Vilanova de Sau, Sagrat Cor, Osona, devoció, placa de porta

Regnar, tan si com no

Sobre el culte al Sagrat Cor.

Un dia, quan per visitar algú no era necessari quedar dos mesos abans, ni enviar whatsapps, la Margarida va rebre Jesús i van estar petant la xerrada.

Balcó de forja de Santpedor.
Carrer Font Barrera, 7. Santpedor.

La Margarida era francesa i era monja, així que ja tenia molt de guanyat. Jesús li va deixar caure que, tota persona que pregués al Sagrat Cor, Déu nostrusenyor li concediria un bon grapat d’ajudes per salvar-se.

El culte al Sagrat Cor ja existia, però la gent, que era més tova que el pa acabat de fer, havia abandonat tan important pràctica pietosa.

Margueritte-Marie Alacoque, que així es deixa la senyora, no va parar fins a haver instaurat de nou la devoció. El seu confessor, que era jesuïta, li va fer cas i a partir de llavors, els jesuïtes van ser els difusors del culte al Sagrat Cor. Això passava al segle XVII.

Escultura de Margueritte-Marie Alacoque, iniciadora del culte al Sagrat Cor.
La Margarida al Sagrat Cor del Tibidabo.

Els antecedents

Com he comentat, el culte al Sagrat Cor ve de lluny. Concretament del segle XIII. En aquell temps, les jovenetes Matilde i Gertrudis havien estat enviades pels seus pares a un monestir benedictí del nord d’Alemània i allà es van fer amigues.

La Matilde de Hackeborn va ser mestra d’una escola monacal. La Gertrudis, coneguda com la Gran, va ser monja rasa. Ambdues van tenir visions celestials a mans plenes i van escriure cada una sengles llibres pietosos.

Als escrits posaven de manifest tot un seguit de teories místiques sobre el Cor de Crist com a símbol de l’amor que van revolucionar l’opulenta vida monacal d’aquella època.

Relleu del Sagrat Cor a la plaça Sant Felip de Vic.
Plaça de Sant Felip, 4. Vic.

Dotze promeses

Tornant a la Margarida, se’ns explica que Jesús va compartir amb ella dotze promeses a tota persona que li rendeixi culte. Entre altres dons, va prometre benediccions variades, refugi tothora -mort inclosa- o fervor devot a dojo.

La dotzena promesa és el súmmum de la supermisericòrdia divina. Ve a dir que tothom qui combregui els primers divendres de nou mesos seguits, se n’anirà de pet al cel. Així que ja ho saps.

Plafó ceràmic del Sagrado Corazón de Jesús a Olesa de Montserrat.
Plaça Nova, 9. Olesa de Montserrat.

Un culte, un país

Tot i haver renascut a França, hi ha qui afirma que la devoció al Sagrat Cor és netament espanyola. 

Els jesuïtes l’introduïren a la península i Felip V l’instaurà com a culte oficial al segle XVIII. Jesús, qui encara seguia sense trucar a la porta, s’aparegué novament, aquesta vegada a Bernardo de Hoyos, un estudiant de teologia de Valladolid.

Aquesta vegada, les indicacions supremes van ser més clares i directes. Jesús li revelà que “Reinaré en España, y con más veneración que en otras muchas partes”. Així de contundent.

Però el cop definitiu tindria lloc el 1919, quan Alfons XIII declarà oficialment el Cerro de los Ángeles a Getafe, com el -més que discutit- centre geogràfic de la península Ibèrica i erigí un descomunal monument al Sagrat Cor.

Plafó ceràmic del Sagrado Corazón de Jesús a Ripoll.
Carrer de les Vinyes, 32. Ripoll.

Campanya publicitària

No oblidem que pocs anys abans s’havia inaugurat a la muntaya del Tibidabo de Barcelona el Temple del Sagrat Cor, on encara avui apareix la inscripció “Templo Expiatorio de España”.

Temple expiatori Sagrat Cor del Tibidabo. Detall dels mosaics.
Sagrat Cor del Tibidabo.

L’edifici, sobre el qual he parlat en detall en un altre article, és tot un compendi de simbolisme al servei de l’església i del règim polític del moment.

Torre principal del temple amb la imatge daurada de Crist.
Sagrat Cor del Tibidabo.

Des d’aquell moment, una important màquina propagandística va envair tots els racons del territori i fins i tot, dels països de l’altre costat de l’Atlàntic. Per exemple, a Mèxic tenen fins a catorze temples expiatoris! Són llocs on permanentment es troba exposat el sagrament per tal que pugui ser adorat qualsevol dia i hora.

Publicacions, medalles, estampes, escapularis i molts més productes de merchandising, entraren a formar part de la vida dels ciutadans, que ja mai més es desempallegarien de la seva influència. El posterior règim dictatorial va saber aprofitar el terreny adobat i utilitzà aquest simbolisme en benefici propi.

Tanmateix, en un discurs difícil de pair, quedaven ben ajuntats els conceptes de pàtria, catolicisme i el regne del Cor de Jesús. Amén.

