soroll de les ones trancant, impressiona bastant. La teva proposta és molt atractiva.
Tens raó, ha de ser impactant. Quan jo vaig anar la mar estava tranquil·la i no va ser el mateix.