Morir al museu

Passejar pel museu i la necròpolis paleocristians de Tarragona és com tornar enrere. Literalment. Perquè, a més dels sarcòfags i enterraments del segle III dC, trobem un abandonat museu, una deixada coberta per protegir el jaciment i el mig oblidat edifici de Tabacalera. Rebobinem.

Sarcòfags arrenglerats. Museu i necròpolis paleocristians de Tarragona

Dos mil morts vora el riu

Per començar, al segle I dC, una de les principals sortides de la ciutat romana discorria vora el Francolí i permetia accedir al barri portuari de Tarraco. Al llarg d’aquesta via s’hi construïren edificacions residencials i tallers, però també s’hi van fer enterraments durant prop de quatre segles. Una llei romana manava sepultar els difunts a les necròpolis, situades als afores de la ciutat.

Làpida amb dos dofins. Museu i necròpolis paleocristians de Tarragona
Làpida de Lucius Popilius, amb dos dofins i un escaire.

Segons les possibilitats de cada família, les restes es dipositaven dins de taüts de fusta, àmfores, sarcòfags de marbre o sota teules de fang cuit, entre d’altres moltes variants.

Fossa coberta amb tègules planes. Museu i necròpolis paleocristians de Tarragona
Fossa coberta amb tègules planes.

De moment només s’han excavat uns dos mil enterraments, però és evident que en queden molts més per treure a la llum. Per exemple, una estela funerària molt romàntica ens parla de Gavia Athenaidi, a qui el llibert Lucius Fabius li dedica un sentit epitafi que acaba dient allò de “que la terra et sigui lleu“. Un gravat amb una fulla d’heura, que a primera vista pot semblar un cor, és una decoració utilitzada sovint. Per la manera com s’entrellaça als troncs dels arbres, simbolitzava la fidelitat.

Per cert, s’anomena paleocristià a l’estil d’art que va tenir lloc durant els sis primers segles de la nostra era, durant la dominació romana.

Detall d'una làpida. Museu i necròpolis paleocristians de Tarragona
Detall d’una làpida.

La pedra carnívora

En primer lloc, el mot sarcòfag prové del grec i significa devorador de carn. En un principi s’utilitzava l’expressió ‘líthos sarkophágos’ que significa ‘la pedra que es menja la carn’. Segons l’historiador Plini el Vell, hi havia una pedra amb la propietat de menjar-se els cadàvers que s’hi enterraven allà. Com la sosa càustica que utilitzem per desembussar l’aigüera.

Amb aquesta pedra van fabricar els primers recipients funeraris. Més tard es van fer de marbre, plom o pedra normal, que no es menja res, però el nom es va quedar.

Sarcòfags a l'aire lliure. Museu i necròpolis paleocristians de Tarragona
Sarcòfags.

Fumant t’espero

D’altra banda, el descobriment del Nou Món va afavorir la creació de noves indústries. Al segle XVI, el tabac portat des de l’Havana va propiciar un lucratiu comerç, creant la primera fàbrica a Sevilla.

El monopoli s’estengué arreu i duraria fins ben entrat el segle XX. El 1923 es començà a construir la fàbrica de tabac de Tarragona, que durant setanta anys assecaria els pulmons de molts fumadors amb els seus Ducados. Tanmateix, què va passar en fer els fonaments de la fàbrica? Doncs que va aparèixer la necròpolis romana. Ja veus que tot va de morts avui.

Finestres de l'antic edifici de la Tabacalera de Tarragona
Finestrals de la fàbrica.

El mossèn arqueòleg

A continuació, cinc anys d’excavacions més tard, era evident que allò era molt més que quatre pedres velles. El cardenal de Tarragona, Vidal i Barraquer feu venir Joan Serra i Vilaró, mossèn nascut a Cardona que havia demostrat una gran passió per la història i l’arqueologia. És així com Serra es va fer càrrec de les excavacions del fòrum romà i del cementiri paleocristià de Tarragona.

Llosa sepulcral. Museu i necròpolis paleocristians de Tarragona
Làpida amb motius vegetals i un recipient.

El 1929 Llorenç Rossell i Casals, ajudant d’obres públiques, va projectar un edifici d’estil neoclàssic -com pertocava a la situació- on conservar les peces més importants trobades. Mossèn Serra va ser el primer director del museu i necròpolis paleocristians de Tarragona. En morir, va demanar ser enterrat en aquesta necròpolis.

Antic edifici projectat el 1929 per Llorenç Rossell.
El museu abandonat.

Salvant els difunts

Seguidament, el 1970, veient que el jaciment es deteriorava, es va realitzar una coberta al costat del museu. La tasca s’encomanà a l’arquitecte Emilio Pérez Piñero, valencià de naixement, però que va viure majorment a Calasparra, Múrcia. Conegut pel disseny d’estructures lleugeres, fou l’autor de la cúpula del Teatre-Museu Dalí a Figueres.

Estructura de la coberta projectada per Emilio Pérez Piñero.
Cobertes lleugeres.

Veure passar el temps

Finalment, entre guerres, política i desídia, el jaciment va restar tancat prop de vint anys. De fet, avui dia l’edifici del museu necessita una bona restauració i el de la Tabacalera espera pacientment que els déus es posin d’acord per acabar-lo d’adequar.

Mentrestant, els morts descansen i acompanyen els visitants en pau.

Enterrament subterrani. Museu i necròpolis paleocristians de Tarragona
Cripta.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: avda. Ramon i Cajal, 84. Tarragona

Saber més

Què veure a prop

Altres cementiris interessants

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).