L’església de Sant Fèlix de Celrà (Gironès).
A hores d’ara ja no sé dir quantes vegades he llegit que una persona humil, sigui pagès, pastor o infant, ha vist una llum i allà ha trobat una imatge o relíquia d’un sant o verge, amb ajuda o sense d’una bestiola, sigui un bou, una vaca o un ase. De vegades penso que al santoral li falta imaginació.
Per cert, si un dia, passejant pel bosc, trobes les relíquies d’un sant, cal utilitzar el mot invenció i no descoberta. És una paraula que ens ve del llatí i vol dir troballa. No vol dir que s’hagin inventat aquell sant —que també pot ser.
La troballa
En fi, avui, seguint el mateix guió, trobem que un set de maig d’algun any del segle XIII un pagès —pietós, això sí— de Celrà veié una gran lluminària al camp i resulta que allà hi havia, no un, sinó dos cossos! Estrany que se sàpiga el dia i no l’any. Les restes, tot i que no duien document d’identitat, aviat va quedar clar que pertanyien a dos nens anomenats Hou i Sixt. Al primer cadascú el bateja com vol: Eovald, Eudald, Teobald, Thou i Ou.
Infants llegendaris
Diu la llegenda, que no la història, que aquests nens foren martiritzats al segle IV, per Rufí, el temible delegat del governador Dacià a les terres gironines. No queden clars quins turments patiren, tot i que la tradició assegura que els pobrissons van acabar degollats a Girona un vint-i-quatre de juliol de l’any 303. Continua la llegenda dient que, un cop descoberts, Sixt i Hou no van voler marxar de Celrà i les restes foren dipositades en sengles altars a banda i banda de l’altar major.
Però com que no hi ha informació fiable, ningú més en parla i l’església catòlica no sembla fer-ne massa publicitat. Així doncs, el culte s’ha quedat només a Celrà i a Girona. A més, durant la Guerra Civil, el reliquier amb les restes foren destruïts i, per tant, no hi ha manera de fer més verificacions.
Festivitat dividida
Perquè els nens no s’enfadin, a Celrà celebren Sant Sixt el 7 maig —el dia que foren descobertes les despulles— i Sant Hou el 17 de juliol, que aproximadament corresponen al moment en què germinen les llavors i quan té lloc la collita. D’aquí la dita: els fesols es planten per Sant Sixt i es mengen per Sant Ou.
La parròquia
Curiosament, l’església de Celrà no està dedicada als infants màrtirs, sinó a sant Fèlix —o Feliu—, un altre màrtir gironí. Es té constància que ja existia un temple romànic al segle XI al voltant del qual s’establiren els cellers i llocs on desar els estris de conreu i conservar les collites per evitar que els senyors feudals se n’aprofitessin. Aquest espai inviolable sota la protecció eclesial, es coneix com a sagrera, ja que era un lloc sagrat. Els anys passaren i aquells cellers i graners es convertiren en habitatges que han conformat el nucli antic de la vila.
Tanmateix, l’edifici que ens ha arribat data principalment del segle XVIII, tot i que no fou finalitzat fins un segle més tard. La portalada, de principi segle XIX és neoclàssica, tot i que d’inspiració barroca. Pots veure les columnes amb els típics capitells corintis, juntament amb grans gerres, sanefes i una fornícula buida decorada amb roses.
El cel ras
Al capdamunt hi ha un sol, emblema de la vila. Podria ser un símbol parlant derivat de la similitud fonètica amb cel ras. Malgrat que, continuant la tradició, l’heraldista Armand de Fluvià va proposar un escut d’allò més reeixit, amb un sol resplendent ben gran, el Consistori s’estima més utilitzar un ridícul eufemisme com a distintiu municipal.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- Els sants: reliquiaesanctorumincatalonia.cat
- L’església: pedresdegirona.cat – tallerhistoriacelra.cat
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: