Espantabruixes. Madremanya. Gironès

Quan la bruixa ensenya la cuixa

Poc clar queda el significat i l’origen de la paraula bruixa. Podria venir del cèltic, des d’on ens han arribat també conjurs contra aquests éssers malignes.

Sigui com sigui, queda clar que, en general, són personatges femenins que, per mitjà d’un pacte amb el dimoni, han aconseguit poders sobrenaturals.

Espantabruixes. Madremanya. Gironès

Durant l’edat mitjana i emparada amb la ignorància popular, l’església va alimentar aquestes creences, convertint les bruixes en culpables de les calamitats. Per tant, no és estrany que fossin ben comuns tota mena d’amulets i símbols per foragitar-les.

Llinda. Madremanya. Gironès

>Avui fem un tomb per Madremanya, al Gironès, on podrem veure un bon grapat d’aquest simbolisme.

Les persones es trobaven sota una religiositat, sovint carregada de supersticions. Un clar exemple són les llindes dels portals, moltes d’elles amb símbols, per posar la casa sota protecció sagrada. Penseu que la porta té una forta càrrega simbòlica. Jesús va dir: “Jo sóc la porta: els qui entrin per mi se salvaran.” (Joan 10:9).

Espantabruixes. Madremanya. Gironès

Sovint trobem la creu damunt un triangle, comunament associat amb el mont Calvari, amb connotacions més potents que la simple creu sola. Però aquesta muntanya té un origen diferent.

Espantabruixes. Madremanya. Gironès

Segons ens explica Gabriel Martín Roig, es tracta de símbols protectors contra bruixes i mals esperits. Amb el temps, es van emplenar amb decoracions florals per passar la censura. Més endavant s’hi afegí la creu i el triangle va passar a ser el mont Calvari. Així tot quedava política (i religiosament) correcte.

Un recurs senzill era collir carlines -cards- la nit de Sant Joan i penjar-les al portal. Aquesta planta recorda el sol, que amb la seva llum fa fóra les tenebres i per tant, les bruixes.

Espantabruixes. Madremanya. Gironès

Amb diverses plantes -naturalment collides per Sant Joan- es creaven petites creus que s’enganxaven a les portes-. També podien ser creuetes fetes amb un full de palmó beneït el dia de Rams. Allà es quedaven fins que es cremaven a la foguera de Sant Joan de l’any següent.

Espantabruixes. Madremanya. Gironès

També, mira tu per on, van descobrir que el color blau espantava les bruixes i els mals esperits. Per aconseguir protecció contra el mal d’ull o les malediccions, pintaven els llindars de les portes i finestres del blau.

Espantabruixes. Madremanya. Gironès

Més sorprenent resulta veure l’estrella de cinc puntes, anomenada ‘pentàcul’. Aquest símbol ancestral, actualment més vinculat a pràctiques esotèriques, havia estat considerat pels cristians com la representació de les cinc ferides de Crist a la creu i per tant, un poderós talismà contra el dimoni.

Espantabruixes. Madremanya. Gironès

Molts d’aquests símbols, encara s’utilitzen, però més com a element decoratiu que com antídot dels mals.

INFORMACIÓ PRÀCTICA: