Rajoles de mostra del segle XIX simulant una cinta, sota un balcó de Mataró.

Blau sota el balcó

Un balcó enrajolat a Mataró.

Per començar, al segle XVIII arribaren de l’Índia uns teixits, anomenats ‘indianes’, estampats amb motius que es repetien. Seguidament, amb la revolució industrial, Barcelona i Mataró van ser les primeres ciutats que establiren fàbriques per a la producció d’indianes.

Era una època de bonança econòmica i els edificis del centre de Mataró així ho testimonien. Per exemple, l’actual Plaça Gran és una ampliació de l’anterior plaça medieval. En aquest espai s’hi edificaren o modificaren diversos habitatges.

Un d’ells, de principis del segle XIX, presenta uns balcons enrajolats per la part inferior. El motiu de les rajoles està inspirat en les cintes i els farbalans, que també fabricaven aquí. És com una cinta que es es pot desplegar com una serpentina o com una espiral. A les Illes Balears també l’anomenen cinta volandera.

Rajoles de mostra del segle XIX simulant una cinta, sota un balcó de Mataró.
Plaça Gran. Mataró.

Blau etern

Sovint, com en aquest cas, el motiu permet la repetició, encaixant unes peces amb les altres. Com una indiana.

L’ús de la rajola ve de temps immemorials, però és al segle XVIII quan es popularitza i es comença a produir de forma semi industrial. La coneguda com a rajola de mostra és aquella que conté un motiu que es pot repetir d’una o de diverses maneres, formant un mosaic.

A continuació, durant el segle XIX la nova burgesia, enriquida entre altres amb el comerç tèxtil, utilitzarà la rajola de mostra per embellir les seves llars. Era una manera de mostrar el seu poder adquisitiu, comparant-se amb la classe aristocràtica i religiosa, qui feia temps utilitzaven la ceràmica en els seus edificis.

És en aquesta època que es posa de moda el gust clàssic per l’ordre i la netedat, amb motius senzills, generalment sobre fons blanc, fet que també permet abaratir els costos.

Curiosament, després de l’acolorida producció de rajoles del barroc, es torna a l’ús del blau, tal com s’havia fet segles abans, pigment que permet una àmplia gamma de matisos i que contrasta amb el blanc.

Tanmateix, com que es tracta d’una producció “a preu fet”, trobem el mateix motiu a molts altres indrets.

Rajoles de mostra Sant Benet de Bages.
Sant Benet de Bages.

Inspiració llunyana

En realitat, la rajola blanca pintada de color blau cobalt és originària dels Països Baixos al segle XVII, inspirant-se en la porcellana xinesa de la dinastia Ming. Al cap de poc, es convertí en autèntica passió a Portugal.

Per altra banda, a mitjans del XIX s’instaura aquí el sistema mètric i es comencen a unificar també les mides de les rajoles perquè hi càpiga el màxim dins el forn i aprofitar així la cocció.

Rajoles de mostra del segle XIX simulant una cinta, sota un balcó de Mataró.
Can Matas. Mataró.

Pareguts raonables

A prop en trobem un altre habitatge amb un balcó enrajolat a Mataró, amb el motiu de farbalans, tot i que amb un disseny més elaborat. És a Can Matas, habitatge de la mateixa època, situat a la Baixada de les Escaletes.

A continuació pots veure un altre de molt similar i proper, al carrer de Sant Francesc d’Assís. En aquest cas està una mica castigat pel pas del temps.

Rajoles sota un balcó del carrer de Sant Francesc d'Assís de Mataró.
Carrer de Sant Francesc d’Assís, 3. Mataró.

Finalment, si vols veure’n més, resulta imprescindible una visita al Museu de Ceràmica de Manises (València), lloc d’on va sortir moltes de les rajoles que podem veure als nostres carrers.

Rajoles de mostra al Museu de Ceràmica de Manises.
Museu de Ceràmica de Manises.

Per acabar, observa com el mateix motiu és reinterpretat de diverses maneres, afegint elements vegetals i color, arribant en alguns casos a resultats molt elaborats i sumptuosos.

Rajola de mostra al Museu de Ceràmica de Manises.
Museu de Ceràmica de Manises.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: Plaça Gran 7, Mataró

Saber més

Què veure a prop

Altres articles sobre rajoles