Armand Olivé-Milián, mosaic, carrer Muntaner, la Creació

Color fragmentat (1)

Els mosaics d’Olivé-Milian.

Hi ha fets que són memorables, com és conèixer millor un gran artista. Aquest i els dos propers articles pretenen fer honor a qui considero, no un mestre, sinó un geni del mosaic.

Segur que heu vist més d’una obra seva embellint edificis i carreteres, però potser no coneixeu qui és el responsable.

Nascut a Barcelona el 1943, Armand Oliver Milián, signa les seves obres com a Olivé-Milián. Va estudiar comerç i més tard dibuix artístic i publicitat a la Llotja.

A continuació va passar a l’escola Massana, on va ser alumne de Pau Macià. Per si no us sona, Macià va despuntar a mitjans del segle XX, com a cartellista, mosaïcista, il·lustrador, vitraller i dissenyador de joies. Un altre artista complet que caldria recuperar de l’oblit.

Armand Olivé-Milián, mosaic,

Més tard, Olivé seria professor d’aquesta mateixa escola.

Als anys 70 va col·laborar amb l’editorial Planeta, realitzant nombroses il·lustracions per a sobrecobertes de llibres.

Autor prolífic

Impossible recollir en un article la seva extensa obra, de la qual trobem nombroses mostres a Catalunya i també a l’estranger com a la Xina, Portugal i França. Per això, he agrupat les seves creacions en tres apartats: segle XX, obra religiosa i segle XXI.

Tristament, algunes obres han desaparegut sota les excavadores o en fer reformes. Estem molt lluny de ser un país exemplar en qüestió d’art.

M’explica l’autor, que ell mateix prepara, talla les tessel·les i les encola damunt un suport de paper que permeti el transport. Després, altres professionals col·loquen les peces a la ubicació definitiva. En conjunt, un laboriós procés que sovint passem per alt.

Mosaic de l'estació del Nord de Barcelona.

Em comenta que hi ha obres de les quals no se sent satisfet. Algunes perquè la temàtica no era del seu grat i d’altres, perquè les exigències del client de vegades anaven en detriment de l’obra. Així mateix hi ha mosaics que no va signar i actualment es fa difícil identificar l’autoria.

Anem a veure algunes de les que he pogut visitar personalment, en aquest cas, corresponents al segle XX. Veureu que sovint només mostro un fragment de l’obra. És per poder apreciar el detall de com han estat col·locades les peces i que sovint es perd amb una visió de conjunt.

Detall del mosaic abstracte d'Olivé-Milian a l'entrada d'un habitatge del carrer Ganduxer de Barcelona.

El Cortijo

Al carrer Mestre Nicolau de Barcelona, fent cantonada amb Beethoven hi ha un mural tan alt com el mateix edifici. Entre els arbres i les ombres dels balcons, de vegades es fa difícil de percebre el conjunt. L’acolorit motiu és un homenatge a El Cortijo, un local que va ser enderrocat el 1962.

Durant més de vint anys, aquest restaurant a l’aire lliure i ball amb orquestra, va acollir la vida social barcelonina de nivell. De fet, un dels blocs amb façana a la Diagonal, encara porta aquest nom.

Al mosaic veiem les finestres, les teuladetes, les reixes típiques andaluses i l’estrellat cel, record del qual presidia les caloroses i animades nits estiuenques de l’època.

Mosaic d'Olivé-Milian a la façana d'un edifici del carrer Mestre Nicolau, recordant on havia estat la sala de festes El Cortijo.

La Creació

Nascut a Les Borges Blanques i amb una destacable producció com a cartellista de temàtica religiosa, Pau Macià va signar el 1972 un mosaic al carrer Muntaner. L’execució va anar a càrrec d’Olivé-Milián. Es tracta de sis acolorits plafons, un per cada pis, descrivint la Creació bíblica.

Mosaic d'Olivé-Milian a la façana d'un edifici del carrer Muntaner de Barcelona, que representa la Creació dels animals marins i de les aus.

Començant per dalt i amb bona vista, veiem la separació de la llum i les tenebres i del cel i el mar. A continuació, tenim la creació de les plantes, el sol i la lluna, els peixos i les aus, els animals i l’espècie humana. Una original interpretació dels fets narrats al llibre del Gènesi.

Mosaic d'Olivé-Milian a la façana d'un edifici del carrer Muntaner de Barcelona, que representa la Creació.

Abstracció al portal

Canviem de barri i ens anem al carrer Ganduxer, nom del propietari del terreny que al segle XIX va ser reurbanitzat. En aquest mateix carrer, però al número 106, una senyorial entrada del 1963 acull una interessant obra abstracte, completament realitzada amb tesel·les quadrades.

Segons em comenta l’autor, el motiu de l’obra va ser triat per la comunitat de veïns. Es tracta de la reproducció del quadre d’un pintor suís, del qual no he trobat cap referència, tot i que l’estil recorda molt al de dos pintors alemanys de l’època, Max Ackermann i Willi Baumeister.

