La Casa Vidal de Sant Andreu de Palomar.
Al segle XVIII, aproximadament dins l’espai comprès entre la Gran Via de les Corts Catalanes i l’estació del Nord de Barcelona, Felip V va fer construir una gran fortalesa per mantenir la ciutat sota control. Actualment només queda el nom: Fort Pienc —o també Fort Pius.
Més o menys un segle més tard, en aquest lloc hi havia una farinera, de la qual Francesc Guardiola Jubany era copropietari, juntament amb el seu oncle. En Francesc heretà uns terrenys al carrer Gran de Sant Andreu de Palomar —quan encara era un municipi independent— i s’hi va fer construir casa seva, en una destacada cantonada.

Sense títol
El projecte l’executà —que no signà— Francesc Berenguer Mestres, deixeble de Gaudí, a qui donà un cop de mà amb el Palau Güell, la Colònia Güell, la Sagrada Família o el Parc Güell. Entendràs que estava familiaritzat amb les formes modernistes del seu mestre.
Nascut a Reus el 1866, Berenguer estudià a l’escola on el seu pare era mestre i on, entre altres alumnes, també hi havia un jove Antoni Gaudí. Tenia quinze anys quan la família es traslladà a Barcelona per tal que el noi pogués estudiar arquitectura. No era precisament un alumne brillant, ja que suspenia algunes assignatures.
Després de set anys de carrera —cal deduir que devia repetir més d’un curs—, abandonà els estudis i entrar a fer Belles Arts on sí que excel·lí. Quan tenia quaranta-vuit anys morí per problemes respiratoris sense haver pogut signar els seus projectes per manca de titulació.

Cantonada modernista
Com solien fer els arquitectes modernistes, l’edifici és el resultat de barrejar el trencadís, el ferro forjat i els esgrafiats. Els detalls i les formes sinuoses dels balcons trenquen una mica la simetria que va caracteritzar les construccions de Francesc Berenguer. Ara es coneix com a Casa Vidal o d’en Guardiola.
Actualment, als baixos de la Casa Vidal de Sant Andreu de Palomar encara hi ha, tot i que remodelat, l’històric bar Versalles on, des del 1915, policies i rojos, polítics i intel·lectuals feien un cafè en aparent cordialitat. El popular local, que durant tota la nit servia àpats, també organitzava banquets i distribuïa menjar a domicili.

Pel que m’ha semblat deduir, Francesc Berenguer sembla que devia estar fluix de creativitat. El trencadís dels balcons és exactament el mateix que deu anys abans havia aplicat a la casa Francesc Cama —Gran de Gràcia, 77— i molt similar a la que apareix a la casa Rubinat —carrer de l’Or, 44.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer Gran de Sant Andreu, 255. Barcelona
Saber més
- Fort Pius: wikiwand.com
- Casa Vidal: barcelonapatrimoni.blogspot.com
- Francesc Berenguer Mestres: Barcelona Modernista i Singular
- Casa Francesc Cama: redescubriendomibarcelona.blogspot.com
Coneixia el Versalles, però no sabia l’història de l’edifici