Curar sense cobrar

Els esgrafiats de l’Antic Hospital de Vilafranca del Penedès.

Fa més de sis segles, un cavaller de l’orde de Sant Francesc anomenat Marc d’Avinyó, constituí a Vilafranca del Penedès, el que actualment es coneix com a Hospital Comarcal de l’Alt Penedès. Tot i que sembla que abans del segle XV ja hi havia una institució similar, Fra Marc, com se’l coneix, el va reformar i el convertí en la Pia Almoina.

El mot pia ve de piadós, que designa a qui sent pena pels que pateixen i també a qui segueix intensament les pràctiques de la seva religió. Almoina és l’ajuda o auxili que es dóna gratuïtament a qui ho necessita, siguin diners, roba o menjar. És a dir, que Pia Almoina seria similar a casa de caritat.

Hospitalitat ben entesa

Els hospitals es van crear a l’Edat Mitjana, vora els monestirs, per tal d’acollir i atendre els pelegrins, pobres i malalts. La institució s’anà ampliant al llarg dels segles, afegint edificis vora el monestir i l’església de Sant Francesc. L’indret va viure en primera persona importants episodis bèl·lics i epidèmies que devastaren la comarca.

Amb la recuperació del segle XVIII, l’Antic Hospital de Vilafranca del Penedès coneix una època daurada. Això propicià les obres de l’edifici neoclàssic a la rambla de Sant Francesc, que, amb l’enderroc de la muralla medieval, s’havia convertit en un lloc cèntric. Però amb la desamortització, el convent fou abandonat i l’edifici passà a mans municipals i finalment esdevingué un col·legi.

Nous canvis

En una remodelació duta a terme el 1956, la façana fou decorada amb uns esgrafiats. El conjunt ocupa la totalitat del mur, exceptuant el cos central on se situa el portal. A banda i banda hi ha les figures de dos sants. El de l’esquerra duu un llibre on sembla escriure alguna cosa. El de la dreta porta una copa en una mà i un petit estri que sembla una paleta a l’altra. Doncs bé, aquests dos personatges són els sants Cosme i Damià, dos germans coneguts com els Sants Metges.

Malalties i turments

Segons quina biografia llegeixis, et dirà que aquests xicots eren romans, asiàtics o àrabs. Això sí, arreu expliquen que eren cristians, bessons, metges i que van fer guariments poc menys que miraculosos.

Diu la tradició que no cobraven pels seus serveis. Una de les operacions més surrealistes afirma que tallaren la cama gangrenada a un malalt i la substituïren per la d’un negre mort poc abans. Puc imaginar la cara del malalt un cop recuperat.

Tanmateix, si miraculoses eren les curacions, més increïbles foren els turments que van rebre per la seva fe. Apedregats, fuetejats, llençats al mar amb una pedra al coll o rostits al foc, són algunes de les proves de les quals van sortir amb vida. Finalment, els tallaren el cap i aquí s’acabà el problema.

Solen ser representats amb instrumental mèdic i una recepta. Imagino que per reforçar la idea de curació, l’artista col·locà pots farmacèutics —albarels— entre les finestres de la part superior i plantes medicinals a la zona inferior.

L’artista oblidat

Segons em comenta una lectora, l’autor dels esgrafiats és Jaume Busquets i Mollera. Aquest polifacètic artista nascut a Girona el 1903, tot i tenir molta obra escampada per aquests mons de déu és, tristament, un perfecte desconegut pel respectable.

Quan tenia quinze anys es traslladà a Barcelona on va passar pel taller del pintor Darius Vilàs i treballà com a dibuixant per a una revista. El 1929 fou el primer director de la recentment creada Escola Massana de Barcelona on exercí de professor de dibuix i pintura. Va conèixer entre altres, a Joan Llimona, Pablo Gargallo i Antoni Gaudí amb qui acabaria col·laborant i qui l’aconsellà especialitzar-se en l’art religiós.

Doncs si, seva és la coneguda imatge del naixement de la Sagrada Família, que el papa Benet XVI va fer viral quan la va incloure en una nadala. Com també és seva la Verge que presideix la façana de la catedral de Girona.

Multitasca

Però, a més de l’escultura, Busquets demostrà també la seva professionalitat en el camp de la il·lustració, el vitrall, la ceràmica, el disseny de mobles, l’orfebreria i l’estucat. El fet que sovint no signés el que feia, ha motivat el gran desconeixement i l’errònia atribució de les seves obres a altres autors.

Molt vinculat amb l’inquiet mossèn Manuel Trens, aquest el va convèncer perquè dirigís la nova escola d’arts i oficis que havia creat a Vilafranca del Penedès. En aquesta ciutat va deixar també obra seva, com els esgrafiats que acabes de veure i els de la façana de la Caixa d’Estalvis del Penedès.

L’arquitecte

El projecte d’aquest edifici s’atribueix a August Font i Carreras. Nascut a Barcelona el 1845, inicià la seva carrera dirigint la restauració de la cúpula central de la basílica del Pilar de Saragossa. Potser et sonarà més si et dic que projectà la plaça de toros de les Arenes a Barcelona. Si vols veure a prop una obra seva, tens la basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès.

Ningú, però, fa esment de l’elegant vestíbul on destaca un gran portal envidrat amb un interessant treball de forja, que dona accés al pati on hi ha una estàtua del Sagrat Cor. En aquest mateix espai hi ha amb un arrimador enrajolat on es repeteix obsessivament una àguila, potser simbolitzant Joan l’evangelista, tot i que fa dubtar la corona que duu al cap. Potser, opinió meva personal, té a veure amb el fet que alguns membres de l’important llinatge dels Aguilar foren enterrats al monestir de Sant Francesc, que és l’edifici contigu, entrant per carrer de Sant Pere.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: rambla de Sant Francesc, 14. Vilafranca del Penedès

Saber més

• Vilafranca del Penedès, 600 anys d’Hospital, per C. Orta, R. Soler i A. Ribas
• Cosme i Damià: wikiwand.com
• Jaume Busquests i Mollera, per J. Ventura
• Jaume Busquests: diaridegirona.cat – elpuntavui.cat
• Esgrafiats de Jaume Busquets: mariarosaferre.wordpress.com

Què veure a prop

• Cementiri de Vilafranca del Penedès
• Mosaics de Madola
• Basílica de Santa Maria