En aquest sentit, resulta especialment interessant el que trobem a Vilanova i la Geltrú, on a més de la imatge amb el cor radiant i el ‘Reinaré’, apareix l’escut de Castella, Lleó, Aragó/Catalunya i Navarra. Per si quedava algun dubte. A la versió de Vic també hi és, però en aquesta es veu millor.

Exactament el mateix el trobem a Moià. Sembla que cap població es va deslliurar de la influència.

Relleus amb la imatge del Sagrat Cor a Moià i a Vilanova i la Geltrú..
Esquerra: Joies, 9. Moià. Dreta: Comerç/Sant Pere. Vilanova i la Geltrú.

Identificar la porta

Sens dubte, d’entre els elements que encara són ben visibles i que van portar més cua, van ser les plaques col·locades a les portes. Era la manera més clara de fer pública la condició religiosa dels habitants d’aquell habitatge. Més tard, això els hi va portar més problemes que avantatges. Però aquesta és una altra història.

Resulta ben curiosa la llarga cabellera que llueix la imatge, que la moda hippie dels anys seixanta posaria tan de moda -i seria tan criticada per l’església-.

Plaques amb una imatge devocional del Sagrat Cor.
Esquerra: Santa Maria, 7. Vilanova de Sau. Dreta: F. Bernades, 23. Llívia.

El fet que es representi amb cabells llargs, és degut al Sant Sudari de Torí on pretesament es creu que hi ha la imatge de Crist mort. Segons una teoria, Jesús hauria fet un vot bíblic nazir de no tallar-se el cabell, tal com ho va fer Samsó o Joan Baptista.

En canvi, noves investigacions asseguren que la imatge del Sant Sudari no pertany a Crist, ja que de cap de les maneres podia haver fet el vot nazir. Qui té raó?

Placa amb la representació del Sagrat Cor en una porta d'Alàs (Alt Urgell).
Carrer del Nord, 11. Alàs (Alt Urgell).

A diferència del culte a la Immaculada Concepció, el llegat artístic motivat pel Sagrat Cor no va donar lloc a cap obra destacable. El 1767 l’artista italià Pompeo Batoni va pintar un oblidable quadre on es veu Jesús amb el seu cor resplendent a la mà. 

El cor duu una creu al damunt i està envoltat d’una corona d’espines, representació de la Passió de Crist. Versions posteriors podien presentar el cor flotant o bé Crist agafant-lo amb les mans.

Placa amb el Sagrat Cor a la rectoria de Tavertet.
Rectoria de Tavertet.

De cor a sagrat cor

L’obra, copiada mil vegades, va servir de base per a tota mena de representacions sobre la cardiomorfosi, que és com els catòlics anomenen la transformació del cor humà en el Sagrat Cor.

Es van encunyar i repartir milers d’aquests escuts i el preu variava segons si el volies de bronze, platejat o daurat. Normalment sempre duien una eloqüent frase: “Bendeciré las casas en las que la imagen de mi Corazón sea expuesta y honrada”. La frase és més llarga, però la deixem aquí.

Era la primera vegada en la història del catolicisme que s’havien utilitzat peces així, sense comptar les llindes gravades de les portes medievals.

Culte al Sagrat Cor. Llinda a Celrà.
Carrer Maria Cristina, 4. Celrà.

Llarga influència

El seu ús es va continuar fins als anys setanta del segle XX, quan es va reinaugurar el destruït monument del Cerro de los Ángeles. A diferència d’altres devocions, aquesta carrinclona imatge no va evolucionar ni es va modernitzar, tan poderós era el sector conservador de l’època.

Dos relleus amb la imatge del Sagrat Cor al carrer Major de Sarrià de Barcelona.
Major de Sarrià, 216 i 220. Barcelona.

Probablement degut a la presència a Sarrià des de mitjans del segle XIX de l’escola jesuïta del Sagrat Cor, trobem tres habitatges consecutius (c. 1900) al proper carrer Major de Sarrià, amb aquest inconfusible distintiu.

Especialment directes són les imatges que trobem més enllà de Catalunya. En aquest cas, s’han utilitzat literalment les paraules que -suposadament- Jesús li va dir a Bernardo de Hoyos.

Plafó ceràmic a Quart de Poblet (València).
Carrer Mare de Déu del Pilar. Quart de Poblet (València).

Versió simplificada

Dos relleus només amb la imatge del cor a Santpedor i a Olot.
Esquerra: Santa Maria, 12. Santpedor. Dreta: pg. Miquel Blay, 43. Olot.

Paral·lelament a l’ús de la imatge de Crist beneint, es va utilitzar la versió esquematitzada només del cor envoltat amb una corona d’espines. No confondre amb cor de Maria, que pots distingir perquè està travessat per un punyal o unes fletxes.

Relleu del sagrat cor a l'entrada de l'antiga capella de Sant Agustí de la Seu d'Urgell (Alt Urgell).
Antiga capella de Sant Agustí. La Seu d’Urgell.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Saber més