Color fragmentat (1)

Els mosaics d’Olivé-Milián.

Hi ha fets que són memorables, com és conèixer millor un gran artista. Aquest i els dos propers articles pretenen fer honor a qui considero, no un mestre, sinó un geni del mosaic. De ben segur que has vist més d’una obra seva embellint edificis i carreteres, però potser no coneixes qui és el responsable.

Nascut a Barcelona el 1943, Armand Oliver Milián, signa les seves obres com a Olivé-Milián. Va estudiar comerç i més tard dibuix artístic i publicitat a la Llotja. A continuació va passar a l’escola Massana, on va ser alumne de Pau Macià. Per si no et sona, Macià va despuntar a mitjans del segle XX, com a cartellista, mosaïcista, il·lustrador, vitraller i dissenyador de joies. Un altre artista complet que caldria recuperar de l’oblit.

Més tard, Olivé seria professor d’aquesta mateixa escola. Als anys 70 va col·laborar amb l’editorial Planeta, executant nombroses il·lustracions per sobrecobertes de llibres.

Autor prolífic

Impossible recollir en un article la seva extensa obra, de la qual trobem nombroses mostres a Catalunya i també a l’estranger com a la Xina, Portugal i França. Per això, he agrupat les seves creacions en tres apartats: segle XX, obra religiosa i segle XXI. Tristament, algunes obres han desaparegut sota les excavadores o en fer reformes. Estem molt lluny de ser un país exemplar en qüestió d’art.

M’explica l’autor, que ell mateix prepara, talla les tessel·les i les encola damunt un suport de paper que permeti el transport. Després, altres professionals col·loquen les peces a la ubicació definitiva. En conjunt, un laboriós procés que sovint passem per alt.

Em comenta que hi ha obres de les quals no se sent satisfet. Algunes perquè la temàtica no era del seu grat i d’altres, perquè les exigències del client de vegades anaven en detriment de l’obra. Així mateix hi ha mosaics que no va signar i actualment es fa difícil identificar l’autoria.

Anem a veure algunes de les que he pogut visitar personalment, en aquest cas, corresponents al segle XX. Veuràs que com a norma general només mostro un fragment de l’obra. És per poder apreciar el detall de com han estat col·locades les peces i que sovint es perd amb una visió de conjunt.

El Cortijo

Al carrer Mestre Nicolau de Barcelona, fent cantonada amb Beethoven hi ha un dels mosaics d’Olivé-Milián, tan alt com el mateix edifici. Entre els arbres i les ombres dels balcons, de vegades es fa difícil de percebre el conjunt. L’acolorit motiu és un homenatge a El Cortijo, un local que va ser enderrocat el 1962.

Durant més de vint anys, aquest restaurant a l’aire lliure i ball amb orquestra acollí la vida social barcelonina de nivell. De fet, un dels blocs amb façana a la Diagonal, encara porta aquest nom. Al mosaic pots veure les finestres, les teuladetes, les reixes típiques andaluses i l’estrellat cel, record del qual presidia les caloroses i animades nits estiuenques de l’època.

La Creació

Nascut a les Borges Blanques i amb una destacable producció com a cartellista de temàtica religiosa, Pau Macià signà el 1972 un mosaic al carrer Muntaner. L’execució va anar a càrrec d’Olivé-Milián. Es tracta de sis acolorits plafons, un per cada pis, descrivint la creació bíblica.

Començant per dalt i amb bona vista, pots veure la separació de la llum i les tenebres i del cel i el mar. A continuació, té lloc la creació de les plantes, el sol i la lluna, els peixos i les aus, així com la resta d’animals i l’espècie humana. Una original interpretació dels fets narrats al llibre del Gènesi.

Abstracció al portal

Canviem de barri i ens n’anem al carrer Ganduxer, nom del propietari del terreny que al segle XIX va ser reurbanitzat. En aquest mateix carrer, però al número 106, una senyorial entrada del 1963 acull una interessant obra abstracte, completament executada amb tesel·les quadrades.

Segons em comenta l’autor, el motiu de l’obra va ser triat per la comunitat de veïns. Es tracta de la reproducció del quadre d’un pintor suís, del qual no he trobat cap referència, tot i que l’estil recorda molt al de dos pintors alemanys de l’època, Max Ackermann i Willi Baumeister. Llàstima que més tard no trobessin un altre lloc per encastar el porter automàtic.

Nova abstracció

Relativament a prop, al número 3 del carrer Ballester, hi ha un altre mural a l’entrada d’un habitatge construit tres anys més tard que el que acabes de veure. Però, tot i que el motiu del mosaic també és abstracte, Armand Olivé canvià radicalment de tècnica. Les peces són irregulars i de diversos materials i textures, fet que li confereix un gran dinamisme.

Mediterrània

Al porxo número 261 del carrer Nàpols de Barcelona, descobriràs un mosaic amb l’encantadora representació d’un poblet de la Costa Brava, amb les barques de pescadors. La data és poc clara, però sembla que va ser fet el 1968. Aprofita per observar com l’artista juga amb diversos tipus de materials, utilitzant el trencadís pel cel i les barques i petites tessel·les quadrades per crear les cases i el mar.

