Clot. Barcelona. Barcelonès. Sant Martí de Provençals. Abella, rusc. Agricultura

Camps perduts

Itinerari pel barri del Clot de Barcelona.

Cal molta imaginació per pensar que hi havia rics i extensos camps en un barri tallat amb ganivet per la Gran Via, la Diagonal, la Meridiana i, fins no fa tant, per les vies del tren.

Parlo del Clot, un dels nuclis més antics de Sant Martí de Provençals, a Barcelona. Els terrenys es coneixien des de temps immemorials com a Clot de la Mel. Clot, perquè els camps eren en una zona més baixa. Mel, perquè, a més de les riques hortes que proveïen la ciutat, també es produïa mel de gran qualitat.

Itinerari pel barri del Clot. Sant Martí de Provençals (Barcelona). Cara d'home esculpida a la llinda d'un habitatge de 1859.
Sant Joan de Malta, 33.

L’aigua que tot ho mou

Per altra banda, la història d’aquest indret va estretament lligada al Rec Comtal. Aquesta estructura hidràulica, ja present al segle X, servia per abastir d’aigua la ciutat de Barcelona i per a regar els camps vora el seu traçat.

Reixa amb la data 1878. Itinerari pel barri del Clot. Sant Martí de Provençals (Barcelona).
La història marcada amb ferro.

Tot va anar bé fins a la imparable industrialització del segle XIX, quan s’instal·laren les primeres farineres i es canviaren els conreus per fàbriques. Llavors es convertí en un important nucli industrial i obrer.

Itinerari pel barri del Clot. Sant Martí de Provençals (Barcelona). Base d'una xemeneia al Parc del Clot.

Avui farem un petit passeig per conèixer, molt per sobre, el passat rural i industrial d’aquest nucli, que sovint queda fora de les rutes turístiques.

Dibuix de les cases d'obrers al carrer de Guatemala. Itinerari pel barri del Clot. Sant Martí de Provençals (Barcelona).
Cases d’obrers al carrer de Guatemala.

Comencem pel principi

Per començar, ens situem al carrer de Sant Joan de Malta, 44, a tocar de la Gran Via. Al segle XIII, el rei Pere el Catòlic, cedí aquests fèrtils terrenys perquè s’hi establís l’orde hospitalària de Sant Joan de Jerusalem. El carrer rep el nom en record d’aquest orde militar, aparegut al segle XI a Terra Santa.

És aquí on trobem la Torre de Sant Joan del Clot de la Mel, centre d’explotació agropecuària de l’orde. Entre remodelacions i destruccions, es fa difícil imaginar com era en realitat.

La família d’industrials paperers Casas, va adquirir el que quedava de l’edifici i més tard el cediren a l’ajuntament perquè hi construís una escola per a les filles de famílies treballadores del barri.

Itinerari pel barri del Clot. Sant Martí de Provençals (Barcelona). Escut de Barcelona a la llinda de l'escola del Clot.

Escola noucentista

El projecte s’encarregà a Josep Goday, arquitecte noucentista de principis del segle XX, autor entre d’altres, de l’edifici de Correus de Barcelona i de diversos grups escolars, com el Ramon Llull o el Pere Vila, també a Barcelona.

Observeu els esgrafiats de la façana on, en una estranya barreja, apareixen els noms de Ramon Llull (filòsof i escriptor mallorquí del segle XIII), Lluís Vives (humanista valencià del segle XVI), Erasme (teòleg i humanista del segle XV) i Pestalozzi (pedagog suís del segle XVIII).

Intercalats, trobem esgrafiats al·lusius a l’escultura, la música, la pintura, l’agricultura i la ramaderia, el joc … I la cuina! Penseu que el pla d’estudis inicial era la formació ‘domèstica’ de les noies.

Esgrafiats noucentistes a l'edifici escolar del Clot.

De taller a parc

Voregem pel tram final de la rambla del Poblenou, que aquí ja no sembla rambla i mora bruscament. Al final a mà dreta, trobem un passadís atrapat en el temps que ens porta a una de les entrades del Parc del Clot.

Ens trobem al bell mig de què havien estat, fins al 1972, uns tallers de reparació de trens i una estació de mercaderies de RENFE. Aprofitant alguns elements, com les parets i una xemeneia, es va crear aquest peculiar espai que us aconsello descobrir amb tranquil·litat. Després el travessarem per l’altre extrem.

Antigues cotxeres al parc del Clot.

Carretera de pas

Anem a buscar la plaça del Mercat, un dels punts neuràlgics, on antigament hi havia un mercat a l’aire lliure.

