Vélez-Málaga. Anadalusia. Màlaga

Cadascú deixa la seva empremta

Itinerari per Vélez-Málaga.

Des que els fenicis van descobrir la Costa del Sol al segle VIII aC, l’enclavament de Vélez-Málaga es va convertir en un important centre comercial. Romans, àrabs i cristians també van conquerir la ciutat, deixant destacades mostres del seu pas.

Entre els segles XIII i XV, va ser una important ciutat musulmana del regne de Granada.

Itinerari per Vélez-Málaga. Gàrbola de ceràmica amb forma de drac.

El 1487 va ser reconquerida per Ferran el Catòlic, moment immortalitzat a l’escut de la ciutat.

Cabdell de cables elèctrics en una façana.

El nucli antic

Tal com passa a qualsevol cultura, damunt les antigues mesquites es van edificar esglésies cristianes, com el convent de San Francisco.

Plafó ceràmic del viacrucis de Vélez-Málaga.

Sembla que quan Miguel de Cervantes era recaptador d’impostos de Felip II, es va hostatjar aquí, concretament en una bonica casa del segle XVI.

Mènsula de la casa on Miguel de Cervantes es va hostatjar.

A la plaça de San Francisco que hi ha al davant, trobem una font de la mateixa època, d’estil manierista. Originalment es coneixia amb el nom de la ‘Gloria’ i era situada en un altre indret. Són interessants les carotes per on raja l’aigua.

Itinerari per Vélez-Málaga. Font de pedra a la plaça de San Francisco.

Un mica més amunt tenim l’església de San Juan Bautista, també edificada on hi havia una mesquita, amb un impressionant campanar.

Itinerari per Vélez-Málaga. Campanar de l'església de San Juan Bautista.

El temple va ser reformat i ampliat, perdent la seva primitiva fesomia d’estil gòtic i mudèjar.

Itinerari per Vélez-Málaga. Ràfec de l'església de San Juan Bautista.

Per quan falti

A la plaça de La Constitución, hi ha el Pósito, magatzem edificat per poder disposar de gra durant els temps d’escassedat. En realitat, dos segles abans ja existia una normativa al respecte.

A la façana d’inspiració barroca, destaquen les arcades i unes pintures rescatades a la darrera restauració. Una d’elles sembla representar un camp erm amb aus rapinyaires sobrevolant el cel.

Itinerari per Vélez-Málaga. Pintura a la façana del Pósito.

Passat llunyà

Continuem amb aquest itinerari per Vélez-Málaga. L’antiga ciutat musulmana estava protegida per una muralla amb tres portes, de les quals només es conserva la Puerta Real de la Villa, amb una torre i un accés amb forma d’angle. Cal pujar pels estrets carrerons amb escales i pendents impossibles per tenir una bona vista.

Itinerari per Vélez-Málaga. La Puerta Real de la Villa, d'època musulmana.

Molt a prop trobem la impressionant font renaixentista (segle XVI) de Felipe II – Fernando VI -tots dos perquè no es barallin-.

Va ser reubicada en aquest indret un segle més tard, durant el regnat de Fernando VI, segons consta en una placa. A més de l’escut de la ciutat i el de Felip II, hi ha quatre curiosos rostres. Dos d’ells es tapen la cara amb les mans.

Itinerari per Vélez-Málaga. Detall de la font renaixentista de Felipe II-Fernando VI.

Situada en una de les elevacions del terreny, l’església de Santa María de la Encarnación -també damunt una mesquita- és de la mateixa època i estil que les que hem vist abans.

Itinerari per Vélez-Málaga. Panoràmica on es veu l'església de Santa María de la Encarnación.

Però la ciutat també intenta obrir-se a l’art contemporani, amb escultures com La Menina, a la plaça del Carmen. És una obra realitzada per l’artista local Antonio Hidalgo qui ha reinterpretat diverses vegades aquesta icona de Velázquez.

Itinerari per Vélez-Málaga. Escultura La Menina d'Antonio Hidalgo.

Si visiteu la ciutat durant la Setmana Santa, aprofiteu per veure de prop l’elaborada artesania dels ‘passos’ o trons on passegen els sants. Són autèntiques obres d’art, amb un estil profusament decorat.

Itinerari per Vélez-Málaga. Detall de la decoració d'un dels passos de Setmana Santa.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerariveure el mapa

Saber més

Què veure a la ciutat de Màlaga