Vilanova de Sau, Sagrat Cor, Osona, devoció, placa de porta

Regnar, tan si com no

Sobre el culte al Sagrat Cor.

Un dia, quan per visitar algú no era necessari quedar dos mesos abans, ni enviar whatsapps, la Margarida va rebre Jesús i van estar petant la xerrada.

La Margarida era francesa i era monja, així que ja tenia molt de guanyat. Jesús li va deixar caure que, tota persona que pregués al Sagrat Cor, Déu nostrusenyor li concediria un bon grapat d’ajudes per salvar-se.

Balcó de forja de Santpedor.
Carrer Font Barrera, 7. Santpedor.

El culte al Sagrat Cor ja existia, però la gent, que era més tova que el pa acabat de fer, havia abandonat tan important pràctica pietosa.

Margueritte-Marie Alacoque, que així es deixa la senyora, no va parar fins a haver instaurat de nou la devoció. El seu confessor, que era jesuïta, li va fer cas i a partir de llavors, els jesuïtes van ser els difusors del culte al Sagrat Cor. Això passava al segle XVII.

Relleu del sagrat cor a l'entrada de l'antiga capella de Sant Agustí de la Seu d'Urgell (Alt Urgell).
Antiga capella de Sant Agustí. La Seu d’Urgell.

Un culte, un país

Tot i haver renascut a França, hi ha qui afirma que la devoció al Sagrat Cor és netament espanyola. 

Els jesuïtes l’introduïren a la península i Felip V l’instaurà com a culte oficial al segle XVIII. Jesús, qui encara seguia sense trucar a la porta, s’aparegué novament, aquesta vegada a Bernardo de Hoyos, un estudiant de teologia de Valladolid.

Relleu del Sagrat Cor a la plaça Sant Felip de Vic.
Plaça de Sant Felip, 4. Vic.

Aquesta vegada, les indicacions supremes van ser més clares i directes. Jesús li revelà que “Reinaré en España, y con más veneración que en otras muchas partes”. Així de contundent.

Però el cop definitiu tindria lloc el 1919, quan Alfons XIII declarà oficialment el Cerro de los Ángeles a Getafe, com el -més que discutit- centre geogràfic de la península Ibèrica i erigí un descomunal monument al Sagrat Cor.

Plafó ceràmic del Sagrado Corazón de Jesús a Ripoll.
Carrer de les Vinyes, 32. Ripoll.

Campanya publicitària

No oblidem que pocs anys abans s’havia inaugurat al Tibidabo de Barcelona el Temple Expiatori del Sagrat Cor, on encara avui apareix la inscripció “Templo Expiatorio de España”.

Des d’aquell moment, una important màquina propagandística va envair tots els racons del territori i fins i tot, dels països de l’altre costat de l’Atlàntic.

Relleu del Sagrat Cor en un carrer de Santpedor.
Carrer Santa Maria. Santpedor

Publicacions, medalles, estampes, escapularis i molts més productes de merchandising, entraren a formar part de la vida dels ciutadans, que ja mai més es desempallegarien de la seva influència. El posterior règim dictatorial va saber aprofitar el terreny adobat i utilitzà aquest simbolisme en benefici propi.

En un discurs difícil de pair, quedaven ben ajuntats els conceptes de pàtria, catolicisme i el regne del Cor de Jesús. Amén.

Plafó ceràmic del Sagrado Corazón de Jesús a Olesa de Montserrat.
Plaça Nova, 9. Olesa de Montserrat.

En aquest sentit, resulta especialment interessant el que trobem a Vilanova i la Geltrú, on a més de la imatge amb el cor radiant i el ‘Reinaré’, apareix l’escut de Castella, Lleó, Aragó/Catalunya i Navarra. Per si quedava algun dubte. A la versió de Vic també hi és, però en aquesta es veu millor.

Relleu del Sagrat Cor en un balcó de Vilanova i la Geltrú.
Carrer Comerç amb carrer Sant Pere. Vilanova i la Geltrú.

Identificar la porta

Sens dubte, d’entre els elements que encara són ben visibles i que van portar més cua, van ser les plaques col·locades a les portes. Era la manera més clara de fer pública la condició religiosa dels habitants d’aquell habitatge. Més tard, això els hi va portar més problemes que avantatges. Però aquesta és una altra història.

Culte al Sagrat Cor. Placa esmaltada a Vilanova de Sau.
Carrer de Santa Maria, 7. Vilanova de Sau.

A diferència del culte a la Immaculada Concepció, el llegat artístic motivat pel Sagrat Cor no va donar lloc a cap obra destacable. El 1767 l’artista italià Pompeo Batoni va pintar un oblidable quadre on es veu Jesús amb el seu cor resplendent a la mà. 

Placa amb la representació del Sagrat Cor en una porta d'Alàs (Alt Urgell).
Carrer del Nord, 11. Alàs (Alt Urgell).

El cor duu una creu al damunt i està envoltat d’una corona d’espines, representació de la Passió de Crist. Versions posteriors podien presentar el cor flotant o bé Crist agafant-lo amb les mans.

De cor a sagrat cor

L’obra, copiada mil vegades, va servir de base per a tota mena de representacions sobre la cardiomorfosi, que és com els catòlics anomenen la transformació del cor humà en el Sagrat Cor.

Placa amb el Sagrat Cor a la rectoria de Tavertet.
Rectoria de Tavertet.

Es van encunyar i repartir milers d’aquests escuts i el preu variava segons si el volies de bronze, platejat o daurat. Normalment sempre duien una eloqüent frase: “Bendeciré las casas en las que la imagen de mi Corazón sea expuesta y honrada”. La frase és més llarga, però la deixem aquí.

Era la primera vegada en la història del catolicisme que s’havien utilitzat peces així, sense comptar les llindes gravades de les portes medievals.

Culte al Sagrat Cor. Llinda a Celrà.
Carrer Maria Cristina, 4. Celrà.

Llarga influència

El seu ús es va continuar fins als anys setanta del segle XX, quan es va reinaugurar el destruït monument del Cerro de los Ángeles. A diferència d’altres devocions, aquesta carrinclona imatge no va evolucionar ni es va modernitzar, tan poderós era el sector conservador de l’època.

Culte al Sagrat Cor. Madalló en relleu al carrer Major de Sarrià de Barcelona.
Major de Sarrià, 216. Barcelona.

Probablement degut a la presència a Sarrià des de mitjans del segle XIX de l’escola jesuïta del Sagrat Cor, trobem tres habitatges consecutius (c. 1900) al proper carrer Major de Sarrià, amb aquest inconfusible distintiu.

Culte al Sagrat Cor. Madalló en relleu al carrer Major de Sarrià de Barcelona.
Major de Sarrià, 220. Barcelona.

Especialment directes són les imatges que trobem més enllà de Catalunya. En aquest cas, s’han utilitzat literalment les paraules que -suposadament- Jesús li va dir a Bernardo de Hoyos.

Ja posats, seria interessant analitzar per què sempre es representa Jesús amb el cabell llarg i barba.

Plafó ceràmic a Quart de Poblet (València).
Carrer Mare de Déu del Pilar. Quart de Poblet (València).

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Saber més