Sarcòfag. Necròpolis. Tarragona

Morir al museu

Passejar pel museu i la necròpolis paleocristians de Tarragona és com tornar enrere. Literalment. Perquè, a més dels sarcòfags i enterraments del segle III dC, trobem un abandonat museu, una deixada coberta per protegir el jaciment i el mig oblidat edifici de Tabacalera. Rebobinem

Sarcòfags arrenglerats. Museu i necròpolis paleocristians de Tarragona

Dos mil morts vora el riu

Al segle I dC, una de les principals sortides de la ciutat romana discorria vora el Francolí i permetia accedir al barri portuari de Tarraco. Al llarg d’aquesta via s’hi construïren edificacions residencials i tallers, però també s’hi van fer enterraments durant prop de quatre segles.

Una llei romana obligava sepultar els difunts a les necròpolis, situades als afores de la ciutat.

Làpida amb dos dofins. Museu i necròpolis paleocristians de Tarragona
Làpida de Lucius Popilius, amb dos dofins i un escaire.

Segons les possibilitats de cada família, les restes es dipositaven dins de taüts de fusta, àmfores, sarcòfags de marbre o sota teules de fang cuit, entre d’altres moltes variants.

Fossa coberta amb tègules planes. Museu i necròpolis paleocristians de Tarragona
Fossa coberta amb tègules planes.

De moment només s’han excavat uns dos mil enterraments, però és evident que en queden molts més per treure a la llum.

Per cert, s’anomena paleocristià a l’estil d’art que va tenir lloc durant els sis primers segles de la nostra era, durant la dominació romana.

Enterrament subterrani. Museu i necròpolis paleocristians de Tarragona
Cripta.

La pedra carnívora

El mot sarcòfag prové del grec i significa devorador de carn. En un principi s’utilitzava l’expressió ‘líthos sarkophágos’ que significa ‘la pedra que es menja la carn’. Segons l’historiador Plini el Vell, hi havia una pedra amb la propietat de menjar-se els cadàvers que s’hi enterraven allà. Com la sosa càustica que utilitzem per desembussar l’aigüera.

Amb aquesta pedra van fabricar els primers recipients funeraris. Més tard es van fer de marbre, plom o pedra normal, que no es menja res, però el nom es va quedar.

Sarcòfags a l'aire lliure. Museu i necròpolis paleocristians de Tarragona
Sarcòfags.

Fumant t’espero

El descobriment del Nou Món va afavorir la creació de noves indústries. Al segle XVI, el tabac portat des de L’Havana va propiciar un lucratiu comerç, creant la primera fàbrica a Sevilla. Més tard, el monopoli s’estengué arreu i duraria fins ben entrat el segle XX. El 1923 es començà a construir la fàbrica de tabac de Tarragona, que durant setanta anys assecaria els pulmons de molts fumadors amb els seus ‘Ducados’.

Però, què va passar en fer els fonaments de la fàbrica? Doncs que va aparèixer la necròpolis romana. Ja veieu que tot va de morts avui.

Finestres de l'antic edifici de la Tabacalera de Tarragona
Finestrals de la fàbrica.

El mossèn arqueòleg

Cinc anys d’excavacions més tard, era evident que allò era molt més que quatre pedres velles. El cardenal de Tarragona, Vidal i Barraquer va fer venir Joan Serra i Vilaró, mossèn nascut a Cardona que havia demostrat una gran passió per la història i l’arqueologia. Serra es va fer càrrec de les excavacions del fòrum romà i del cementiri paleocristià de Tarragona.

Llosa sepulcral. Museu i necròpolis paleocristians de Tarragona
Làpida amb motius vegetals i un recipient.

El 1929 Llorenç Rossell i Casals, ajudant d’obres públiques, va projectar un edifici d’estil neoclàssic -com pertocava a la situació- on conservar les peces més importants trobades.

Mossèn Serra va ser el primer director del museu i necròpolis paleocristians de Tarragona. En morir, va demanar ser enterrat en aquesta necròpolis.

Antic museu arqueològic de Tarragona
El museu abandonat.

Salvant els difunts

El 1970, veient que el jaciment es deteriorava, es va realitzar una coberta al costat del museu. La tasca s’encomanà a l’arquitecte Emilio Pérez Piñero, valencià de naixement, però que va viure majorment a Calasparra, Múrcia. Conegut pel disseny d’estructures lleugeres, va ser l’autor de la cúpula del Teatre-Museu Dalí a Figueres.

Estructura de la coberta del Museu i necròpolis paleocristians de Tarragona
Cobertes lleugeres.

Veure passar el temps

Entre guerres, política i desídia, el jaciment va restar tancat prop de vint anys. De fet, avui dia l’edifici del museu necessita una bona restauració i el de la Tabacalera espera pacientment que els déus es posin d’acord per acabar-lo d’adequar.

Mentrestant, els morts descansen i acompanyen els visitants en pau.

Detall d'una làpida. Museu i necròpolis paleocristians de Tarragona
Detall d’una làpida.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: avda. Ramon i Cajal, 84. Tarragona

Saber més

Què veure a prop

Altres cementiris interessants