Estació assolellada

Ben diferent del que hem vist fins ara, al vestíbul de l’Estació del Nord de Barcelona hi ha un gran sol d’inspiració medieval, un altre dels mosaics d’Olivé-Milián. L’obra, feta el 1999, és completament rodona i ha estat pràcticament executada amb gres ceràmic, exceptuant les línies divisòries. L’astre està orientat al nord i conté 8 rajos rectes, a manera de rosa dels vents i vuit més amb forma de flama. Al voltant, hi ha representades 16 fases de la lluna, des que és plena fins que és nova.

Para atenció al fet, probablement casual, que la imatge d’aquest sol és molt similar al que actualment llueix a la bandera de l’Uruguai. És conegut com a Sol de Maig fent esment a la Revolució de Maig de 1810 que va marcar l’inici del procés d’independència d’aquest país encara sota el domini espanyol.

Mil anys, que no són pocs

Fa uns sis mil anys, els primers humans ja es passejaven pel Maresme. Més tard hi van passar ibers i romans. Però no és fins a l’any 987 en què apareix el topònim Vilassar. És aquesta data la que la vila prengué com a referència per celebrar, mil anys més tard, la seva fundació.

Per commemorar l’esdeveniment, l’artista executà un petit mosaic amb el nom i les dates. De fons apareix el castell, protagonista absolut del tarannà del poble. També es veu una escena del segle XVII, quan van arribar a la població les relíquies dels Sants Màrtirs, aparegudes durant unes excavacions a Sardenya.

Els colors del món

Per acabar, anem a Mataró, on hi ha, millor dit, hi havia, un altre dels mosaics d’Olivé-Milián. Aquesta interessant obra fou dissenyada el 1970 pel mateix artista, per a una empresa del món tèxtil. Sota el nom de Juan Pastor, S.A. i popularment coneguda com a Can Pastor, es constituí el 1969. Actualment, encara és activa tot i que en una altra adreça, dedicant-se a la confecció de vestits, camises, pijames i vestuari corporatiu.

A primer cop d’ull, el mosaic semblava que mesurava uns tres metres d’amplada per cinc d’alçada. Dimensions més que respectables. Hi havia representats un home que remulla una tela en tints de colors i una dona al peu d’un teler. Dominant l’escena i amb una torxa a la mà, estava Hermes, el déu grec inventor del foc i protector del comerç.

Mig amagat per la vegetació del jardí, es podia descobrir un personatge que semblava tenir poc a veure dins el conjunt. Era una nena amb uns llacets a les cues, que tapava la seva nuesa amb una bota de vi. Aquesta porció de mosaic es va fer amb tessel·les molt més petites que la resta. Es tractava del logotip de l’empresa que, tant sí com no, el propietari li va fer entaforar allà al mig.

La petita figura recorda els personatges infantils que en aquells anys Maria Pascual va dibuixar per a les editorials Toray i Bruguera. I encara més similitud té amb les nines retallables que van fer famós en Manuel Jiménez Arnalot.

Nota a setembre de 2026

Arran de l’enderroc de l’edifici on es trobava aquest mosaic, la premsa es va fer ressò de la pèrdua d’aquesta obra, ja que no estava catalogada ni protegida. Malgrat la ràpida resposta per part del Consistori, qui s’havia compromès a trobar una solució per salvar el mosaic, l’entitat promotora de la nova construcció, tot demostrant una absoluta manca de sensibilitat i de diàleg, ha fet cas omís i ha procedit a l’enderroc. Mira com són les coses, que ha començat l’enderroc destruint primerament el mosaic abans que no pas l’edifici, tancant clarament la porta a qualsevol acció. Ho pots veure al TN Comarques de TV3 del 14/09/2026. A diferència de l’extensa presència d’esgrafiats, Mataró no destaca precisament per tenir mosaics. Així doncs, s’ha comès un nou i irreparable atemptat contra el patrimoni en aquesta ciutat.

No et perdis el següent article on pots veure els mosaics que Olivé-Milián va fer en edificis religiosos.

Unes paraules d’agraïment

Per acabar, el meu reconeixement més sincer a l’Armand Olivé que va accedir a explicar-me fets de la seva vida i obra. Així mateix, el meu agraïment a la seva esposa i la seva filla, que han tingut la grandíssima paciència d’atendre les mil preguntes que els he fet i m’han proporcionat valuosa informació per a l’elaboració d’aquest article.

També vull agrair en Lluís Roura qui tan amablement em va posar en contacte amb la família de l’artista. Si no hagués estat per ell, no hauria pogut ni començar a escriure això.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Obres: veure el mapa amb la situació

Saber més

• Pau Macià: cartellistes.blogspot.com
• Entrevista a Armand Olivé Milian: El mosaic del meu barri
• El mosaic: enciclopedia.cat
• Josep Ministral: ca.wikipedia.org
• El Cortijo: barcelofilia.blogspot.com
• Maria Pascual: ca.wikipedia.org
• Manuel Jiménez Arnalot: mariquitinas.wordpress.com
• Francesc Fornells-Pla: ca.wikipedia.org
• Altres mosaics d’Olivé-Milián: rondaller.cat
• Altres ceramistes: rondaller.cat