Llàstima que més tard, no trobessin un altre lloc per encastar el porter automàtic.

Mosaic abstracte d'Olivé-Milian a l'entrada d'un habitatge del carrer Ganduxer de Barcelona.

Nova abstracció

Relativament a prop, al número 3 del carrer Ballester, hi ha un altre mural a l’entrada d’un habitatge construit tres anys més tard que el que acabem de veure.

Però, tot i que el motiu del mosaic també és abstracte, Armand Olivé va canviar radicalment de tècnica. Les peces són irregulars i de diversos materials i textures, fet que li confereix un gran dinamisme.

Mosaic abstracte d'Olivé-Milian a l'entrada d'un habitatge del carrer Ballester de Barcelona.

Mediterrània

Al porxo número 261 del carrer Nàpols de Barcelona, descobrim un mosaic amb l’encantadora representació d’un poblet de la Costa Brava, amb les barques de pescadors. La data és poc clara, però sembla que va ser realitzat el 1968.

Aprofitem per observar com l’artista juga amb diferents tipus de materials, utilitzant el trencadís pel cel i les barques i petites tessel·les quadrades per a crear les cases i el mar.

Mosaics d'Olivé-Milian al carrer Nàpols representant un poblet de la costa.

Estació assolellada

Ben diferent del que hem vist fins ara, al vestíbul de l’Estació del Nord de Barcelona trobem un gran sol d’inspiració medieval. El mosaic, realitzat el 1999, és completament rodó i ha estat pràcticament realitzat amb gres ceràmic, exceptuant les línies divisòries.

L’astre està orientat al nord i conté 8 rajos rectes, a manera de rosa dels vents. Al voltant, hi ha representades 16 fases de la lluna, des que és plena fins que és nova.

Mosaics d'Olivé-Milian. Detall de la signatura al mosaic de l'estació del Nord de Barcelona.

Mil anys, que no són pocs

Fa uns sis mil anys, els primers humans ja es passejaven pel Maresme. Més tard hi van passar ibers i romans. Però no és fins a l’any 987 en què apareix el topònim Vilassar. És aquesta data la que la vila va prendre com a referència per a celebrar, mil anys més tard, la seva fundació.

Per a commemorar l’esdeveniment, l’artista va realitzar un petit mosaic amb el nom i les dates. De fons apareix el castell, protagonista absolut del tarannà del poble. També es veu una escena del segle XVII, quan van arribar a la població les relíquies dels Sants Màrtirs, apareguts durant unes excavacions a Sardenya.

Mosaic d'Olivé-Milian commemorant el mil·lenari de Vilassar de Dalt.

Els colors del món

Anem a Mataró, on trobem un interessant mosaic dissenyat el 1970 pel mateix artista, per a una empresa del món tèxtil. A primer cop d’ull sembla que pot mesurar uns tres metres d’amplada per cinc d’alçada. Dimensions més que respectables.

Mosaics d'Olivé-Milian en una antiga fàbrica de Mataró, amb motius al·lusius al món tèxtil.

Al mural veiem representats un home que remulla una tela en tints de colors i una dona al peu d’un teler elèctric.

Dominant l’escena tenim Hermes, el déu grec inventor del foc i protector de la indústria i el comerç.

Mosaics d'Olivé-Milian. Detall d'un mosaic a Mataró, que representa Hermes portant el foc.

Mig amagat per la vegetació, descobrim un personatge que sembla tenir poc a veure dins el conjunt. És una nena amb cues, que tapa la seva nuesa amb una bóta de vi. Aquesta porció de mosaic es va realitzar amb tessel·les molt més petites que la resta. Es tracta del logotip de l’empresa que, tant si com no, el propietari li va fer entaforar allà al mig.

La petita figura recorda els personatges infantils que en aquells anys Maria Pascual va dibuixar per a les editorials Toray i Bruguera. I encara més similitud té amb les nines retallables que van fer famós en Manuel Jiménez Arnalot.

Mosaics d'Olivé-Milian. Detall d'un mosaic a Mataró, que representa una nena tapada amb una bóta de vi.

No us perdeu el següent article on parlaré dels mosaics que Olivé-Milián va fer per a edificis religiosos.

Unes paraules d’agraïment

El meu reconeixement més sincer a l’Armand Olivé que va accedir a explicar-me fets de la seva vida i obra. Així mateix, el meu agraïment a la seva esposa i la seva filla, que han tingut la grandíssima paciència d’atendre les mil preguntes que els he fet i m’han proporcionat valuosa informació per a l’elaboració d’aquest article.

També vull agrair en Lluís Roura qui tan amablement em va posar en contacte amb la família de l’artista. Si no hagués estat per ell, no hauria pogut ni començar a escriure això.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Obres: veure el mapa amb la situació

Saber més

Articles d’obres d’Olivé-Milián

Altres ceramistes