Rondaller

El relleu de Santa Llúcia al carrer del mateix nom a Girona.

Allà pel segle IV, quan el malvat Dioclecià només feia que produir màrtirs per a l’església, vivia a Sicília la Llúcia, una noia cristiana a qui la mare la volia fer casar amb un pagà -coses de calés-. Però la mare va contraure una malaltia i, per intercessió de Santa Àgata -una altra siciliana-, es curà. Això la va fer reflexionar i decidí deslliurar la filla de casar-se amb tan vil home.

El frustrat pretendent la denuncià. El guió que segueix és tan fantasiós com el de la majoria de màrtirs, on la intervenció divina la salvava de cada tortura. Al final ella mateixa es tragué els ulls, els posà en un recipient i li envià a l’expromès a veure si callava. El melodrama acaba amb la decapitació de la noia.

Arrecerat sota la muralla

Set segles després dels fets, a Girona es va crear una petita barriada al voltant del monestir de Sant Pere Galligants. Alguns carrers acabaven bruscament, sense sortida, en topar amb el recinte murallat del segle XIV. Encara avui podem comprovar que l’indret sembla estranyament aturat en el temps.

El carrer de Santa Llúcia porta a la parròquia del mateix nom -que encara és privada-.

A mig carrer hi ha una petita porta que, tot i l’aparença, no és d’una capella i tampoc d’una casa.

Probablement es tracta de l’antiga entrada a una androna, nom donat als carrerons estrets que tenien per funció separar dues propietats.

Castedat de pedra

Damunt la porta hi ha un relleu representant la santa que ens ocupa, agafant amb una mà una copa amb els ulls i amb l’altra, la palma del martiri.

Una inscripció a sota diu: “Si no consentint-jo, em fas violar, la castedat em reportarà doble corona”. Aquestes paraules són atribuïdes a la noia, quan el terrenal procònsol la va fer dur a un prostíbul perquè trenqués el seu vot de mantenir-se pura per a Déu.

Casualitat o no, sembla que era en aquest vial on hi havia un prostíbul ‘oficial’, ja que al segle XIV, el rei Pere el Cerimoniós va prohibir exercir aquesta ‘feina’ fóra d’aquest carrer.

Una roca amb molta història

Aquest relleu de Santa Llúcia està realitzat amb pedra nummulítica. És una roca calcària que es va formar fa 25 milions d’anys. Si us hi acosteu i la mireu de prop, veureu que sembla un conglomerat de pedretes. En realitat són les restes dels pobrissons organismes que hi van quedar atrapats.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: carrer de Santa Llúcia. Girona

Saber més

• Llúcia de Siracusa: bibiloni.cat – webs.ucm.es – ec.aciprensa.com
• El carrer de Santa Llúcia: pedresdegirona.com
• Urbanisme i arquitectura a la Girona d’època moderna, per A. Carbonés (pàgs. 17-78)
• Roca nummulítica: ub.edu

Què veure a prop

• Sarcòfag a la façana de Sant Feliu
• Porta dels Àngels
• Porta de la Catedral
• Castell de Montjuïc (Girona)
• Casa Masó Bru