Esgrafiat en un habitatge de la plaça de la Vila de Martorell (Baix Llobregat).

Parets tatuades (II)

Segon itinerari pels esgrafiats de Martorell. Després de fer un primer tast, continuem descobrint obres d’art a les parets d’aquesta ciutat.

Per començar, arribem a la plaça de la Vila on destaquen interessants façanes. Al número 41 és on hi havia l’antiga farmàcia Bujons, del segle XIX. L’esgrafiat, d’en Serra, fet el 1954, tres anys abans del seu tancament, representa diversos elements relacionats amb l’activitat.

Esgrafiat de 1954 Ferran Serra a la farmàcia Bujons.
Plaça de la Vila, 41.

Barreja iconogràfica

Tot seguit, a la façana del costat, sorprenen els motius neoclàssics de la confiteria La Moderna. Aquest esgrafiat, realitzat el 1821, és el més antic de la ciutat. A més del lema ‘Visca l’amor’ trobem alguns símbols maçons, un mapa d’Europa, cares, instruments musicals, etc.

Motius neoclàssics a la confiteria La Moderna. Itinerari pels esgrafiats de Martorell.

Al seu costat, una altra façana amb motius florals i geomètrics i amb dues aus encarades sota els balcons.

Detall d'un au. Martorell. Baix Llobregat.

La llegenda

Però segurament, la façana protagonista és la de l’Ajuntament, decorada per Ferran Serra. Una figura femenina, que sembla mirar guenyo, sosté un corn de l’abundància. Probablement es tracta de la deessa grega Amaltea, qui nodrí Zeus quan era nadó amb la llet d’una cabra. El nen era tan fort que un dia, jugant, li va trencar una banya a la pobra cabra. Zeus li regalà la banya a Amaltea dient-li que li proporcionaria tot el que desitgés.

Als seus peus, una improbable llegenda, mig en grec, mig en llatí, que vindria a dir que la ciutat es trobava ‘al final’ on està el mur del diable, és a dir els bàrbars. Més avall, una torre, que forma part de l’escut de la vila, juntament amb una mà i un martell (representats separadament dalt de la façana), símbols parlants que sonen com el nom de la població.

A baix del tot, una nimfa representa el riu Anoia i un faune, el Llobregat, donant-se la mà i vessant les aigües juntament. Recordeu que a Martorell s’ajunten aquests dos rius.

Esgrafiat al·legòric de Ferran Serra a la façana de la Casa de la Vila.
Plaça de la Vila, 46.

Seguidament, a tocar de l’Ajuntament, hi ha una estreta façana decorada per Amat. D’una banda, pots veure d’una banda un jove coronat amb raïm -Dionís?-. De l’altra banda, hi ha un altre noi tocant la lira, tot molt a la manera dels clàssics.

Itinerari pels esgrafiats de Martorell. Baix Llobregat. Noi tocant la lira a la façana de l'Ajuntament.

Temps passats

La versió simplificada de l’escut -només la torre- el veuràs en altres edificis, com el del número 27 -oficina de correus-, fet per Jaume Amat.

Antic escut de la ciutat. Itinerari pels esgrafiats de Martorell

Al costat tornem a veure un record del passat vitivinícola, amb una parella fent la verema. Potser són imaginacions meves, però m’ha semblat endevinar les inicials de l’autor -A.A.- formant part del medalló –sic transit gloria mundi-.

Esgrafiat del 1996 de Jaume Amat i Bargués amb una escena de verema.
Plaça de la Vila, 25.

Un altre habitatge destacable es troba fent cantonada amb el carrer de Sant Antoni. Rep el nom de Casa Llopart pel seu propietari al segle XVIII, que va ser cavaller i militar. Són remarcables les finestres gòtiques i renaixentistes.

Itinerari pels esgrafiats de Martorell. Baix Llobregat. Esquirols menjant pinyes a la Casa Llopart.

Els esgrafiats d’en Serra són al·lusius diversos treballs i activitats, com caçador, moliner, picapedrer, traginer. Per exemple, el molí que es veu al fons del picapedrer que talla una roda de molí, fa esment a l’ofici d’un altre propietari qui a més va ser alcalde de la vila a principis del segle XX. Si has estat a Piera, hauràs vist que aquestes obres són del mateix estil que les que Serra va fer a la Casa Sastre amb esgrafiats referents a diversos oficis.

Itinerari pels esgrafiats de Martorell. Baix Llobregat. Picapedrer tallant una roda de molí.

Després d’això, al carrer de Francesc Santacana número 9, hi ha la bucòlica escena esgrafiada per Amat al voltant d’una finestra, amb una noia que duu un pom de flors, uns infants jugant i un estol d’ocells.

Esgrafiat del 1997 de Jaume Amat i Bargués amb una noia amb flors.
Carrer Francesc Santacana, 9.

A continuació, arribem a la plaça de l’Església, on tenen protagonisme els esgrafiats de la Rectoria, realitzats per Amat, amb representacions de jocs infantils i un Sant Jordi. Resulta evident la diferència de traç del mestre Serra respecte al seu deixeble.

Itinerari pels esgrafiats de Martorell. Baix Llobregat. Decoració d'Amat a la façana de la Rectoria.

Estalvi a la plaça

Per acabar, arribem a la plaça Portal d’Anoia, on destaca l’edifici d’una entitat bancària. Com era habitual en aquesta companyia, hi ha un compendi de cinc escuts. Quatre corresponen a les províncies catalanes i el cinquè a Mallorca, és a dir Balears. Ara bé, cap d’ells duu corona, tema que es resol amb una corona superior. Segurament un entès en heràldica s’estirarà dels cabells.

Així mateix, al bell mig hi ha una guardiola, símbol d’estalvi. A banda i banda, dues senyores que representen la indústria amb una roda dentada, una llançadora i un rodet de fil i l’agricultura, amb diversos fruits.

Escut d'una entitat bancària, amb les al·legories de la indústria i la agricultura.
Plaça Portal d’Anoia, 6.

Finalment, deixem aquí aquest segon itinerari pels esgrafiats de Martorell. Tot i això, és imprescindible fer una volta pels altres carrers, per descobrir més façanes decorades. Les veurem en un altre article.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

Si vols veure més esgrafiats