Ser marquès o no fer res
El mas de Ca l’Alemany de Badalona.
En aquells temps del ‘tu no passis d’aquí’, una marca era un territori que feia frontera amb un altre. El senyor feudal que el governava rebia el nom de marquès.
Amb el temps, el títol de marquès era concedit pel rei de torn i era una distinció per algun fet destacable, normalment un mèrit en una batalla.
Però també hi havia raons econòmiques. Quan als segles XVII i XVIII les arques reials eren buides, el monarca podia atorgar aquest premi per alguna venda.
Per l’article vint-i-sis, un marquesat és hereditari. No és que aporti gaire més que prestigi, però en aquest país hi ha més de 1.300 títols de marquès. De fet, actualment el monarca els segueix concedint a tort i a dret i ara tant pot ser un esportista, un actor o un pintor. I tu què ets? Jo? Marquès!
De França a Badalona
Doncs bé, un d’aquests títols provenia de França i va ser atorgat a Josep Francesc de Mora i Catà. Ferran VI va reconèixer el marquesat de Llió (poblet de la Cerdanya francesa) com a noblesa espanyola. Aquest senyor -molt il·lustrat- va ser president de l’Acadèmia de Bones Lletres i també regidor ‘perpetu’ de Barcelona, on encara es conserva el seu palau al carrer Montcada.
Però també va adquirir altres habitatges a Badalona, com Can Móra i Ca l’Alemany, molt a la vora l’un de l’altre i ambdós pertanyents a la mateixa família Alemany, qui seguiren fent de masovers.
El marquès va reformar Ca l’Alemany i hi afegí unes característiques arcades al voltant del dipòsit d’aigua i del safareig, únic element que perviu.
Els segles van anar passant i el títol de marquès també, de pares a fills i ens plantem al segle XX. Per alguna raó que ningú s’explica -potser la col·lectivització dels camps durant la guerra civil-, un dia els masovers van abandonar la masia, els camps i els horts i mai més van tornar.
Final inesperat
Se sap que poc després, una gentada furiosa va entrar a la propietat i tot ho va destrossar, cremar i enrunar. Seria interessant saber què va passar que motivés aquest fet. De moment és un misteri.
I així és com un indret, ja valorat pels romans des del segle II, ha acabat abandonat a la seva -trista- sort.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- Marquès: wikiwand.com
- Ca l’Alemany: parcs.diba.cat
- Ca l’Alemany: bdnrecuerdos.blogspot.com
- Ca l’Alemany: wikiwand.com
- La bassa: fontsaigua.wordpress.com
- Josep Francesc de Mora: enciclopedia.cat
- Reial Acadèmia de Bones Lletres: boneslletres.cat
Un dia, vaig anar-hi a parar per casualitat. La sort va fer que coincidís amb un home gran, que em va explicar sobre les runes, com era la casa antigament ja que ell, de petit, hi havia anat a jugar. Un indret curiós, del que ara, gràcies a la bona feina del rondaller, en sabem més coses.
Gràcies pel teu comentari! M’hagués agradat parlar amb aquest senyor. Costa de trobar testimonis de primera mà.
No en tenia ni idea
És un indret desolat però ben curiós. I perfecte per a fer fotos!