Pica del Santuari Santa Afra al municipi de Sant Gregori a la Vall de Llémena (Gironès).

Santa meretriu

El santuari de Santa Afra a Sant Gregori (Gironès).

Hi ha santes molt populars i n’hi ha que són poc i mal conegudes fóra de l’entorn on es veneren. Per fer una mica de justícia, avui traurem una del mig anonimat en què viu.

Augsburg és una ciutat alemanya a uns 80 quilòmetres de Munic. Aquí van anar a parar, no se sap com, els avis de l’Afra procedents de Xipre, a finals del segle III.

El nom significa ‘procedent d’Àfrica’, potser perquè en aquells temps, com ara, tot el que quedava més avall dels Pirineus, era un altre món.

La seva mare la va iniciar en l’adoració de la deessa Venus i acabà com a sacerdotessa del temple. Una confusió de termes, que ara no explicaré, han acabat per escampar la idea que en realitat era una prostituta sagrada.

Penseu que en aquella època el cristianisme no estava massa ben vist i es practicaven altres religions.

Campanar de l'església. Sant Gregori

Trobada casual

Per aquells fets inexplicables de la vida, resulta que Narcís, el bisbe de Girona i el seu diaca Fèlix, van anar a Augsburg -que llavors es deia Augusta- i, on es van allotjar? A casa de l’Afra!

Aquella nit, la noia i la seva família es convertiren al cristianisme i es batejaren -les coses abans també anaven de pressa-. Però l’alegria va durar ben poc, ja que l’endemà l’apressaren i la van condemnar a morir cremada.

Des d’antic s’invocava la santa contra les pedregades i també per guarir tota mena de malalties, com el tifus, la verola, el xarampió, la ronya i la lepra. Un bon antídot.

Santuari Santa Afra. Gironès. Vall de Llémena. Pom de la porta.

Tot queda a casa

A prop de la ciutat de Girona, als afores de Sant Gregori, concretament al veïnat de Ginestar, trobem l’únic santuari dedicat a aquest personatge.

A principis del segle XIX els gironins van derrotar els francesos, diuen que amb l’ajut de Sant Narcís. Per la seva relació amb el sant, el culte a santa Afra va arrelar a la zona.

El senzill edifici va ser dedicat el 1760 a la Mare de Déu de les Neus qui, més tard, hagué de compartir l’espai amb l’Afra. La seva vinculació amb Narcís i Fèlix la van lligar per sempre més a aquest indret.

Santuari Santa Afra. Gironès. Vall de Llémena. Ram de flors seques a la finestra.

Hospitalitat al santuari

El Santuari de Santa Afra a Sant Gregori es va reformar profundament a principis del segle XX. El timpà de l’entrada mostra la data de construcció i sembla que també diu ‘Capella de Santa Afra’, però les lletres no es llegeixen amb claredat i no ho puc afirmar. Hi ha més dades de les quals no he trobat informació. Potser la petita fornícula contenia una talla de la santa.

Timpà del Santuari de Santa Afra a Sant Gregori. Gironès. Vall de Llémena.

A banda i banda hi ha uns esquemàtics xiprers, que es repeteixen a les dues piques d’aigua beneita que flanquegen el portal. El significat pot venir del fet que antigament el xiprer era símbol d’hospitalitat.

Per la seva alçada, aquest arbre destaca per damunt dels altres, de manera que es veu de lluny. A més sempre és verd i es relaciona amb la vida eterna -d’aquí l’afició a plantar-lo als cementiris-.

Un codi no escrit deia que un sol xiprer a la porta d’un mas, volia dir que el pobre o el vianant tenia dret a una mica de menjar. Si n’hi havia dos, com en aquest cas, l’àpat era complet. Cal tenir en compte que l’edifici a tocar del santuari era una hostatgeria, per tant és lògic pensar que fos així.

Una improbable explicació és que, com l’Afra, es creu que el xiprer és també originari de Xipre. Potser per aquest motiu apareixen els xiprers a la porta, com un record. Però això són cabòries meves sense cap fonament.

 Pica a l'entrada del Santuari de Santa Afra a Sant Gregori. Gironès. Vall de Llémena.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop