Pedreta a pedreta

Mosaics romans del Museu Arqueològic de Tarragona.

Recordes quan a l’escola feies petits mosaics amb adhesius quadrats de colors? Doncs una activitat artística que em fascina és la dels mosaics. I els romans ens van deixar bones mostres. Si t’acostes al Museu Arqueològic de Tarragona, ho podràs comprovar observant els bonics mosaics del segle III dC amb què embellien les seves magnífiques viles residencials.

En un principi, aquesta decoració anava destinada a sostres i parets, però quan van veure que era molt resistent, l’utilitzaren com a paviment, convertint-lo en un altre element de luxe i distinció. En general, la tècnica consistia a fer un llit de pedres grans lligades amb calç. Al damunt hi posaven una capa de morter i una altra de calç que era on encastaven les tessel·les, petites peces de pedra, marbre, vidre o ceràmica.

Mosaic amb un patró de quadrats i rombs en blanc i negre. Mosaics del Museu Arqueològic de Tarragona

Serps al cap

Un d’emblemàtic és el que representa el cap de la Medusa. Queda clar que el delicadíssim treball fou executat per un mestre artesà que sabia què es feia. Si tens present la mitologia grega, Posidó va fer l’amor amb la humana Medusa, al temple d’Atena i aquesta la va castigar transformant els seus cabells en serps, fent que la seva mirada petrifiqués qualsevol criatura viva. Perseu li tallà el cap, que és el que veus aquí.

Mosaic de tessel·les amb el cap de Medusa. Mosaics del Museu Arqueològic de Tarragona

En un altre quadre al seu costat, hi ha Perseu que, després de tallar el cap de la Medusa, allibera Andròmeda de ser devorada per un monstre marí. Són els dos únics motius que s’han conservat d’un grandiós mosaic envoltat de sanefes de tota mena.

Mosaic de tessel·les que simula una greca en relleu

L’aquari

Una peça sorprenent per la seva mida i temàtica, és la dels peixos. Sembla una piscina amb tota mena d’éssers marins, cadascun nedant en pacífica convivència. Observaràs que falten grans depredadors com el tauró o l’orca, però és que només foren representades les espècies que es menjaven en aquella època. Aquest mosaic era el paviment d’una habitació de la vila trobada a Vila-seca.

Mosaic que representa una gran diversitat de peixos. Mosaics del Museu Arqueològic de Tarragona

El 1973, en enderrocar una casa a prop del fòrum romà, aparegué un gran mosaic geomètric, de tessel·les blanques i negres. Com si fos una sanefa, l’envolta una esquemàtica muralla amb torres i una fina línia de color vermellós. Aquest motiu també està inspirat en models hel·lenístics. Ja et dic que de copiar, els romans en sabien de llarg. En canvi, el dibuix geomètric en blanc i negre ja apareix a Pompeia al segle I aC i es va fer molt popular a l’Imperi els dos primers segles després de Crist.

Mosaic en blanc i negre amb un patró circular. Mosaics del Museu Arqueològic de Tarragona

Altres tècniques

Un de molt diferent és el paviment del centre d’una estança, fet amb diversos tipus de marbres. Ja no són petites tessel·les cúbiques, sinó que es tracta de trossos tallats amb diferents formes. Aquesta tècnica, anomenada opus sectile, és més moderna que les altres.

Mosaic realitzat amb diversos tipus de marbre.

Potser per la seva simplicitat, m’han atret els peixos que decoraven un petit brollador interior. Em recorden els innocents dibuixos d’un infant. És ben curiós que, tractant-se d’un medi aquàtic, el fons sigui blanc i no blau.

Mosaic amb peixos, en un brollador. Mosaics del Museu Arqueològic de Tarragona

Sí que és mèrit dels romans el transport i l’ús de l’aigua per abastir les ciutats. De mica en mica li van donar també un sentit ornamental i de luxe, incorporant fonts, piscines i brolladors als patis interiors de les cases, sota els quals hi havia cisternes que recollien l’aigua de la pluja.

La creu de la polèmica

Milers d’anys abans que un tarat tingués la idea d’utilitzar-la amb una finalitat deplorable, l’esvàstica era un símbol sagrat, de connotacions molt positives. El nom prové del sànscrit (Índia) per referir-se a un bon desig. La trobem a l’Edat de Pedra i després s’ha repetit a diverses cultures de tot el món. Els bramans hinduistes tenien un estri amb aquesta forma per a rituals sagrats. Els budistes l’hi donen diferents significats, com el de protector dels mals esperits.

Fent un salt en el temps, t’adonaràs que, tot i tractar-se d’un símbol pagà, el cristianisme també l’utilitza, potser per representar els quatre evangelis. Paradoxalment, apareix fins i tot a les antigues sinagogues d’Israel.

I com que els grecs el van reproduir a la seva terrissa, no t’explico que als romans els hi va faltar temps per copiar-lo. L’imperi romà, més que per grans descobriments, que també, es va destacar per assimilar tot el que podien de les cultures que anaven conquerint. Per això no t’ha d’estranyar que un símbol que res té a veure amb la cultura romana, hagi estat àmpliament utilitzat amb finalitats contradictòries.

Mosaic amb esvàstica. MNAT

Aclariment

Al març de 2023, la seu del MNAT a la plaça del Rei de Tarragona continua temporalment tancada per reformes. És possible que mentrestant, alguna d’aquestes peces s’exposi en un altre lloc, però millor consulta-ho a la pàgina oficial del museu.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: plaça del Rei, Tarragona

Saber més

Què veure a prop

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).