Trobareu grans similituds amb el del Poblenou, ja que també és de finals del segle XIX i tots dos van ser projectats per Pere Falqués. Aquest arquitecte us sonarà més si us dic que és l’autor dels fanals del passeig de Gràcia, que tothom pensa que són de Gaudí.

Decoració del Mercat del Clot.
Semblen de veritat però no ho son.

Doneu la volta per a descobrir la decoració contemporània afegida en una recent remodelació.

Grafit a la porta del mercat. Itinerari pel barri del Clot. Sant Martí de Provençals (Barcelona).
La geganta del mercat.

El Camí Reial

Entrem al carrer del Clot, antic eix de comunicació amb la ciutat i que conserva el traçat original de quan havia estat Camí Reial. L’eliminació del trànsit ha fet reviure aquesta via, on les primeres edificacions daten del 1837.

Trobareu molts detalls d’habitatges de finals del segle XIX, com el del número 59, d’aires neoclàssics.

Decoració a la part alta d'un habitatge

O bé d’altres d’estil modernista, com al número 74. Una llàstima que ha perdut la planta baixa.

Finestra modernista. Itinerari pel barri del Clot. Sant Martí de Provençals (Barcelona).
Modernisme que ja no és modern.

Al número 82 contemplem un curiós esgrafiat que ocupa dues plantes. Representa una dinamo que genera energia elèctrica amb la qual s’il·lumina un fanal. A principis del segle XX, en aquest immoble hi havia un taller de bobinatge de motors. Un record del passat industrial del barri.

Esgrafiat d'una dinamo generant energia elèctrica.

La capa d’en Martí

Seguim amb aquest itinerari pel barri del Clot. Uns metres més endavant, fent cantonada, destaca l’edifici d’una antiga sucursal bancària. Va ser projectada el 1905 per August Font. Entre molts altres edificis a Barcelona, és autor de la plaça de toros Les Arenes (sí, la que van esguerrar amb un centre comercial), la façana neogòtica de la catedral i d’una altra sucursal per a la mateixa entitat a la plaça Sant Jaume, per la qual va guanyar un premi.

Font era un mestre utilitzant diversos estils, en aquest cas més clàssic, influenciat pel noucentisme. Observeu les reixes i la decoració dels capitells amb una guardiola.

Columna decorada amb guardioles, a l'entrada d'una entitat bancària. Itinerari pel barri del Clot. Sant Martí de Provençals (Barcelona).
L’estalvi, sempre present.

Al capdamunt, destaca un esplèndid mosaic de Sant Martí -recordem que el Clot forma part del districte de Sant Martí-. Aquest sant era un militar romà qui es convertí al cristianisme. S’explica que va compartir la seva capa amb un pobre, escena que es representa en aquest mosaic.

Mosaic representant Sant Martí tallant la capa. Itinerari pel barri del Clot. Sant Martí de Provençals (Barcelona).
Mitja per a tu i mitja per a mi.

El rovell de l’ou

A continuació, baixem pel carrer de Flandes fins a trobar novament el parc, que travessem per una passarel·la que el creua en biaix. Anem a parar a la plaça Valentí Almirall, advocat, periodista i polític del segle XIX, considerat un dels pares del catalanisme modern.

Aquí s’aixeca el flamant ajuntament de l’antic i extens municipi de Sant Martí, ubicat estratègicament en aquest indret per acontentar també al barri del Poblenou, amb qui hi havia tensions.

El 1714 Sant Martí es va constituir en municipi, però no va tenir una seu oficial fins que, a principis del segle XIX, Antoni Rovira va projectar un nou edifici, que vint anys més tard, acabaria Pere Falqués.

Però l’alegria va durar ben poc, doncs, vuit anys després, tot el municipi seria annexionat a Barcelona per l’article vint-i-sis.

A més de l’antic escut de la vila, a la façana veiem un motiu al·lusiu a la indústria: una roda dentada i un regulador centrífug, enginy associat a les primeres màquines de vapor.

Relleu d'una roda dentada i un regulador centrífug a l'antic ajuntament. Itinerari pel barri del Clot. Sant Martí de Provençals (Barcelona).

El relleu del costat dret fa referència a l’agricultura, que fins aquell moment, va ser la principal font de riquesa. Al mig, un rusc amb una abella, en record de la producció de mel que va donar nom al barri.

Relleu d'una abella i un rusc a la façana de l'antic ajuntament. Itinerari pel barri del Clot. Sant Martí de Provençals (Barcelona).

Per acabar aquest itinerari pel barri del Clot, us convido a passejar lliurement pels carrers, on encara descobrireu petits detalls d’un temps que no és tan llunyà.

Rostre en un portal del carrer Edison. Itinerari pel barri del Clot. Sant Martí de Provençals (Barcelona).
Carrer Edison, 8.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop