Esgrafiat de Ferran Serra a la casa de Josep Prats o Pep el Garbellador de Martorell.

Parets tatuades (I)

Primer itinerari pels esgrafiats de Martorell.

L’art existeix des que el món és món. Els primers habitants decoraven les coves. 4.000 anys abans de Crist a l’Orient van començar a fer els primers esgrafiats a les façanes dels habitatges, que més tard els romans van utilitzar amb motius senzills. Durant el Renaixement es recobriren façanes, palaus i esglésies amb treballats esgrafiats.

A Catalunya ens arribà al segle XVII, en ple barroc, que va veure en aquesta tècnica una forma de distingir els habitatges amb un cost raonable. L’esplendor va venir de la mà del noucentisme i del modernisme que ens ha deixat autèntiques meravelles.

No obstant això, aquesta manera de decorar les façanes va tenir una nova renaixença cap als anys 50 del segle XX. Hi ha dues ciutats que destacarien per la gran concentració d’esgrafiats al carrer: Mataró i Martorell. De la primera he parlat diverses vegades, així que avui em centraré amb la segona.

Esgrafiat amb motius florals entre dos balcons de Martorell.

Però, què és un esgrafiat?

Ho explico breument amb un gràfic.

Il·lustració del procés de realització d'un esgrafiat.

Cada autor el seu estil

Avui veurem, bàsicament obres de dos autors.

Ferran Serra i Sala va ser un dibuixant i escultor barceloní de principis del segle XX. Després de passar una temporada a Itàlia estudiant els artistes del Renaixement, va llatinitzar el seu nom com a Ferdinandus Serra. A més de crear motius propis, dins el corrent noucentista, va restaurar nombrosos esgrafiats arreu de Catalunya, especialment rellotges de sol.

Signatura de Ferran Serra. Esgrafiats de Martorell. Baix Llobregat.

Jaume Amat i Bargués va néixer a Martorell i amb només tretze anys es convertí en aprenent de Ferran Serra. Va aprendre l’ofici i continuà la tasca d’esgrafiador a la seva ciutat i rodalia.

Signatura de Jaume Amat. Esgrafiats de Martorell. Baix Llobregat.

Comencem l’itinerari?

Proposo iniciar la ruta al carrer Pere Puig, ben a prop de l’històric pont. Al número 78 veiem una façana decorada per en Ferran Serra cap al 1942, amb motius que ens recorden el passat agrícola i ramader de l’antiga vila. Una pagesa amb un manat de blat i un senyor munyint una vaca. Més amunt hi ha petits detalls relacionats amb aquests temes, com una lletera i una oliera.

Pagès munyint una vaca, realitzat per Ferran Serra. Esgrafiats de Martorell. Baix Llobregat.

Davant mateix, a la plaça de la Creu, uns plafons allargats del mateix autor (1954), contraposen un traginer amb el seu carro espitjat per cavalls i un elegant carruatge amb uns animals més ràpids. Aquí hi vivia Josep Prats, més conegut com a Pep el Garbellador, empresari dedicat als transports. En aquest lloc hi havia una parada de diligències.

Fris representant un traginer amb el carro i tres cavalls a la plaça de la Creu. Esgrafiats de Martorell. Baix Llobregat.

Seguirem pel carrer Pere Puig. Passem per la capella de Sant Joan, on Jaume Amat va estucar la façana amb motius clàssics de garlandes, àngels i columnes. Aquest edifici és l’únic testimoni -reformat- de l’hospital de malalts construït al segle XIII.

Esgrafiats de Martorell. Baix Llobregat. Rosassa de la capella de Sant Joan.

Anireu veient més façanes esgrafiades, però no ens aturarem a parlar de totes. Al 44 ens fixem en la decoració floral, realitzada per Josep Amat, en una típica casa de l’antiga vila de Martorell que no ha sofert modificacions.

Detall floral realitzat per Josep Amat. Esgrafiats de Martorell. Baix Llobregat.

Antics i moderns

Malgrat que no se’n parla enlloc, ens fixarem en els curiosos motius verticals al número 39 i realitzats el 2011 per l’estudi d’arquitectura Poma. A la part inferior, el sol, la lluna i un àngel que estira una tela on apareix un codi binari rematat per un codi de barres. Una interessant reinterpretació de la tradició de l’estuc.

Estucat del 2011 amb motius florals i codis binaris. Martorell

En una altra obra realitzada per Amat a Can Feliu, al número 20, veiem el procés de fabricació d’una roda i un parell d’eines utilitzades pel carreter -fabricant de carros-. Potser aquí hi vivia un.

Motiu d'una roda de carro a Can Feliu. Esgrafiats de Martorell. Baix Llobregat.

Al número 16 un solitari esgrafiat ens parla de quan aquí hi havia una fàbrica de paraigües.

Esgrafiats de Martorell. Baix Llobregat. Medalló amb una senyora amb un paraigües.

Els herois

El carrer canvia de nom i s’anomena de Josep Anselm Clavé, seguint l’itinerari de l’antiga Via Augusta. Tot i no tractar-se d’esgrafiats, a Cal Barraqueta -número 45-, ens fixarem que, aprofitant un medalló en relleu, el 1989 s’hi va pintar el pont del Diable, símbol de la vila.

L’interès d’aquest habitatge es troba en el fet que aquí van viure dos germans, convertits en herois republicans per la seva activa participació en diverses revolucions a mitjans del segle XIX.

Medalló pintat a Cal Barraqueta. Martorell.

A continuació, als números 25 i 27, dues façanes mostren decoracions florals realitzades per Amat.

Esgrafiats de Martorell. Baix Llobregat. Motius florals en un balcó realitzats per Amat.

Seguidament, un garatge al número 23 llueix un fris del mateix autor, on uns nens nus arrosseguen una portadora carregada de raïm. Martorell ha tingut una gran tradició vitícola, que cada any es reviu amb la festa del most, que actualment rep el nom de Vimart.

Esgrafiats de Martorell. Baix Llobregat. Fris amb personatges infantils arrossegant raïm.

Al final del carrer, a tocar del campanar amb el rellotge, una casa, que en si no té més interès, però que l’he volgut incloure perquè és ben diferent de la resta. Consta l’any 1955 i la decoració sembla una mica matussera, en especial si parem atenció a l’àngel al lateral de la tribuna.

Esgrafiats de Martorell. Baix Llobregat. Un angelet molt matusser del 1955.

No us perdeu la segona part descobrint els esgrafiats de Martorell.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

Si vols veure més esgrafiats

Què veure a prop