Rondaller

El relleu de Santa Llúcia al carrer del mateix nom a Girona.

Per començar, allà pel segle IV, quan el malvat Dioclecià només feia que produir màrtirs per a l’església, vivia a Sicília la Llúcia, una noia cristiana a qui la mare la volia fer casar amb un pagà -coses de calés-. Però la mare va contraure una malaltia i, per intercessió de Santa Àgata -una altra siciliana-, es curà. Això la va fer reflexionar i decidí deslliurar la filla de casar-se amb tan vil home.

A continuació, el frustrat pretendent la denuncià. El guió que segueix és tan fantasiós com el de la majoria de màrtirs, on la intervenció divina la salvava de cada tortura. Finalment, ella mateixa es tragué els ulls, els posà en un recipient i li envià a l’expromès a veure si callava. El melodrama acaba amb la decapitació de la noia.

Arrecerat sota la muralla

Set segles després dels fets, a Girona es va crear una petita barriada al voltant del monestir de Sant Pere Galligants. Alguns carrers acabaven bruscament, sense sortida, en topar amb el recinte murallat del segle XIV. Encara avui podem comprovar que l’indret sembla estranyament aturat en el temps.

El carrer de Santa Llúcia porta a la parròquia del mateix nom -que encara és privada-. Al cap de poques passes hi ha una petita porta que, tot i l’aparença, no correspon a cap capella i tampoc a una casa. Probablement es tracta de l’antiga entrada a una androna, nom donat als carrerons estrets que tenien per funció separar dues propietats.

Castedat de pedra

Seguidament, fixa’t que damunt la porta hi ha un relleu representant la santa que ens ocupa, agafant amb una mà una copa amb els ulls i amb l’altra, la palma del martiri.

Una inscripció a sota diu: “Si no consentint-jo, em fas violar, la castedat em reportarà doble corona”. Aquestes paraules són atribuïdes a la noia, quan el terrenal procònsol la va fer dur a un prostíbul perquè trenqués el seu vot de mantenir-se pura per a Déu. Tanmateix, casualitat o no, sembla que era en aquest vial on hi havia un prostíbul oficial, ja que al segle XIV, el rei Pere el Cerimoniós va prohibir exercir l’esmentada feina fóra d’aquest carrer.

Una roca amb molta història

Per acabar, aquest relleu de Santa Llúcia està fet amb pedra nummulítica. És una roca calcària que es va formar fa 25 milions d’anys. Si t’acostes i la mires de prop, veuràs que sembla un conglomerat de pedretes. En realitat són les restes dels nummulits, uns organismes unicel·lulars que proliferaren als mars d’aquell periode tan llunyà que les persones enteses anomenen Eocè.

Els nummulits tenien un esquelet extern calcari, que en morir, quedava dipositat al fons marí. Amb el temps i una canya, l’acumulació de grans quantitats d’aquestes restes formà un conglomerat de fòssils que és una de les més importants formacions de roca sedimentària d’origen orgànic. En resum, per la seva duresa i bellesa, és molt apreciada en la construcció.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: carrer de Santa Llúcia. Girona

Saber més

• Llúcia de Siracusa: bibiloni.cat – webs.ucm.es – ec.aciprensa.com
• El carrer de Santa Llúcia: pedresdegirona.com
• Urbanisme i arquitectura a la Girona d’època moderna, per A. Carbonés (pàgs. 17-78)
• Calcària nummulítica: elmedinaturaldelbages.cat – ub.edu

Què veure a prop

• Sarcòfag a la façana de Sant Feliu
• Porta dels Àngels
• Porta de la Catedral
• Castell de Montjuïc (Girona)
• Casa Masó Bru