Aquarel·la amb una vista de les ruïnes de Ca l'Alemany a Badalona.

Ser marquès o no fer res

El mas de Ca l’Alemany de Badalona.

En aquells temps del ‘tu no passis d’aquí’, una marca era un territori que feia frontera amb un altre. El senyor feudal que el governava rebia el nom de marquès.

Amb el temps, el títol de marquès era concedit pel rei de torn i era una distinció per algun fet destacable, normalment un mèrit en una batalla.

Ca lAlemany de Badalona

Però també hi havia raons econòmiques. Quan als segles XVII i XVIII les arques reials eren buides, el monarca podia atorgar aquest premi per alguna venda.

Per l’article vint-i-sis, un marquesat és hereditari. No és que aporti gaire més que prestigi, però en aquest país hi ha més de 1.300 títols de marquès. De fet, actualment el monarca els segueix concedint a tort i a dret i ara tant pot ser un esportista, un actor o un pintor. I tu què ets? Jo? Marquès!

Ca l'Alemany de Badalona

De França a Badalona

Doncs bé, un d’aquests títols provenia de França i va ser atorgat a Josep Francesc de Mora i Catà. Ferran VI va reconèixer el marquesat de Llió (poblet de la Cerdanya francesa) com a noblesa espanyola. Aquest senyor -molt il·lustrat- va ser president de l’Acadèmia de Bones Lletres i també regidor ‘perpetu’ de Barcelona, on encara es conserva el seu palau al carrer Montcada.

Ca l'Alemany de Badalona

Però també va adquirir altres habitatges a Badalona, com Can Móra i Ca l’Alemany, molt a la vora l’un de l’altre i ambdós pertanyents a la mateixa família Alemany, qui seguiren fent de masovers.

El marquès va reformar Ca l’Alemany i hi afegí unes característiques arcades al voltant del dipòsit d’aigua i del safareig, únic element que perviu.

Els segles van anar passant i el títol de marquès també, de pares a fills i ens plantem al segle XX. Per alguna raó que ningú s’explica -potser la col·lectivització dels camps durant la guerra civil-, un dia els masovers van abandonar la masia, els camps i els horts i mai més van tornar.

Ca l'Alemany de Badalona.

Final inesperat

Se sap que poc després, una gentada furiosa va entrar a la propietat i tot ho va destrossar, cremar i enrunar. Seria interessant saber què va passar que motivés aquest fet. De moment és un misteri.

I així és com un indret, ja valorat pels romans des del segle II, ha acabat abandonat a la seva -trista- sort.

Aquarel·la amb una vista de les ruïnes de Ca l'Alemany a Badalona.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop